EL MERCAT ÉS EL DIJOUS

Oh lai là la masovera la masovera
Oh lai là la masovera se’n va a mercat
El mercat és el dijous
El dijous en compra nous.

Aquesta cançó tradicional ens serveix molt bé per a parlar d’un fet cultural que s’esdevé a Figueres des de la nit dels temps. Parlem del mercat del dijous. Tal com explica Josep Maria Bernils i Mach al llibre Figueres, a la Carta Pobla que Jaume I va atorgar a la nostra ciutat (1267) hi figura el dret de celebrar un mercat cada dilluns (a part d’una fira al setembre), fet que va estimular considerablement la vida econòmica d’un llogarret que devia ser minúscul i, mal que ens pesi, miserable. El mercat ha perdurat en el temps, malgrat que circumstàncies i vicissituds ben diverses n’han modificat els objectes de mercadeig i n’han canviat emplaçaments, dies i tipologies de marxant. Ja no tenim mercat de bestiar, ni tan sols el d’aviram i petit bestiar que les Boges encara recordem amb una mica de nostàlgia (perquè hi havia aquells ànecs, pollets i conills que tant agraden a les criatures), però ens resta el de la roba, el nostre preferit, i el de la verdura i el planter, aquest amb tres dies setmanals.
Encara avui ─i que sigui per molts anys!─, el mercat és un element indissoluble del tarannà de la capital de la comarca. La prova n’és la quantitat de gent de la Catalunya del Nord que el visita religiosament cada dijous, la munió d’empordanesos i empordaneses que s’ho fan venir bé per baixar dijous a mercat i, de passada, fer visites, anar a comprar a les botigues de Figueres o a fer gestions al banc. Els comerços figuerencs de tota mena que es nodreixen del trànsit de gent i encara tenen el quart dia de la setmana com a dia fort. Els esdeveniments que es fan coincidir amb un dijous per aprofitar la quota extra de visitants (per més greu que sàpiga a alguns reconèixer-ho).
A l’inici d’aquesta entrada, dèiem que el mercat és un fet cultural, a més d’econòmic. Què s’hi compra i s’hi ven, quines parades hi ha i qui les regenta, com s’expressen compradores (majoritàries) i venedors/es (meitat i meitat). Com canvien oferta i demanda amb la crisi. Les pudors que s’hi respiren, especialment a l’estiu (en això, no sabríem dir si ha canviat gaire des del temps de Jaume I). Per què ens entestem a anar-hi quan hi ha portals de liquidació d’estocs que ja compleixen aquesta funció i a sobre et porten la compra a casa.
També hi ha una qüestió d’actitud: a mercat s’hi ha d’anar amb el cap amatent per trobar la millor oferta ─i la mà a la bossa per si de cas─, i se’n torna amb la satisfacció de la bona compra, si hom s’hi ha firat o la frustració, si hom no hi ha trobat “res de bo”. Hi ha la recança de no poder-hi anar quan es té la sort de treballar i la pressa per aprofitar les ocasions de visitar-lo que ens deixen els dijous que cauen en període vacacional. S’hi va encara que es visqui a la vila i es tinguin totes les botigues a tocar de la mà.
A banda d’aquestes consideracions, n’hi ha una sense la qual ni la comarca ni la ciutat no serien les mateixes: el fet relacional.  A mercat s’hi troba tota la comarca. Es busca la parada d’aquella gent que són del poble Tal, es mira d’anar-hi amb companyia perquè s’hi va xerrant i l’una ajuda a triar i remenar l’altra, i encara avui ─en els temps d’Internet i el whatsapp─ com antany, es transmeten notícies (anuncis de propers naixements, morts, separacions…) o es reprenen contactes que no s’esdevindrien en un altre marc.
Per cert, la referència als visitants nordcatalans ens fa pensar que molta gent va a mercat a Roses, a Olot, a Girona… Però, quants clients de mercat hi anem a Perpinyà? El mercat com a element relacional transfronterer.
Dijous, mercat. I per molts anys.


1 thought on “EL MERCAT ÉS EL DIJOUS”

  • Aquí hi ha un mercat català obert tots el dies tot l'any! 😉
    goo.gl/ZwxLl
    😀

Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà.