Bons llibres per llegir inacabats

L’última lectura del club Llegir el teatre de la Biblioteca Carles Fages de Climent era un d’aquests bons llibres per llegir inacabats, que un altre autor rescata i acaba… a la seva manera. En aquest cas, l’obra és Els Watson, de la dramaturga anglesa Laura Wade, que construeix una situació caòtica amb els personatges d’una novel·la original de Jane Austen. Sabent que l’obra era inacabada, i que l’editorial Cal Carré l’ha editada, no vaig poder llegir la peça teatral sense abans conèixer la novel·la original, de manera que les vaig llegir totes dues d’una manera paral·lela, comparant-les.

Un bon llibre per llegir de Jane Austen

Austen va començar a escriure Els Watson cap al 1803. Sembla que la mort del seu pare, esdevinguda el 1805, va fer que deixés la novel·la en suspens, amb la intenció de continuar-la més endavant. Diuen que tenia intenció d’acabar-la, però la mort ─que la va sorprendre als 41 anys─ li va impedir poder acabar aquella obra. La llegenda ─ves a saber si el que s’explica és cert─ diu que Jane havia explicat a la seva germana Cassandra com volia desenvolupar la resta de l’obra; Cassandra li ho hauria explicat al seu fill, biògraf i editor d’alguns llibres d’Austen. Un cas similar és Sanditon, una altra promesa inacabada i que feia molt bona cara.

Els Watson explica la peripècia d’Emma, filla petita d’un clergue ─i, per tant, d’una família modesta─, que torna a casa després d’haver viscut des dels cinc anys fins als dinou amb uns oncles; després que l’oncle mori, la tieta, vídua benestant, es casa amb un militar irlandès a qui Emma fa més nosa que servei, i això farà que la noia hagi de tornar a les arrels. El seu primer acte social serà un ball que donen els Edwards, família rica de la zona. Allà hi coneixerà Lord Osborne (a qui no puc deixar de posar la cara del Colin Firth peix bullit que protagonitzava El diari de Bridget Jones), noble mancat de sang i de decisió que s’entreveu (perquè la novel·la no hi arriba) que pretendrà la noia. Emma obre el seu carnet de ball amb un nen, Charlie, nebot de Mr. Howard, anteriorment tutor del jove lord i clergue que mena els afers espirituals dels Osborne. Aquest gest crea una gran impressió ─hi balla perquè la seva anterior parella el rebutja, i no vol que se senti malament─ en el veïnat. Dies després del ball, el germà gran d’Emma, que és advocat a Croydon i hi ha fet un bon casament, arriba a la casa pairal amb la seva dona, que convida la noia a passar un temps amb ells a la població.  Un lloc que gaudeix d’un bon nivell cultural i social. Si hi anirà o no… no ho sabrem mai, queda en el terreny de l’especulació que ens farem nosaltres, els lectors, en acabar les escasses cent trenta-nou pàgines del llibret publicat en la col·lecció “Menuts” de Cal Carré.

Sanditon (un altre bon llibre per llegir, també  inacabat)

La primera vegada que en vaig veure i llegir alguna cosa va ser a la plataforma d’entreteniment Filmin, buscant sèries de televisió angleses per millorar el listening de cara a un examen d’anglès. En aquell moment, la sèrie només tenia una temporada; ara ja en van tres. Als títols de crèdit ja s’esmenta que la sèrie està basada en la novel·la homònima i inacabada d’Austen. En saber-la publicada en català, no m’hi vaig poder resistir. Ara bé: si llegiu aquesta entrada i heu vist la sèrie, sapigueu que el llibre, tot i ser tan ben escrit i tenir el mateix toc d’humor i d’ironia que tots els altres de l’escriptora, és molt més curt del que es podria pensar jutjant per la primera temporada de la sèrie. A Sanditon, la intriga es trasllada a la platja. Els senyors Parker viatgen en cadira de posta a la costa de Sussex. En prendre un camí equivocat, el carruatge no resisteix el mal estat del camí i bolca, i el Sr. Parker es fa mal en un peu. Mr. Heywood, un hisendat modest que els troba mentre comanda la sega als camps propers, convida els Parker a casa seva durant els dies que l’home necessita per a refer-se. Quan, passades dues setmanes, els Parker tornen a casa, conviden la filla gran dels amfitrions, Charlotte, a passar uns dies amb ells a Sanditon, un poble de pescadors on Mr. Parker creu que es pot alçar un centre vacacional considerable i on intenta atreure inversors i persones de l’alta societat a instal·lar-se durant els mesos d’estiu. I fins aquí puc arribar. Charlotte Heywood, entre especuladors immobiliaris i ladys  carregades de diners, té tots els números per a convertir-se en una altra de les heroïnes relativament empoderades d’Austen, però no podrem saber per on anaven els trets. No, almenys, al llibre. Austen el va començar a escriure el 1817, i moriria pocs mesos més tard.

