ESCRIPTORA
Sempre he desitjat saber tocar un instrument. De petita m’hauria agradat aprendre a tocar el piano, i recordo que durant una bona temporada, els dits buscaven tecles a qualsevol lloc. Em vaig haver de conformar amb la màquina d’escriure, i així fins a avui. Potser Segueix llegint…
Aquest dia parlava de la “trobada” cara a cara amb Lluís Llach (vegeu, si us lleu, l’entrada Aprenent amb Lluís Llach). Llach, meditant-hi una mica, és l’únic ídol de debò que he tingut mai. Sí, m’han agradat molts actors de Hollywood i algun de català, Segueix llegint…
Retrobar un amic és una cosa ben maca, sobretot quan ho has esperat, quan has intentat la coincidència alguna vegada i no ha resultat, quan aquest amic t’ha volgut visitar per sorpresa i no t’ha trobat. La setmana passada, amb la R. vam anar a Segueix llegint…
Fa uns mesos, Lluís Llach va publicar una novel·la, Memòria d’uns ulls pintats. No vaig comprar-la ni llegir-la perquè temia que Llach, fora de la cançó i de l’àmbit de la lluita, em decebés. Fa un mes, Lluís Llach va ser a Figueres perquè l’institut Ramon Muntaner Segueix llegint…
A la porta de la planta de despatxos on treballo, una companya ha penjat un cartellet on diu: agafa un somriure!, amb una línia de somriures retallables a sota. Entenent per somriure els dos punts i parèntesi, aquest signe amb què el jovent (i no Segueix llegint…
Josep Pla va deixar escrit “(…) En aquest aspecte de la vida hi ha els amics, els coneguts i els saludats. Rarament he arribat a conegut. He format part del bloc dels saludats. Poca cosa més -vull dir que no crec que jo hagués pogut Segueix llegint…
Entrar a l’octubre fa mandra. Tot i així, crec que aquest any, sigui perquè em faig gran (o perquè ja sóc gran) o perquè dec haver après a valorar cada moment, la transició del bon temps cap al mal temps, del regne de la llum Segueix llegint…
Com que sóc catalana, l’11 de setembre pràcticament sempre ha estat una data especial. El meu primer Onze rellevant va ser el del 1977. Aquell any hi va haver una gran manifestació de catalans catalanistes a Barcelona, amb una gran presència de la senyera, amb Segueix llegint…
En alemany, diuen que té dues mans esquerres aquella persona que en català en diríem un manasses, un pocatraça, un potes. Jo que sóc dretana (ep, no parlo d’ideologia, que quedi escrit), aquesta setmana tinc dues mans esquerres. Duc la mà dreta mig immobilitzada, i Segueix llegint…
Montserrat Segura