Heu sentit mai a parlar del NaNoWriMo?  Es tracta d’un repte d’escriptura compartit que l’escriptor nord-americà Chris Baty es va treure del barret el 1999 i que consistia a escriure una novel·la de 50.000 paraules durant el mes de novembre. El cas és que Baty va reunir 21 col·legues en aquest primer repte. El 2006, NaNoWriMo (National Novel Writing Month o mes nacional d’escriptura de novel·les) es va convertir en una entitat sense afany de guany amb un web on s’inscriuen cada any milers d’escriptors d’arreu del món i que gaudeix de gran nombre de col·laboradors i mecenes. El comptador d’escriptors d’enguany registra 798.162 escriptors actius i tres-centes i escaig mil de novel·les acabades.

No m’he inscrit a aquest repte descomunal. M’imposa força això d’escriure 1667 paraules cada dia, encara que tal com es planteja el repte, no hi fa res si no escrius un text de tantes paraules, si n’escrius només la meitat o si  acabes escrivint un relat curt. Ningú no et castigarà o et desqualificarà (ni et liquidaran, no pateixis). Això no obsta per a què jo em proposi un nanowrimo propi, una mica més senzill, però que igualment posa pressió (que és un estat força natural en una servidora) i pot donar lloc a una novel·la curta, amb la qual cosa ja em conformo.

Com serà el meu NaNoWriMo?

Una mica més modest que l'”oficial”. La mitjana diària hauria de poder ser de 1.000 paraules (dues pàgines, per entendre’ns, aproximadament), però no descarto que algun dia pugui ser el doble, si tinc un bon dia, o que algun dia no surti res o que em calgui planificar i aquell dia només escrigui quatre idees o un diagrama en un paper per penjar al suro. Si, en comptes de les 30.000 paraules en resulten 20.000 o 15.000, tampoc no m’amargaré l’existència. I, evidentment, quan acabi el mes de novembre caldrà buscar un títol a la novel·la (si no el té encara), polir-la, deixar-la reposar, tornar a revisar-la…

Per què proposar-se un repte?

• Per donar sortida a la necessitat d’escriure un relat determinat i fer-ne via (posem que hi hagi una possibilitat de publicació per a un text de què ja disposo però que aquest text hagi d’anar acompanyat d’un altre… que ara no tinc).
• Per activar el múscul d’escriure novel·les (diguem que m’he passat del juliol cap aquí revisant contes curts i organitzant un altre llibre i ara calgui dinamitzar altres àrees del cervell).
• Perquè quan acabi el mes de novembre, si aconsegueixo superar el repte d’escriptura i acabar la novel·la, ja la podré deixar reposar mentre em dedico a altres temes que estan pendents i que em reclamen l’atenció.
• Per tornar-me un hàbit que sembla que de vegades es perd.

I per què explicar-ho?

Perquè, si un projecte es verbalitza, esdevé real. No és només un pla dins del meu cap, sinó que agafa forma i té més possibilitats que s’acabi materialitzant. Pensant-ho bé, he aconseguit escriure alguns llibres perquè primer ho he explicat a algú. I compartint algunes angoixes he trobat desllorigadors, també.

Per cert, explicar-ho no és només dir: “Ei, que faré això!”. Vol dir que, cada dia que escrigui, publicaré el total de paraules escrites cada dia a la secció “El meu NaNoWriMo” d’aquest blog. Així augmentaré el grau de compromís (i la pressió!).

Deixaré la feina, mentrestant?

No, perquè cal menjar cada dia i si es pot, almenys, dos cops. I ja he fet totes les vacances que em tocaven. Tot i així, en aquest moment de la meva vida, puc dedicar un parell d’hores diàries a redactar dues pàgines.

Què n’hauria de sortir, del meu NaNoWriMo?

Doncs una novel·la de ciència-ficció. No parteixo de zero; és a dir, com a punt de partida disposo d’un text de 328 paraules en forma de relat curt, amb un personatge que crec que paga la pena de fer més gran.

Voleu compartir el repte?

Si hi ha algú a la sala que vulgui proposar-se, també, aquest repte d’escriptura, m’agradarà saber-ho. Podem posar-nos en contacte, compartir l’experiència, donar-nos consells i ànims mútuament.