Etiqueta: Figueres

ELS PREMIS RECVLL 2017

ELS PREMIS RECVLL 2017

A finals dels anys 80, em vaig presentar als Premis Recvll de Blanes. Tenia poc més de 20 anys i per primera vegada, una consciència clara de voler ser escriptora. El fet de presentar-me a un concurs era un al·licient per aconseguir conjugar la meva Segueix llegint…

ACÚSTICA, ARA I TANT DE BO SEMPRE

ACÚSTICA, ARA I TANT DE BO SEMPRE

Entrevista publicada a la Revista Mira’m (juliol). El passat 12 de juliol es va presentar la programació de l’Acústica 2016. Una edició especial que celebrarà els 15 anys de festival i que comptarà, no només amb un concert apoteòsic ─que reunirà el bo i millor Segueix llegint…

JOVES QUE LLEGEIXEN (ii): BOOKTUBERS I BLOGAIRES DE LLIBRES

JOVES QUE LLEGEIXEN (ii): BOOKTUBERS I BLOGAIRES DE LLIBRES

Capçalera del blog de la Joana
Fa pocs mesos, la paraula booktuber no em deia ben bé res. Tanmateix, la Biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres va tenir l’encert de convidar Laura Borràs, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, a fer la conferència inaugural dels clubs de lectura. I Borràs va titular la seva ponència “Llegir avui, dels clàssics als booktubers“. No hi vaig poder anar. Però em va cridar l’atenció la parauleta. Manoi; tot un món. Ho vaig buscar al Google (què faríem sense?) i em va sortir un article de la revista Núvol (llegiu-lo aquí, si us lleu). Va ser tota una revelació.   
Resulta que hi ha tota una comunitat de gent molt joveneta que llegeix molt, però molt, i explica les seves experiències lectores en blogs. Aquests són els blogaires de llibres. No sé quants n’hi ha, però cada cop que entro en un d’aquests blogs, començo a mirar les llistes dels que segueixen i així anar fent, i no me’ls acabo. Són valents, i desacomplexats; expressen la seva opinió sobre els llibres que llegeixen sense cap problema (cosa que a mi em costa moltíssim, i tinc una edat). M’agrada llegir-los de tant en tant, perquè són frescos i naturals. I els blogs fan goig! No es conformen amb una plantilla blogger estàndard: els decoren al seu gust; no sé pas com, però se’n surten meravellosament. I alguns tenen dominis propis.

Capçalera del vídeoblog de la Marta

Els booktubers, per mi, són un pas més. Solen tenir blog, però a més obren un canal a Youtube i hi van penjant vídeos en què s’expressen sobre les seves lectures. Es filmen, editen els vídeos, els posen música i efectes visuals… I això porta una superfeinada. D’aquests devorallibres amb canal propi, també n’hi ha molts i també són molt joves. I influents: la Marta de Recomanacions de llibres té o tenia un espai en un programa de Catalunya Ràdio i ha estat als Estats Units per explicar les seves experiències com a videorecomanadora. En Bernat de Perduts entre llibres ha aparegut en diversos programes de televisió i ha fet alguna entrevista a escriptors de renom. I això abans dels 15 anys. Quina enveja!

Icona del canal d’en Bernat

A tots plegats els conviden a participar en xerrades i actes com ara la Setmana del Llibre en Català; algunes editorials especialitzades en literatura infantil i juvenil els organitzen presentacions només per a ells amb tota mena d’atencions (regals, dinars, projecció de booktrailers, etc.); no en va saben que són uns grans prescriptors… Però aquests nois i noies ─pel que he pogut veure, especialment noies─ no es limiten a llegir i explicar-ho. Se sumen a reptes de blogaires d’arreu del món, a cadenes de lectura, es nomenen per a participar en reptes lectors… Bookchallenge, booktag, bookhaul, són paraules molt habituals en el seu vocabulari. A més, com que es reuneixen en trobades i en els esdeveniments esmentats, interaccionen també en el món real i s’organitzen per fer activitats conjuntament. 

Un dels que segueixo amb més assiduïtat és el de la Joana (joanasbooks.blogspot.com), una noieta de només 11 anys que m’ha captivat amb la simpatia, l’alegria, la tendresa i l’amor a la lletra impresa que destil·len les entrades al seu blog. I per això, amb ella i La reina faraó estem preparant una cosa… que ens fa molta il·lusió a totes tres i que explicarem aviat.

DIMECRES 21 – UNA CAMBRA AMB VISTES

DIMECRES 21 – UNA CAMBRA AMB VISTES

Avui és dia de retrobaments. Després de la feina, em retrobo amb els cosins de Badalona (ahir ja vam sopar junts, però s’han quedat a dormir i també dinem junts. Quedem per a una Feliuada (retrobament familiar de la banda de la meva mare) a Segueix llegint…

PAP+H = SÍ QUE ES POT

PAP+H = SÍ QUE ES POT

Conec la Loli García de fa una bona colla d’anys. Sempre m’ha semblat una persona digna d’admirar: una d’aquestes persones que se sobreposen a tots els impediments (i en el seu cas no són pocs) i tira endavant sigui com sigui.  Amb una serenor  i Segueix llegint…

EL MERCAT ÉS EL DIJOUS

EL MERCAT ÉS EL DIJOUS

Oh lai là la masovera la masovera
Oh lai là la masovera se’n va a mercat
El mercat és el dijous
El dijous en compra nous.

