El Dia Mundial del Teatre a Figueres

El Dia Mundial del Teatre es posava en marxa el 1961, endegat per l’Institut Internacional del Teatre (ITI) i Organització Mundial per les Arts de l’Escena ─entitat de la UNESCO─. S’escull aquest dia per a la celebració perquè és el dia en què tradicionalment començava la temporada de teatre a l’emblemàtic Teatre de les Nacions de París. La commemoració posa en valor la importància que té el teatre com a forma d’art, i vol fer un toc d’atenció per als governs i les institucions envers el teatre com a mitjà d’educació i creixement per a la persona i com a factor de creixement econòmic per als països. Celebrar un Dia Mundial del Teatre té molt a veure amb afavorir els valors i la cultura de la pau.

El Dia Mundial del Teatre a Figueres, 2024

Figueres se suma cada any a les celebracions del Dia Mundial del Teatre, com no pot ser d’altra manera en una ciutat amb una tradició teatral tan llarga. Recordem que, a Figueres, no només existeix la gran escola de teatre que és Els Pastorets des de fa més de cent anys, sinó que, durant els anys negres del franquisme, el grup Arlequín va posar en escena obres prou agosarades pel seu temps. Avui en dia, els vaixells insígnia La Funcional Teatre i Taller de Teatre, amb trajectòries de més de quaranta anys defensant el teatre no professional, conviuen amb iniciatives més recents, com Tequatre i A Mossegades, però que també van fent camí i creant-se un nom que eixampla els límits del teatre figuerenc i el porta més enllà de la frontera natural de la comarca. No ens oblidem de l’Aula Municipal de Teatre Eduard Bartolí, que periòdicament forneix la ciutat de nous actors i actrius de totes les edats. I el panorama teatral figuerenc i d’arts escèniques no es queda aquí: hi ha més escoles i més elencs. Més endavant en tornarem a parlar.

Les celebracions d’enguany a la ciutat

Una de les activitats per posar de relleu el Dia Mundial del Teatre a Figueres va ser la Trobada Teatral. Instigada per Magda Bosch ─actriu, bibliotecària i conductora del club de lectura Llegir el Teatre de la Biblioteca Carles Fages de Climent─ i coordinada pel periodista i home de teatre Alfons Gumbau, la trobada va congregar actors, tècnics, directors, escriptors i afeccionats (entengueu-ho en genèric no marcat) al voltant del fet teatral amb la intenció de posar en contacte els col·lectius que es mouen al voltant de les arts escèniques, per tal d’imbricar-los i induir-los a expressar-se al voltant de les grans qüestions que es generen entorns del teatre. Anem a pams.

La càpsula de Magda Bosch

Magda Bosch ens parlà de la càpsula que estan dissenyant actualment ella i Marta Cos per posar al dia la secció de Teatre de la biblioteca figuerenca. Tal com està estructurada actualment, totes les obres relacionades amb el fet teatral estan disposades en ordre alfabètic a les prestatgeries de la secció corresponent. En aquest moment, s’està preparant una base de dades que permetrà elaborar fitxes bibliogràfiques de les obres en raó de criteris com ara el gènere (sí, el teatre també té gèneres, entre ells l’assaig), el nombre de personatges, la ressenya i altres paràmetres que seran molt útils al públic en general i, en particular, a les companyies i escoles d’arts escèniques. Un altre dels avantatges que tindrà aquesta posada al dia de la secció teatral de la biblioteca, serà permetre que les peces que dormen el son dels justos al magatzem o als fons donats per escriptors i particulars ─moltes de les quals, inèdites─ siguin a l’abast de tothom que estima el teatre. És una bona notícia i des d’aquí, ben modestament, felicitem la Magda per la iniciativa, que posarà Figueres encara més amunt en la seva projecció escènica.

El col·loqui

Per a la celebració del Dia Mundial del Teatre, Magda Bosch convidà tot de persones relacionades amb l’escena ─jo, per haver escrit una peça, també vaig tenir l’honor de ser-hi convidada─ perquè fessin les seves aportacions en base a la perspectiva de cadascú. La sala Adela Riera de la biblioteca es va quedar petita per a la quantitat de gent que hi va assistir i que va posar de relleu, un cop més, la importància d’aquest art en la vida cultural i social de Figueres. Cadascuna de les persones convidades havia d’aportar una idea o proposta que la Magda es va preocupar d’imprimir i de disposar en un pany de paret per tal que tothom la pogués llegir. Aquestes propostes van ser hàbilment distribuïdes per Alfons Gumbau per donar lloc al col·loqui o intercanvi de parers i d’idees. Algunes de les que van sorgir durant la conversa les deixo a continuació:

