ANY NOU, PLATS NOUS

Fa dies, d’això, però no em puc estar d’explicar-ho. Jo no sóc vegana (tot i que simpatitzo amb aquesta filosofia) però vaig preparar alguns plats vegans el dia de les festes de Nadal que em tocava cuinar a mi. No ho havia fet mai, i així i tot, van quedar fantàstics i per això ho vull posar aquí i amb imatges. Per si serveix a algú. Consti que no he inventat res i que he copiat les receptes, afegint-hi algun toc personal. Com a tall (a part del pollastre farcit amb prunes i pinyons), vaig fer un seitan també rostit i amb prunes i pinyons. D’aquest no en vaig fer foto, però va quedar prou bo. Continuarem investigant en la cuina sense productes animals.

Vaig emprar bolets secs (una barreja de bolets variats) hidratats durant una estona en llet de civada (també es pot utilitzar llet de soja o d’arròs) i, un cop hidratats, els vaig escórrer i passar per la paella amb oli d’oliva.

Per a la beixamel, vaig daurar ceba ratllada amb oli d’oliva. Unes cullerades de farina de fajol, ho vaig coure una mica tot plegat i llavors vaig tirar-hi la llet de civada d’hidratar els bolets (passada per un colador). Una mica de sal i pebre (i si es vol, nou moscada), i quan la beixamel ja era ben espessa hi vaig afegir els bolets. Per no posar ou a l’arrebossat, vaig mullar les croquetes amb llet de civada i després les vaig passar per pa ratllat.  I a fregir. Delicioses!!!

Això sembla una crema de Sant Josep, però no, és una crema de carbassa.  La preparació és molt fàcil, el més complicat és pelar la carbassa… Res, que es treu la pell i les llavors de la carbassa, es talla a daus i se sofregeix en oli d’oliva, amb una ceba també tallada petita. Un cop sofregida, es cobreix amb aigua i es fa bullir. Un cop bullida, es passa per la trituradora i s’hi barreja una mica de crema de llet vegana (no és broma, en venen a les botigues d’alimentació natural), que espesseeix la barreja i hi aporta un plus de gust. Si queda massa espessa, s’hi pot posar una mica de llet de civada o de soja, cal vigilar que no contingui sucre. Evidentment, amb sal i pebre al gust. Al damunt, per afegir un detall a la crema, hi vaig posar bolets que havia reservat de la preparació anterior hidratats i passats per la paella. Sincerament, brutal! Com que formava part dels aperitius, la vaig servir en una terrineta de fang, que queda bufona i són quatre o cinc cullerades.

Un invent per a suplir el paté del pica-pica i sucar-lo en torradetes o bastonets. Es tracta de coure pastanagues en molt poca aigua. Quan són tovetes, es trinxen amb all i oli d’oliva. No té més secret, però el color és bonic i el patè obtingut sorprèn força. 

La birra Mo(ritz) la vaig comprar bona i feta.

I un hummus per acabar el capítol vegà.

Cigrons cuits, oli d’oliva, all, suc de llimona, pasta de sèsam (es compra ja preparada en botigues d’alimentació natural o de productes àrabs), sal i pebre al gust. Si cal, s’hi pot afegir una mica d’aigua. Èxit assegurat. Per sucar torradetes i bastonets de pa, bastonets de pastanaga o carbassó crus, etc.