Aquesta cançó tradicional ens serveix molt bé per a parlar d’un fet cultural que s’esdevé a Figueres des de la nit dels temps. Parlem del mercat del dijous. Tal com explica Josep Maria Bernils i Mach al llibre Figueres, a la Carta Pobla que Jaume I va atorgar a la nostra ciutat (1267) hi figura el dret de celebrar un mercat cada dilluns (a part d’una fira al setembre), fet que va estimular considerablement la vida econòmica d’un llogarret que devia ser minúscul i, mal que ens pesi, miserable. El mercat ha perdurat en el temps, malgrat que circumstàncies i vicissituds ben diverses n’han modificat els objectes de mercadeig i n’han canviat emplaçaments, dies i tipologies de marxant. Ja no tenim mercat de bestiar, ni tan sols el d’aviram i petit bestiar que les Boges encara recordem amb una mica de nostàlgia (perquè hi havia aquells ànecs, pollets i conills que tant agraden a les criatures), però ens resta el de la roba, el nostre preferit, i el de la verdura i el planter, aquest amb tres dies setmanals.
Encara avui ─i que sigui per molts anys!─, el mercat és un element indissoluble del tarannà de la capital de la comarca. La prova n’és la quantitat de gent de la Catalunya del Nord que el visita religiosament cada dijous, la munió d’empordanesos i empordaneses que s’ho fan venir bé per baixar dijous a mercat i, de passada, fer visites, anar a comprar a les botigues de Figueres o a fer gestions al banc. Els comerços figuerencs de tota mena que es nodreixen del trànsit de gent i encara tenen el quart dia de la setmana com a dia fort. Els esdeveniments que es fan coincidir amb un dijous per aprofitar la quota extra de visitants (per més greu que sàpiga a alguns reconèixer-ho).
A l’inici d’aquesta entrada, dèiem que el mercat és un fet cultural, a més d’econòmic. Què s’hi compra i s’hi ven, quines parades hi ha i qui les regenta, com s’expressen compradores (majoritàries) i venedors/es (meitat i meitat). Com canvien oferta i demanda amb la crisi. Les pudors que s’hi respiren, especialment a l’estiu (en això, no sabríem dir si ha canviat gaire des del temps de Jaume I). Per què ens entestem a anar-hi quan hi ha portals de liquidació d’estocs que ja compleixen aquesta funció i a sobre et porten la compra a casa.
També hi ha una qüestió d’actitud: a mercat s’hi ha d’anar amb el cap amatent per trobar la millor oferta ─i la mà a la bossa per si de cas─, i se’n torna amb la satisfacció de la bona compra, si hom s’hi ha firat o la frustració, si hom no hi ha trobat “res de bo”. Hi ha la recança de no poder-hi anar quan es té la sort de treballar i la pressa per aprofitar les ocasions de visitar-lo que ens deixen els dijous que cauen en període vacacional. S’hi va encara que es visqui a la vila i es tinguin totes les botigues a tocar de la mà.
A banda d’aquestes consideracions, n’hi ha una sense la qual ni la comarca ni la ciutat no serien les mateixes: el fet relacional.  A mercat s’hi troba tota la comarca. Es busca la parada d’aquella gent que són del poble Tal, es mira d’anar-hi amb companyia perquè s’hi va xerrant i l’una ajuda a triar i remenar l’altra, i encara avui ─en els temps d’Internet i el whatsapp─ com antany, es transmeten notícies (anuncis de propers naixements, morts, separacions…) o es reprenen contactes que no s’esdevindrien en un altre marc.
Per cert, la referència als visitants nordcatalans ens fa pensar que molta gent va a mercat a Roses, a Olot, a Girona… Però, quants clients de mercat hi anem a Perpinyà? El mercat com a element relacional transfronterer.
Dijous, mercat. I per molts anys.
SILENCI

SILENCI

A les Boges ens agrada el silenci. El món és ple de soroll: aquella música que t’engeguen al tren, a les estacions, als ascensors, als bars. La tele engegada tot el dia en alguns llocs, les sintonies associades a algunes webs, textos i opinions prescindibles Segueix llegint…

RETROBAMENTS, DESCOBRIMENTS I… LLIBRES VELLS?

RETROBAMENTS, DESCOBRIMENTS I… LLIBRES VELLS?

Figueres té algun problema que cap expert no ha sabut diagnosticar, si més no fins ara. No és només la figueresa, aquest concepte que ens explicava ara fa un any el nostre escriptor de capçalera. És això i molt més que això, i la inèrcia Segueix llegint…