ESCRIPTORA
Avui ha començat l’Acústica, el festival de música popular de Figueres que mou una gran quantitat de públic i, pel que sembla, una gran quantitat de diners. Jo sóc molt crítica amb uns quants aspectes d’aquest festival: que s’hagin d’invertir tants diners públics en una Segueix llegint…
Quan veig una pintura que m’agrada, immediatament agafaria pinzells i pintura i m’hi posaria. Només hi ha un problema: que no en sé. De materials, en tinc tants com vull i de totes les tècniques. És el cas d’avui, quan amb la Roser i amb Segueix llegint…
Suposo que, si em comparo amb la mitjana, llegeixo força. En realitat, però, llegeixo força menys del que jo voldria. No es tracta d’establir cap rècord, cap marca de la qual enorgullir-me en aquest blog o davant d’amics. Tanmateix, crec haver travessat la ratlla de Segueix llegint…
Avui és dia de retrobaments. Després de la feina, em retrobo amb els cosins de Badalona (ahir ja vam sopar junts, però s’han quedat a dormir i també dinem junts. Quedem per a una Feliuada (retrobament familiar de la banda de la meva mare) a Segueix llegint…
Avui em quedo a treballar a casa. Al despatx fa tres setmanes (o més) que no hi ha internet, no puc anar a l’altre despatx perquè és petit i ja hi ha massa gent. Em quedo a casa, on no tinc documentació, però des d’on Segueix llegint…
I tan estranya com ha resultat la setmana! La Xixa ha tardat tres dies a refer-se de l’ensurt i de la desconjuntada d’ossos que devia dur, pobreta. Ara sembla que funciona normalment. No es queixa de res i torna a estar igual d’agressiva que la Segueix llegint…
Arribar a casa diumenge al vespre va ser un petit trauma. La vista des del balcó i la meva finestra és terriblement prosaica: l’edifici del davant. Un edifici que no hi hauria de ser, perquè és il·lògic i, si ens hi posem, segurament és il·legal. Segueix llegint…
Últim dia! Ahir va venir en Ferran a mitja tarda. Va portar queviures, massa, però jo sé que vol fer la carn a la brasa a la llar de foc del supermenjador de la planta baixa. També va portar capricis diversos -galetes, embotits, refrescos…- que Segueix llegint…
Avui és dissabte, un dissabte ben estrany. Sóc a la Garrotxa, a només una hora del brogit de la meva ciutat llunyana, i amb tot i així, sento que tinc l’obligació dels dissabtes habituals: anar a comprar, fer el dinar, netejar la casa, planxar… En Segueix llegint…
Montserrat Segura