ESCRIPTORA
El dia 10 de febrer va fer tres anys que l’Ester Marcos i l’Abel Granda obrien Llibres Low Cost, una llibreria dedicada al llibre descatalogat, un tipus de llibre no gaire ben considerat, però que en aquesta llibreria es tracta amb amor i respecte. Per Segueix llegint…
Fa un parell de mesos, vaig tenir una il·luminació: fer un tràiler del meu llibre. És a dir, una filmació que recull alguns moments del llibre amb la intenció d’enllaminir els possibles espectadors d’aquest filmet per llegir/comprar el llibre. Com que em va semblar una Segueix llegint…
Es veu que Kalimán és un superheroi de còmic molt popular en alguns països de Sud-amèrica, i Jericó és una població del departament d’Antioquia, a Colòmbia. Així anomena Víctor Manuel, un dels nens del llibre, al protagonista d’aquesta novel·la, un entrenador de bàsquet que viatja Segueix llegint…
En el meu cas, el 2014 ha estat un bon any. No ha estat perfecte: he perdut feines. Però n’he aconseguides d’altres, he fet coneixences, he après moltes coses, he afermat llaços personals, he participat a l’11-S i al 9-N… i he publicat un llibre. Segueix llegint…
ELS MILLORS DESITJOS Sóc d’aquelles persones a qui no agradava gaire que li felicitessin les festes o l’any nou. No em tinc per antisocial, però només donava aquestes manifestacions per bones si venien de bons amics o de família propera. De vegades, qui més èmfasi Segueix llegint…
Em recordo escrivint des de força petita, i també volent ser escriptora des de sempre. La vida, però, ens porta per viaranys insospitats i, tot i haver anat escrivint relats, parts de novel·les que mai no han acabat, articles i altres mandangues, dedicar-m’hi, allò que Segueix llegint…
La nit de Reis és una de les que més m’agraden de l’any. Les carrosses passen per a tothom, les expectatives i les esperances també. Ahir la família es va reunir (els fills, que ja passen tots de 20 anys, també) al punt de sempre, Segueix llegint…
Si alguna cosa cal ser en aquesta vida, és agraït. La gratitud és un sentiment que escalfa per dins, que s’alegra del que té i del que rep, sigui molt o sigui poc. Un sentiment que vol ser compartit i repartit. I que retorna a Segueix llegint…
La Carmeta es prepara per anar a dormir. El dia de Nadal ha passat i ara, cansada, vol allitar-se per fer repàs del dia abans que la son no la venci. Al lavabo es desfà el monyet a poc a poc. Cada cop li costa Segueix llegint…
Montserrat Segura