Un bon llibre per llegir reconvertit en obra de teatre de Laura Wade

Molts cops, des de sempre, imagino personatges dels meus llibres preferits continuant la seva vida després de girar l’últim full. Com li deurà anar? Serà feliç, més endavant? Durarà, l’amor de la parella protagonista? Podrà dur a terme els seus somnis? Alguna cosa d’això té l’obra de Laura Wade, amb més sentit encara quan el llibre d’Austen deixa tants plantejaments oberts i perfila uns personatges que ja apunten bé cap on volen anar. Wade segueix força al peu de la lletra, a l’inici de la seva obra, el contingut de la novel·la d’Austen; en una enginyosa primera escena, la germana gran, Elisabeth, presenta els personatges que assisteixen al ball a la jove Emma, que acaba de tornar a casa, tot i que Elisabeth no hi assistirà. A continuació, la visita de cortesia Lord Osborne i el seu amic ─personatge seductor, de nom Tom Musgrave─ a la casa dels Watson. De seguida arriben el germà i la cunyada d’Emma, amb l’altra germana Watson que encara no havia aparegut a l’obra, i comença la fantasia de Wade. L’autora s’introdueix dins del text a mena de minyona que farà que cada personatge es capgiri i ingressi, tot de cop, a l’era moderna; els personatges hauran d’adquirir consciència del que són, es revoltaran contra la seva creadora ─Austen─ i contra la continuadora ─Wade─. I, de passada, hauran d’adaptar-se a un món que avança dos-cents anys ─tot d’una─ i que, en molts casos, no entenen.

Al club de lectura de teatre, Els Watson de Wade no van acabar d’agradar. La proposta no està exempta de mèrit, però tampoc de risc. Es va dir que, si Pirandello ja havia subvertit l’ordre del fet teatral (recordem Sis personatges en cerca d’autor), Wade en segueix l’esquema però no aporta res de nou; fins i tot, en alguns moments, la nova trama se li escapa de les mans i té algunes sortides de bomber (que ara no explicaré, per si algú vol llegir l’obra). Personalment, estic d’acord en el fet que el text és millorable i una mica massa llarg. En l’obra pirandelliana, els personatges són un rebuig de l’autor i es presenten a l’assaig per a què l’autor els posi en escena per poder viure. A l’obra de l’anglesa, reclamen igualment el seu dret a la vida, però el fet de ser representats a l’època contemporània els fa qüestionar-se si cal que facin el que s’espera d’ells o bé poden fer ús del lliure albir i decidir una altra història cadascú per a si mateix. El final de l’obra acosta Emma a una vida més aproximada a la de Jane Austen que no pas a la que semblaria que li estava destinada (ser l’esposa de Lord Osborne) o a la que potser ella triaria en un hipotètic final de l’obra austeniana (casar-se amb el clergue Howard).

La producció del Teatre Nacional de Catalunya

Si la història tal com l’explica Wade no acaba de ser reeixida, sí que ho és ─segons ens explica Magda Bosch, ànima del club de lectures teatrals─ l’adaptació teatral que n’ha fet el Teatre Nacional de Catalunya de la mà del director Josep Maria Mestres, amb un elenc d’actors de primera categoria. Laura Wade aconsegueix portar a la dramatúrgia la ironia i el sentit de l’humor que caracteritza la novel·lista anglesa i, pel que ens explica Bosch, el treball damunt de l’escenari millora i poleix els defectes que reconeixem a l’obra de Wade. Aquesta producció, en tot cas, ha estat la seleccionada per al comiat del club de lectura de teatre; vol dir que una colla de clubs de lectura es donaran cita a finals de maig d’enguany per celebrar tot un curs de lectures teatrals gaudint d’aquesta obra que ens consta que té una posada en escena espectacular. Frisem per veure-la!

I aprofito per agrair al TNC la voluntat de publicar les obres de teatre que cada any s’hi programen, de manera que lectors de tota mena podem tenir accés a les obres gràcies a la publicació en la col·lecció que es caracteritza pel color de coberta (cada temporada, un color diferent).