PAP+H = SÍ QUE ES POT

Conec la Loli García de fa una bona colla d’anys. Sempre m’ha semblat una persona digna d’admirar: una d’aquestes persones que se sobreposen a tots els impediments (i en el seu cas no són pocs) i tira endavant sigui com sigui.  Amb una serenor  i una sensibilitat ─entre altres coses és poeta─ que molts deuen envejar. Des de fa un mes escàs, aquest contacte que la vida ─o la deixadesa─ va interrompre s’ha reprès, i jo me’n congratulo. He retrobat una persona forta, una mena d’àngel de la guarda que lluita cada dia perquè el món de molta gent no se’ls enfonsi sota els peus. 
La Loli és l’ànima de la Plataforma d’Afectats per la Pobresa i la Hipoteca (PAP+H). Ella i el seu company Cesc van passar pel tràngol d’haver de lliurar al banc tres immobles afectats per una hipoteca. Van agafar les regnes del seu cas i es van acostar a la Plataforma de Girona, que els va fer costat, els va assessorar i els va conscienciar que ells havien de decidir el seu futur. Amb aquest suport, van aconseguir que el banc acceptés la dació en pagament  de les finques; és a dir, que acceptés les finques a canvi del deute, i ara viuen en la mateixa casa de què van ser propietaris a canvi d’un lloguer que paguen al banc. D’aquí van passar a ser activistes d’aquesta causa, i ara coordinen les reunions que aquesta plataforma fa cada setmana en un local municipal de Figueres (Can Met, c/ Sant Vicenç 30, els dimarts a les 19.00). Vaig anar-hi un dia; volia conèixer la plataforma per a un reportatge. Em van sorprendre l’estructura, horitzontal, i el funcionament. Un o una arriba a Can Met, saluda, agafa una cadira i espera que s’iniciï la reunió. Quan hi és tothom (els habituals), la Loli passa el full d’assistència i tothom hi ha de posar el nom i signar, així es fa un  primer seguiment de tots els casos i els assistents. En Markoh, un activista de la plataforma a l’atur, fa una exposició per als nous del que és la plataforma, i convida a iniciar el torn d’intervencions. Cadascú explica el seu cas; si és nou, ho fa amb pèls i senyals, aporta documents judicials o del banc que sovint no entén, i sempre hi ha algú que desxifra la complicada retòrica legal. Es comencen a fer les primeres aportacions, tot i que no hi ha cap advocat a la sala: l’experiència dels presents, alguns amb els casos ja resolts o en tràmit, ajuda molt. Els “veterans” expliquen breument la seva situació i l’estat dels seus tràmits. Es decideixen les accions a fer, que generalment consisteixen a fer acompanyaments al banc ─de vegades massius, quan els directors es neguen sistemàticament a rebre l’afectat o a signar el document conforme se sol·licita la dació─ i a muntar taules petitòries de signatures i venda del material amb el qual financien les despeses de l’entitat. 
Tots els participants coincideixen: la Plataforma els dóna opcions. Els nous arriben a la primera reunió pensant que tot s’ha acabat, que mai més no se’n podran sortir. Alguns no poden ni parlar, i quan obren la boca és per plorar d’angoixa i pànic. A força d’escoltar, veuen que hi ha altres realitats possibles. Es consciencien que són ells i elles els qui decideixen el futur, es fan amos de la situació. El que demanen encara no ho regula cap llei, però és just i també lògic i per això cal defensar-ho. No és lògic que el banc els faci fora d’un pis que tancarà i que tardarà qui sap el temps a vendre. No és lògic, i menys encara just, que algú que perd la feina i l’habitatge resti amb la llosa del deute pendent per la resta de la vida. I ho demostra el fet que alguns, com la Loli i en Cesc, aconsegueixen que el banc prengui el pis i el deute quedi saldat, i en molts casos es pugui continuar vivint al mateix pis a canvi d’un lloguer social. Per això, el seu lema és SÍ QUE ES POT. Però per a col·laborar amb la PAP+H no cal estar afectat per cap hipoteca trampa. N’hi ha prou amb ser-hi, ajudar amb el que es pugui, signar el full per la ILP a favor de la dació en pagament, fer un donatiu o comprar algun dels materials de la parada. L’Adriana, la Lídia, la Mari, l’Adama, en Mario, en Buba, l’Abdeslam i  les altres persones que se’ls van afegint (tot indica que cada cop en seran més) ho aconseguiran, però necessiten que molta més gent els doni suport. 


Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *