Coneixes la literatura d’Andorra?

Confesso que no conec gaire la literatura d’Andorra. Fa un any, vaig conèixer Albert Font, autor de L’hereu de la Mort; havia llegit, també, Albert Villaró, i para de comptar. Aquest cap de setmana,  i de la mà de la 61ena Ter-Cat (tertúlies sobre literatura de gèneres fantàstics que s’organitzen en ciutats dels territoris de parla catalana fora de l’àrea de Barcelona) de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, una colla d’entusiastes dels  gèneres foscos ens hem donat cita a Andorra la Vella per a conèixer autores i autors andorrans que treballen aquests gèneres. Crec que hi he après una mica més.

Programa: presentacions de literatura d’Andorra

És el tercer cop que les Ter-Cat surten de les fronteres de Catalunya ─entenent per Catalunya les 43 comarques─; dins dels Països Catalans, s’havien dut a terme a Castelló de la Plana i Perpinyà. Per això, aquesta presentació era doblement atractiva: per un cantó, ens duien a fer turisme a un país veí i germà i, per l’altre, teníem l’oportunitat de conèixer aportacions al gènere fantàstic en català per autors andorrans, en viu i en directe. Ai las, tot no pot ser perfecte, i la nevada que va caure dissabte  ens va fer arribar tan tard, que el Sr. Quintana (el meu acompanyant i conductor en circumstàncies extremes) i jo ens vam perdre les dues primeres presentacions. No hi fa res, a la parada de la llibreria La Trenca vam trobar les obres de tots i totes i ens en vam poder proveir. El programa, doncs, comprenia les presentacions de Succedanis d’eternitat, llibre de relats curts de David Gálvez Casellas (Més Llibres);  Bunraku, d’Alex Puig Linares  (autopublicació) i Neu a la porta/Ull de gat, ull de bou (Comanegra), de Teresa Colom; a més de les exposicions dels il·lustradors Jordi Planellas, Carol Garrido i Koke González.

L’organització

L’organització d’aquesta Ter-Cat ha anat a càrrec (a banda dels caps pensants i actuants de la SCCFF) d’escriptors i escriptores andorrans: l’abans esmentat Alex Puig, Elisabeth Zorita, Laura Tomàs i Ricard de la Casa. Val a dir que l’organització va ser impecable, amb unes presentacions i activitats que es van ajustar al temps de què es disposava, i amb els llocs on calia anar molt a prop els uns dels altres ─que, poc habituats a la neu com estem alguns, ens va anar molt bé─: el pàrquing accessible i amb lloc per a tothom, el restaurant Nòmada, espaiós i agradable, amb un menú molt bo i a preu raonable, i el centre d’activitats Hive Five Coworking Andorra, que no podia ser més adequat. Aquests quatre cracs, a més, es van cuidar de la presentació dels llibres i dels autors convidats. Miquel Codony, col·laborador d’El Biblionauta i altres projectes, es va encarregar de la presentació de Succedanis d’eternitat, juntament amb el seu autor.

Havent dinat, Elisabeth Zorita i Alex Puig van oferir una xerrada sobre les utilitats de la intel·ligència artificial aplicada a la construcció de mons de fantasia o worldbuilding que va ser molt interessant i instructiva. La trobada va concloure amb una partida de joc de rol a dos nivells (principiants i bons coneixedors).

Dos premis de literatura

Abans de dinar, però, encara va haver-hi temps per a la presentació de dos premis literaris. El primer, el Bagaleu, és impulsat per Univers Bomosa, una fundació que té per objecte finançar projectes empresarials que incideixin en la protecció del medi ambient i en la millora de la qualitat de vida de les persones i els animals. En aquest marc, el Premi Bagaleu guardonarà novel·les curtes centrades en la ficció climàtica (és a dir, que ofereixin visions al futur que ens deixarà el canvi climàtic) i on el país ha de jugar un paper. Val a dir que les novel·les guanyadora i finalista, a part de rebre una dotació econòmica, seran publicades en un sol volum per l’editorial Chronos. Aquest premi de nova creació, doncs, ve a «prestigiar la literatura especulativa en català, fomentar el nou talent i estimular la reflexió sobre l’impacte del canvi climàtic». Vegeu-ne les bases al web de la Fundació Bomosa.

Pel que fa al segon, el Juli Verne, és un premi amb una gran trajectòria (més de 40 anys!) promogut pel Centre de les Arts i de les Lletres de Canillo. En aquest cas, es tracta de premiar obres de gèneres fantàstics en català. Es dota un sol premi i l’obra premiada ha de tenir un mínim de 40.000 paraules. Podeu trobar-ne les bases a la seva web.

Literatura d’Andorra: autores i autors de gèneres fantàstics

Aquesta modesta entrada de blog no pretén pas ser un article de referència quant a tota la literatura d’Andorra. Que al País dels Pirineus es fa molt bona literatura, ja ho sabíem: Teresa Colom, Albert Villaró i Albert Salvador en són autors molt coneguts a Catalunya i ben representatius. Entre els assistents a l’acte, hi havia la també escriptora Mariona Bessa, tot i que no hi presentava cap dels seus llibres. L’esdeveniment del 9 de març, doncs, va posar de manifest que a Andorra es fa molt bona literatura de gèneres fantàstics i ens en va fer conèixer els autors. Fem un repàs a aquests autors.

