DIJOUS, 29 D’AGOST – DUES MANS ESQUERRES

En alemany, diuen que té dues mans esquerres aquella persona que en català en diríem un manasses, un pocatraça, un potes. Jo que sóc dretana (ep, no parlo d’ideologia, que quedi escrit), aquesta setmana tinc dues mans esquerres. Duc la mà dreta mig immobilitzada, i sort que només és mig. No és que em faci molt de mal; és tot el que no puc fer perquè duc aquesta mitja mà embenada. No hi puc fer força, no hi puc fer segons quins moviments i, el pitjor, per escriure a l’ordinador (és la meva feina, unes quantes hores cada dia) només puc utilitzar l’índex i el polze, cosa que els fa treballar molt més i que, de retruc, cansa molt la mà.
Pa i ciència, o sigui paciència. Això m’obliga a fer moltes coses amb l’esquerra, i aquesta mà esquerra, que tracto com a un adminicle auxiliar, resulta que pot aprendre i aprèn. Ara obro la porta de casa amb l’esquerra (mai no ho havia fet), m’hi rento les dents -això sí que costa-, netejo… Em plantejo d’aprendre a escriure-hi; com més operacions faci la mà esquerra, més treballarà alguna part inactiva del meu cervell, i segons llegeixo, més connexions sinàptiques noves s’esdevindran, fet que propiciarà que el cervell se’m regeneri contínuament i m’allunyarà del temut Alzheimer, a part de dotar-me d’habilitats noves. Recomanen els estudiosos de la neurociència això, que fem coses amb la mà d’ús no preferent, que aprenguem un idioma, que toquem un instrument musical…
Sóc del parer que quan ja no tingui ganes d’aprendre res més, ja em podré morir, o sigui que provem-ho, no fos cas. Si la mort s’espera que jo acabi d’aprendre tot el que vull, m’asseguraré una vida llarga…


Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *