4 LLIBRES DE VIATGES: VIATJAR SENSE SORTIR DE CASA

Llegeixo llibres de viatges per pal·liar la meva manca d’experiència en aquest àmbit. A falta de quilòmetres recorreguts i viscuts, de tant en tant em submergeixo en un bon llibre que em faci teletransportar-me, immediatament, al lloc en qüestió. El meu viatge especial el vaig fer a Egipte (primer de manera literària, després en avió!). Quin és el teu? M’agradarà que m’ho expliquis.

Després de la pandèmia, els plans de viatge de molta gent ─els meus també─ s’han anat ajornant. Per això he pensat que, durant el mes d’agost, parlaria de llibres de viatges. La incògnita: hi ha bons llibres d’aquest gènere, en català, d’autors catalans i editats per editorials independents? Doncs sí, n’hi ha i de molt bons. Aquí trobaràs quatre propostes excel·lents que et portaran arreu del món sense sortir de casa (o del teu poble o ciutat) i de cap manera et deixaran indiferent.

1. Paradisos oceànics, d’Aurora Bertrana

És el primer llibre en què vaig pensar per a aquesta entrada. Aurora Bertrana (1892-1974), a més d’una gran escriptora de ficció, és una reportera de viatges memorable, i una de les meves referents, com a dona i com a escriptora. Bertrana, que ja tenia el cuc de l’escriptora des de ben petita, era una violoncelista notable, igualment dotada per al teatre i la dansa. Però aquesta història, l’haurem d’explicar un altre dia. El cas és que, estudiant violoncel a Suïssa, va conèixer l’enginyer Denys Choffat; s’hi va casar el 1925. Per la feina de Monsieur Choffat, es van desplaçar a Tahití el 1926 i la parella s’hi va quedar durant tres anys. Arran d’aquesta estada, va escriure sis articles i uns quants contes. Els articles agafarien cos com a llibre sota el títol de Paradisos oceànics, i els contes apareixerien més tard. A la versió en castellà del llibre, Bertrana hi va afegir vuit històries breus, originalment escrites en castellà.

Una :Rata.. i una bona feina

El 2017, l’editorial :Rata.., amb molt bon criteri, va decidir fer una edició molt especial del llibre de Bertrana tot afegint un capítol de les memòries de la mateixa autora (memòries per sucar-hi pa, sobretot el primer volum) en què parla de l’edició del llibre i en què es declara, d’una manera decidida, escriptora ─tot i que contra bona part del món literari del moment. :Rata.., a més, va construir un volum preciós i delicat, perquè encarregà a Jenn Díaz la traducció d’aquells vuit contes mai abans traduïts al català, de manera que acompanyen d’una manera deliciosa els textos més periodístics però igualment poètics. Els contes van intercalats entre els capítols del llibre. L’altre afegitó de què consta el llibre respecte a la versió original és un recull de textos on cinc autors catalans, analitzen l’obra i aporten visions de la personalitat de Bertrana. A més d’incloure les fotografies de Monsieur Choffat, que ens fan el viatge encara més vívid i real. L’edició és acurada i molt agradosa. No us en voldreu perdre ni tan sols els crèdits.

Què trobareu a Paradisos oceànics?

Ens hi trobarem una visió real, viscuda i autèntica del que eren Tahití i les illes de la Societat en aquells anys. Una visió que defuig els estereotips i les idealitzacions. Hi trobarem també una prosa fina, elaborada però gens embafadora, directa i alhora poètica. Les descripcions de persones són esquemàtiques, però s’esplaia amb els espais i les accions d’una manera ben evocadora.  Sigui com sigui, l’escriptora aconsegueix fer-nos transitar pels paisatges que va conèixer, trepitjar les illes que va visitar, conèixer els personatges que s’hi va trobar (la crepuscular descendència del rei Pomaré, les cortesanes, l’escriptor i multimilionari Zane Grey, entre altres), percebre el perfum de les flors que ella va ensumar i, en resum, xalar com a beneits en un viatge a la Polinèsia gens imaginari.

Ara bé, no tot són tiaré i violes. Bertrana no s’està d’explicar el que és lleig i ridícul, el que fa pudor, el que és sensual o sexual. Bertrana era una dona avançada al seu temps, i la seva mirada desacomplexada fa que pagui molt la pena llegir aquest primer llibre. I quan us acabeu els Paradisos… podeu passar directament als contes de Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics (podeu llegir la versió de Tushita Edicions de 2019) per continuar immersos en les belleses i misèries dels paradisos del Pacífic.