• La creació d’un fons de manuscrits inèdits que podria ser consultable des de la càpsula de la biblioteca. Aquest fons podria incloure obres d’autors clàssics però també d’autors contemporanis de la ciutat i de la comarca que no hagin vist la seva obra publicada (perquè el teatre, en general, no es llegeix i se’n publica molt poc), però que estarien disposats a cedir obra a grups perquè la representessin, de manera que els autors, podrien tenir estrenes i les companyies podrien accedir a més fons.
• Es parlà de la crisi al teatre; Josep Maria Cortada, fundador i director de La Funcional Teatre, incidí en el fet que la majoria de la població no va al teatre; Maurici Farré replicà mitjançant una citació de Heiner Müller, dramaturg alemany el qual ha traduït i representat, que diu que «el teatre és crisi i sense crisi no hi ha teatre».
• Teatre és educació, però és l’única displina artística que no entra dins del currículum escolar. Amb tot, algunes escoles l’incorporen com a activitat extraescolar; Salvador Torres, un altre dels homes de teatre de la ciutat, explicà una experiència decebedora com a conductor d’activitats extraescolars de teatre, en el sentit que els pares apunten els infants però els nens no volen (o no poden) fer aquesta activitat.
• Quin teatre cal escriure, el que el públic vol o el que vol l’autor o la companyia?
• Es parlà també d’acostar els joves al teatre, amb iniciatives dels instituts de dur els joves a veure obres, amb pros i contres i experiències de tots colors. Malgrat els intents, tant amb el teatre com amb la literatura, hi ha una franja d’edat que es perd, tot i que, en superar-la, els mateixos joves poden tornar a veure teatre. Com poden tornar a interessar-se pels llibres en general.
• Teatre és literatura? Sí i no. Per a aquells per als quals el teatre és paraula, tal com va remarcar l’escriptora Mercè Cuartiella, és literatura. Marià Llop ─fundador, actor i director de la companyia A Mossegades─, aportà que no ho és en el cas en què l’obra és de caire experimental, gestual o d’objectes, amb la qual cosa, l’obra acaba amb l’espectador.
• Cal recuperar els clàssics empordanesos; l’Any Vayreda ha servit també per posar de manifest que hi ha un conjunt d’obres dramàtiques de Montserrat Vayreda que mai no s’han representat ni editat; una servidora va aportar també en aquest sentit la necessitat de recuperar l’obra teatral de Josep Pous i Pagès, vint-i-cinc peces que van fer famós el poeta i dramaturg però que moltes no s’han representat des de fa prop de cent anys.
• Es va parlar també d’acostar el teatre a públics nous, com les persones nouvingudes, però que aquest fet sembla que només serà possible des de l’educació.

  

El col·loqui va quedar obert a la possibilitat d’engegar trobades periòdiques per continuar relacionant els diversos actors que es mouen al voltant del fet teatral figuerenc per tal que sorgeixin iniciatives profitoses per a tothom i especialment per al teatre.

Pensió Edèn

L’acte organitzat per la Biblioteca Carles Fages de Climent continuà amb la projecció de Pensió Edèn, una producció de La Funcional Teatre de l’any 2009, que ens va fer homenatge i memòria de l’actriu Carme Gifre, que va morir l’estiu passat d’una manera completament inesperada. L’obra, dirigida per Pep Vila, representava la vida quotidiana d’un establiment amb una propietària malalta, una hereva amargada, una dona de fer feines i dos hostes. Amb un guió i un text molt escassos, la peça s’emmarcava més aviat en un context gestual que no pas textual. Confesso que em costa d’arribar a peces que no tinguin un guió molt definit i sobretot que l’acció no vagi de la mà de la paraula. La paraula, en aquest cas, era més aviat accessòria. La projecció va complir el propòsit d’homenatjar la Carmeta.

El Manifest i els assajos al Teatre Jardí

La celebració va continuar amb una mostra de les obres que preparen els grups d’arts escèniques no professionals a Figueres i que estrenaran properament. La lectura del manifest, elaborat per components de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, va ser llegit per dos actors de la companyia jove A Mossegades. A continuació, van actuar la companyia de dansa Element, que va presentar tres dels cinc personatges protagonistes de l’espectacle que estrenaran molt aviat, League of Legends, basat en el videojoc del mateix nom; A Mossegades va fer dues escenes de l’obra Nova Orleans, amb quatre actors dal de l’escena; Taller de Teatre va oferir dues escenes també de l’obra La reina de la bellesa de Leenane i La Funcional Teatre va mostrar també dues escenes de l’obra Diàlegs de carmelites, que estrenen precisament aquest mes d’abril.

Esperem, doncs, amb emoció continguda, l’avís d’Alfons Gumbau per participar en aquestes trobades entre gent de teatre. Tant de bo que comencin aviat!