T’atreveixes a llegir llibres independents?

Vejam. És una simple pregunta: t’atreveixes a llegir llibres publicats per editorials independents?

Potser, de primer caldria aclarir què s’entén per editorial independent. Per simplificar, diré que el món editorial es divideix en dues grans categories: les editorials grans i les altres. Hi ha més possibilitats de publicació igualment interessants i, per tant, altres possibilitats de lectures, però d’aquestes en parlarem un altre dia.

Les editorials grans

Les grans ─no en direm el nom─ es poden comptar amb els dits d’una mà. Si us surten més noms que dits, és perquè una gran empresa té un munt de segells més petits, tot i que al darrere hi ha el mateix capital. Elles i els seus autors els veureu a tots els mitjans de comunicació: la televisió i ràdio públiques, les privades, les revistes i suplements literaris, els mitjans digitals. Com que surten molt a la tele i a tot arreu, els veureu fent presentacions multitudinàries de cada llibre que publiquen, especialment si l’autor/autora també treballa als mitjans, és bufó/bufona i té unes habilitats orals que ja voldrien molts polítics. Les cues a la parada de Sant Jordi seran tan llargues que quan arribareu a signar ja serà l’endemà. El que es deuen gastar en publicitat deu ser similar al pressupost del ministeri de Defensa espanyol, però ha de ser així: han de convèncer molts lectors que aquell llibre que publiciten és el millor que hauran llegit mai. Els han de crear la necessitat de posseir aquest bocí d’ànima d’aquest/a comunicador/a (escriptor o no). Per més que la qualitat del text no sempre estigui a l’altura de les expectatives.

Publicar-hi no és gens fàcil. La resposta més comuna (si és que contesten) és que no accepten autors nous (per a ells), o que ja tenen la planificació de l’any coberta. Què hi farem…

Que si m’agradaria publicar amb una d’aquestes editorials? I tant! És un dels meus somnis!

LES ALTRES

No depenen de cap gran grup editorial i per això publiquen el que volen i els ve de gust. No són necessàriament petites; algunes, publiquen un bon nombre de títols cada any i són pioneres en l’elecció dels gèneres que trien a l’hora de crear les seves col·leccions. Són les editorials independents. A aquestes editorials ja és més fàcil apropar-s’hi, i és més habitual que responguin a les demandes de publicació, sigui quin sigui el resultat. És fàcil, també, de parlar amb els seus editors de tu a tu, perquè solen anar ells mateixos a fires especialitzades i atenen les parades sense que els caigui cap anell. Per contra, els seus llibres i autors són molt menys identificables (hi ha casos i casos hi ha), sovint perquè els pressupostos que destinen a la promoció solen ser molt reduïts i apareixen poc o gens als mitjans generalistes i especialitzats.

VALENTIA

Dins d’aquest segon grup d’empreses editorials n’hi ha que transcendeixen els límits, ja sigui perquè són molt valentes o agosarades: s’arrisquen molt en la tria de llibres i en la compra de drets i traduccions, i acaben atrapant el públic i els especialistes. Aquest fet ha de repercutir, poc o molt, en la consideració general envers aquest tipus d’empreses editorials. Però, a més a més, empenyen amb força la literatura catalana i fan molt coneguts ─i, és clar, molt venuts─ alguns dels seus autors.

Però… de qui estem parlant?

Doncs estem parlant de tanta gent, de tanta i tanta d’il·lusió, que vull fer-los un homenatge en aquest blog. Perquè som molts els escriptors i escriptores que som vius en la literatura gràcies a “les altres”, i per això vull comptabilitzar-les. Inventariar-les. Explicar qui són i què fan, i per què ho fan. Quins autors tenen. Quines col·leccions. De manera que, a poc a poc, n’aniré parlant. Com parlaré, també, de llibreries. Perquè una bona llibretera, un bon llibreter, no és algú que obre una botiga cada dia i et cobra la compra, sinó que coneix bé els llibres que té damunt les taules i prescriu, si cal, la millor lectura, que no és necessàriament la més anunciada ni la més venuda.

I si encara no t’he convençut… aquí tens 3 trucs per a una bona tria

És possible que no t’hagi convençut ─encara─  per a deixar de banda els llibres d’autors mainstream en benefici d’autors menys coneguts. Ho admeto: un post de blog sense una xifra i sense noms, no sembla que vagi gaire enlloc. Però mira, aquí tens tres coses que faig quan no sé quin llibre comprar.

1. Demana al llibreter/a de confiança que et doni algunes referències de bons llibres, però que no cal que siguin al top dels més venuts. De seguida sabrà què et pot ensenyar.
2. Mira’t amb atenció la coberta del llibre. Les editorials independents solen tenir bona cura de les seves portades, precisament perquè són la seva carta de presentació i els donen una identitat diferenciada. En aquests casos, la portada sovint proporciona informació (emocional) sobre el contingut.
3. Aquest truc no és gens original, de fet el practica molta gent. Alguns en diuen “la prova de la pàgina… (posa-li el número que vulguis)”. Es tracta d’obrir el llibre per una pàgina qualsevol i llegir-te’n un paràgraf. Cinc o deu línies. Potser el que llegiràs no et donarà informació sobre el tema del llibre, però sí que en tindràs, i de molt bona, sobre la seva qualitat literària i l’estil de l’autor, i això ajuda molt a decidir-se per un o altre llibre.

Què, t’hi atreveixes?

Si ho fas, si canvies de lectures, no t’oblidis d’explicar-m’ho. M’encantarà que ho comparteixis amb mi.