2. Cròniques de Xauen. Dietari d’una antropòloga al Marroc, d’Ivone Puig Artigas

L’autora

Ivone Puig (1964) és llicenciada en Filologia Àrab i en Antropologia Social i Cultural. La seva tesi doctoral en aquesta darrera disciplina, Marroquins a les illes Pitiüses,  l’ha duta a fer estades als dos llocs, però també a altres indrets de l’àmbit àrab. Com a escriptora, és autora dels llibres de relats 150 milles al sud d’es Cap i Allà on em duguin les onades, també premiats, i de la novel·la  A sol post (Cossetània, 2017),  molt recomanable ─premiada amb el VI Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall─, en què la cerca personal i la construcció d’un llagut serveixen d’excusa a l’autora per a mostrar-nos terres, gent i maneres de ser que ella estima i que també acabarem estimant. La podeu trobar al blog Al sud d’Ogígia.

Les Cròniques

La gràcia d’aquestes Cròniques de Xauen és que són viscudes: en períodes diferenciats, i per treballar en la tesi i altres textos, Puig i el seu company van establir-se en una casa llogada a la localitat de Xauen, al nord-oest del Marroc, prop de les muntanyes del Rif i de la ciutat de Tetuan. El subtítol del llibre és completament justificat.

Ivone Puig té un notable sentit de l’humor: traspua en bona part del text, en especial en la manera com descriu les menges, el plaer que li provoquen i els seus èxits i fracassos a l’hora de cuinar-les; els seus propis intents per assimilar alguns dels costums bàsics dels oriünds, com ara la diyafa o codi d’hospitalitat marroquina, i els errors que comet en aquests intents, que em recorden molt el celebrat llibre de Nigel Barley L’antropòleg innocent. La fotografia de portada del llibre, obra de l’artista Llorenç Vendrell, ja ens faria deixar-ho tot i arrencar a córrer cap a Xauen. Amb una prosa menys literària que en la novel·la esmentada però amb tot de vivències pintoresques, com la relació amb el veí “cofurner” del davant, amb els flequers i amb tot de personatges que van apareixent per les pàgines.

Quorum Llibres

Tot i que tinc el llibre de fa temps, no m’havia vagat mai d’interessar-me per l’editorial; al moment de redactar aquesta entrada, ho he fet i me n’he sorprès. Quorum Llibres és, en realitat, una plataforma que edita llibres de qualitat a través del micromecenatge, prèvia una anàlisi de cada manuscrit. Passar manuscrits a Quorum pot implicar que els segells editorials vinculats a la plataforma puguin decidir editar l’obra per ells mateixos. Una proposta d’edició interessant.

3. La via alemanya, de Martí Anglada

Us heu plantejat mai d’anar a passar uns dies Alemanya? Jo sí. Fa quatre anys vaig anar-hi per un assumpte concret (no exactament turisme), només tres dies que se’m van fer curtíssims, i no vaig veure gairebé res. Un dia d’aquests hi tornaré, però ho faré amb el llibre La via alemanya, de Martí Anglada, a la maleta. L’antic corresponsal de TV3 a Berlín fa un recorregut pel riu Elba ─«les terres de Martí Luter», cercant la ciutat que és el cor de la conca de l’Elba.

El cor de la conca de l’Elba

El pretext de cercar aquest cor serveix a Anglada per presentar-nos una sèrie de ciutats i paisatges, la seva història, la seva gent; fer-se preguntes i respondre-les, i deixar-nos el cor encongit amb la resposta. Soc una mica críptica? Sí, perquè aquest llibre no és perquè te l’expliquin, sinó per llegir-lo i preparar-te el recorregut del que serà el teu proper viatge, alhora que aprens geografia, història i una mica de cultura general. Perquè deixes de veure Alemanya com el III Reich o com el lloc on viu la gent de parlar difícil i cap quadrat.

