QUI SOC?
Soc la Montserrat Segura, escriptora, i et dono la benvinguda a la meva pàgina web. Ja que has arribat fins aquí, t’explicaré una mica qui soc i què faig.
He volgut ser escriptora des de ben petita. Vaig començar escrivint poemes i intentant algun petit conte. Durant l’adolescència, vaig continuar escrivint, molt de tant en tant. Quan m’ho vaig començar a prendre més seriosament va ser a l’inici de la meva vida d’adulta. Vaig escriure contes per a un setmanari de Figueres durant un temps tot i que, en aquell moment, ni els ordinadors ni els processadors de text ni Internet no eren a l’abast de tothom.
Molt més endavant, vaig posar una llibreria amb un nom ben literari: Antaviana. Allà vaig començar a sentir-me més a prop de la literatura i vaig organitzar activitats que hi tenien a veure: lectures en veu alta a la llibreria, clubs de lectura, presentacions i alguna activitat literària per a infants.
A l’Antaviana vaig escriure la meva primera novel·la, La reina faraó. També alguns contes, i vaig continuar col·laborant amb els dos setmanaris de la meva ciutat i amb alguna publicació de la comarca. L’any 2014 vaig poder publicar La reina faraó i, des de llavors, no he parat, tal com pots veure a la secció Els meus llibres! Darrerament, m’he format en aspectes editorials, la qual cosa fa que pugui tirar endavant l’autopublicació d’alguns dels meus llibres i ajudar altres escriptores i escriptors si em demanen un cop de mà.
L’aventura de la llibreria va acabar fa molts anys, i he fet altres feines, tot i que ja fa molt de temps que soc escriptora a temps complet, amb una colla de llibres publicats i un parell de premis, el Joaquim Ruyra de Narrativa 2017 (Premis RECVLL de Blanes), i el Núvol de contes 2024, a l’esquena.
Una cosa de la qual em sento molt satisfeta és d’haver posat en marxa el Figueres de Por: una trobada anual d’escriptors i escriptores per crear literatura breu de terror que ja du tres edicions. I continua endavant!
Finalment, em fa gràcia explicar-te algunes manies que tinc:
- no suporto els calaixos mal tancats
- no puc escriure ni pensar gaire si el meu estudi està molt desendreçat (i ho està força sovint)
- necessito tenir llibretes al meu abast, tot i que gairebé mai no escric a mà; en compro força sovint, i miro que siguin boniques
- compro moltíssims llibres, molts més dels que puc llegir.
Montserrat Segura