Literatura catalana
«El món és ple de llibres preciosos que no llegeix ningú», va dir Umberto Eco. En aquest blog de literatura catalana parlaré de llibres preciosos d’autors catalans, d’edició independent i d’autoedició per intentar que els llegeixi molta i molta de gent.
Llegeixo llibres de viatges per pal·liar la meva manca d’experiència en aquest àmbit. A falta de quilòmetres recorreguts i viscuts, de tant en tant em submergeixo en un bon llibre que em faci teletransportar-me, immediatament, al lloc en qüestió. El meu viatge especial el vaig Segueix llegint…
Vejam. És una simple pregunta: t’atreveixes a llegir llibres publicats per editorials independents? Potser, de primer caldria aclarir què s’entén per editorial independent. Per simplificar, diré que el món editorial es divideix en dues grans categories: les editorials grans i les altres. Hi ha més Segueix llegint…
M’estic convertint en una experta en reptes que no arriben a cap. En l’última entrada, deia que la col·laboració amb Taller de Teatre prometia. La veritat és que prometia tant, que ja teníem quasi la meitat de l’obra treballada. Amb actors que havien interioritzat tant Segueix llegint…
Abans de Bàrbara, jo mai no havia escrit una obra de teatre. Fa anys, molts anys, havia intentat fer teatre com a actriu. Vaig col·laborar amb Taller de Teatre entre els anys 1985-1988 aproximadament. L’últim muntatge en què recordo haver participat va ser un que Segueix llegint…
Doncs sí, altre cop En Pep, el nen que somiava sardanes és una gran alegria i un motiu de celebració. Per a algú que escriu com jo ─a deshores i sovint sense saber gaire cap on va allò que escriu─, veure que l’esforç no és Segueix llegint…
En els dies en què redacto aquesta entrevista, a Anna Teixidor i Colomer (Figueres, 1978) ─juntament amb Marc Faro i Costa─ li ha estat atorgat el premi Carles Rahola al millor projecte de comunicació periodística pel treball Josep Costa Serra (1898-1976), la mirada d’una nissaga de Segueix llegint…
“Amb feina de dia“, expressió corrent per a escriptors anglosaxons, és com he decidit anomenar aquest apartat del blog perquè així és com defineixo la meva condició d’escriptora. M’explico. He volgut ser escriptora des de sempre però, per diferents motius i raons, no he Segueix llegint…
El germen El cas d’on parteix la idea de la meva obra de teatre ─per a mi, un gran repte─ és conegut, si més no a la comarca de l’Alt Empordà. Segurament, el podcast de la sèrie Crims de Catalunya Ràdio l’ha popularitzat arreu de Segueix llegint…
Magda Bosch, dona de teatre allà on n’hi hagi, és la responsable del club de lectura Llegir el teatre de la Biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres i una actriu de les que deixen empremta. Tot i que conec Bosch des de fa un Segueix llegint…
Montserrat Segura