Per les pàgines de La via alemanya passa un riu que ens és força desconegut (coneixem més el Rin o el Danubi, oi?) i també hi passen tot de personatges històrics i de la cultura universal, com ara Bach, Leibniz, Goethe i, evidentment, Martí Luter ─no en va el llibre du per subtítol Viatge per les terres luteranes de la conca de l’Elba─, però també polítics del moment i persones més o menys anònimes que Anglada va anar coneixent en les seves estades a les ciutats que descriu. Persones que són com tu, com jo i com els nostres veïns. Monuments, recorreguts urbans que no et pots perdre i moments musicals no n’hi faltaran, ni comparatives de preus, resultats d’eleccions… I episodis foscos i terribles de la història d’aquest país, d’aquests també n’hi ha. La via alemanya no és només el riu, sinó un esperit, una manera de ser i una voluntat d’esdevenir.

Alemanya és un destí de viatge de primera, i si t’ho explica l’Anglada amb aquesta claredat, encara més.

Martí Anglada

Martí Anglada i Birulés (Girona, 1949), és llicenciat en Dret i en Ciències de la Informació i ha exercit el periodisme en diversos mitjans, sovint com a corresponsal a l’estranger. L’Orient Mitjà, Itàlia, la Gran Bretanya, Washington han estat alguns dels llocs on ha exercit com a corresponsal, i els darrers anys a TV3 va ser a Brussel·les i Berlín. Els últims anys ha estat delegat a la Representació de la Generalitat a França i Suïssa. Compta amb el premi Ernest Udina 2011 de l’Associació de Periodistes Europeus. A més de La via alemanya, Martí Anglada és autor d’Afers (no tan) estrangers (Mina, 2008) i Quatre vies per a la Independència: Estònia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia (Pòrtic, 2013).

Brau Edicions

La col·lecció Ulyssus de Brau Edicions és un referent en matèria de llibres de viatges en català, amb títols com ara El lleopard de les neus, de Peter Matthiessen; El meu Iran, d’Anna Maria Briongos, o la Crònica japonesa, de Nicolas Bouvier, entre molts altres. Igualment interessants són les seves guies de natura i la col·lecció dedicada al patrimoni cultural. També té una interessant col·lecció de narrativa. Ens la tornarem a trobar per aquí.

4. Lluny, de Xavier Moret

Xavier Moret

Xavier Moret (Barcelona, 1952) és periodista, viatger, reporter i novel·lista. Com a periodista i reporter, ha treballat i treballa en diversos mitjans escrits del nostre país i ha publicat tant llibres de viatges com obra narrativa. A més del llibre de què parlarem tot seguit, Moret és autor ─en la nostra llengua i en narrativa de viatges─ de Històries del Japó (Pòrtic, 2021), Grècia, viatge de tardor (Brau, 2014) i Islàndia, l’illa secreta (Brau, 2005), entre altres.

Tushita Edicions

Tushita Edicions neix el 2011, en un context de crisi flagrant i en un moment en què altres projectes morien sense remei. Els seus àmbits temàtics són la literatura de muntanya, de viatges, de testimonis vitals dels viatges i la poesia. També la veurem per aquí, aquesta editorial.

Fer la volta al món amb un sol llibre

Lluny (2019), recull una sèrie de cròniques de viatges que Xavier Moret va escriure per a diferents diaris i revistes entre els anys 2004 i 2018. No hi ha un ordre cronològic determinat, sinó que les peces queden agrupades per continents. Així, trobem una sèrie de reportatges relativament breus sobre diversos llocs d’Àfrica, les Amèriques, l’Antàrtida, Àsia, Europa, Oceania i l’Orient Mitjà. Reportatges que es llegeixen bé, que llisquen de pressa, com a contes, i per on passen baobabs, geishes, surf, indígenes que vesteixen a la manera tradicional i d’altres que duen texans (i deceben els turistes), Josep Maria de Sagarra i el seu llibre La ruta blava, deserts, illes de somni i óssos polars. I referències a grans viatgers, escriptors de renom i altres personatges que esquitxen les narracions com a perles. Quan tanquem el llibre, no n’haurem tingut prou.

El llibre podria acabar a les Illes Marqueses (en parla prou), amb la qual cosa aquest article hauria fet una volta al món perfectament circular. Però no, encara hi ha unes valuoses pàgines per a l’Orient Mitjà. No es pot tenir tot!

Espero haver-vos enllaminit amb aquest resum i que un o tots quatre llibres us ajudin a passar el mes d’agost d’una manera ben agradable. I si teniu altres lectures de viatges que vulgueu comentar i compartir, us animo a fer-ho aquí. Salut i fins aviat!