Ricard de la Casa

Ricard de la Casa Pérez (Barcelona, 1954) és professor i escriptor. Fou editor de la revista fanzine BEM (1990-2000) i del portal BEM online. Ha estat president de l’Associació espanyola de Ciència-ficció i Fantasia (AEFCF) i, el 2017, va fer donació de més de 2.000 exemplars d’obres de ciència-ficció de la seva biblioteca particular a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha dirigit tallers d’escriptura creativa en diverses ocasions a Andorra la Vella i la Massana. Entre les seves obres, podem trobar-hi Més enllà de l’equació QWR (Pagès Editors, 1992), que fou guardonada amb un accèssit al premi Juli Verne de Ciència-ficció a la XII edició de la Nit Literària Andorrana (1989). També Sota pressió (Pagès Editors, 1996); el conte “Capvespre”, d’aquest mateix recull, el trobareu a partir de la pàgina 631 de l’antologia Els altres móns de la literatura catalana (a cura de Víctor Martínez-Gil, Galàxia Gutenberg-Cercle de Lectors, 2004). També té obra en llengua castellana i ha rebut el premi Domingo Santos de la Hispacon.

Coberta del llibre ‘Més enllà de l’equació QWR’, de Ricard de la Casa

Laura Tomàs

Laura Tomàs Mora (Escaldes–Engordany, 1982) és psicòloga clínica i escriptora. Ha publicat relats en català en diverses antologies: Barcelona 2059 (Mai Més, 2021), Sexe Fora de Norma (Raig Verd/Rayo Verde,

2021) i Extraordinàries (Males Herbes, 2020). El seu relat Variacions, a Barcelona 2059, va quedar finalista als premis Ictineu de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia 2021. Els lectors figuerencs la podem tenir també molt present perquè és una de les autores que han format part del volum n. 9 de la revista Freakcions, en la qual ha col·laborat amb el relat “Luminiscència”.

Alex Puig

Alex Puig Linares (València, 1977) és escriptor freelance, especialista en màrqueting i professor d’escriptura creativa. És autor de les novel·les A través de las esquinas (dins El rumor de los insectos por la noche

(Santa Guadaña, 2018) i Tras el umbral (Palabras de agua, 2019) És autor, també, de les novel·les Caronte (2015) i de la saga èpica Guardianes del Okan (2020 en endavant), autopublicades, com també la més recent, Bunraku (2023). Ha publicat, igualment, els contes “Barón Rojo” y “Sombras chinas” (2015) i “Chop Suey” al Diari d’Andorra.

Compta amb el I Premi de contes de Nadal del Govern d’Andorra per Weihnachten (2014) i el Juli Verne 2019 per Bunraku.

Elisabeth Zorita

Elisabeth Zorita Vilabrú és una jove escriptora, autora de la novel·la ¿Quién ha muerto quién? (Acen Editorial, 2019). Sabem que té un relat publicat a l’antologia Ende Interminable (Tinta Púrpura Ediciones, 2020), però no en trobem més informació. N’esperem, doncs, més publicacions i que sigui aviat.

David Gálvez

David Gálvez Casellas (Vilanova i la Geltrú, 1970) és professor i traductor, i també escriptor en llengua catalana i castellana. Ha publicat nombrosos articles en diaris, revistes i publicacions andorranes, catalanes i argentines. Forma part de l’equip de redacció a la revista Portella. És autor d’un bon nombre de novel·les ─no les consignarem totes, us deixem l’enllaç al seu blog per a conèixer-lo millor─, entre les quals Cartes mortes (Males herbes, 2014), Arnes (Males herbes, 2017) i Succedanis d’eternitat (Més llibres, 2023). Gálvez ha conreat també la poesia i l’escriptura de no-ficció.

Mariona Bessa

Mariona Bessa Jové (Escaldes-Engordany, 1994) és biòloga i escriptora. És autora de contes  i ha publicat, fins ara, dues novel·les juvenils: La captura, per la qual va guanyar el premi Guillem Cifre de Colonya 2022,  i Torno en set dies, publicada recentment. Totes dues novel·les han estat publicades a Editorial Barcanova.

Teresa Colom

Teresa Colom i Pich (la Seu d’Urgell, 1973) és llicenciada en Ciències Econòmiques i escriptora. Té una gran projecció internacional i ha estat traduïda a diverses llengües estrangeres, com el castellà, el francès i el grec, entre altres. Conrea la poesia (amb diversos poemaris publicats entre el 2000 i el 2021) i la narrativa, amb obres com La senyoreta Keaton i altres bèsties (Empúries, 2015) ─que amb gran generositat va regalar als assistents a la Ter-Cat─, Consciència (Empúries, 2019) i l’abans esmentada Neu a la porta/Ull de gat, ull de bou (Comanegra, 2024). Teresa Colom ha estat guardonada amb el Premi Talent FNAC pel seu llibre de poesia On tot és vidre  (Pagès Editors, 2009), i el 2016 va rebre el premi Maria Àngels Anglada que concedeix l’institut de secundària Ramon Muntaner de Figueres per La senyoreta Keaton i altres bèsties.

Llegiu literatura d’Andorra. N’hi ha molta i de molta qualitat.

I proposeu-me temes per a nous articles del blog! Em fareu molt feliç. Podeu fer-ho aquí.