MORTS SOTA LES CATIFES

Quin enrenou a l’Ajuntament, amb tot aquesta història de les factures no consignades de la regidoria de cultura. Les Boges ens atabalem amb tot aquest devessall d’informació als blocs i als mitjans, fins al punt que ja no sabem qui té raó i qui no en té. Ens inclinem a pensar que tothom té la seva part de raó, però també que qui ha estat cessat -el regidor Ciro Llueca- no és tan culpable i qui l’ha cessat -l’alcalde Vila- no és tan innocent. La columna d’ahir de Francesc Cruanyes a L’Empordà contribueix, pensem, a situar les coses al seu lloc i a veure-les amb una mica més de fredor. 

Com diu Cruanyes, estimar-se, no s’estimaven. L’alcalde Vila ja feia estona que volia trencar amb la parella de govern. Ho va provar amb la reducció de sous i no va colar; llavors va tirar pel dret destituïnt el regidor amb l’excusa de les factures. Vaja, així és com nosaltres ho veiem. Segons el que justifica Llueca al seu bloc, no es tracta de 250.000 euros, tal com defensa l’alcalde, sinó 168.000 i escaig. A nosaltres, gent de la banda treballadora i autònoma, la quantitat ens continua semblant una animalada. Ara bé, de factures no consignades se n’originen, segur, a totes les regidories.  Ja ens agradaria saber el volum de factures no consignades que deu tenir la regidoria d’habitatge, educació, joventut i participació ciutadana (és una sola regidoria, compte!), posats a demanar, i tenint en compte tots els escàndols que s’han derivat d’aquesta regidoria, especialment el darrer any.

No podem dir que estem d’acord amb totes les actuacions de la regidoria de cultura. Sense anar més lluny, la gestió de la CCC, que ha resultat cara, precipitada i poc efectiva. Ara bé, no es pot negar que Ciro Llueca ha treballat, durant els tres anys que ha estat al front de la regidoria. Que l’ha posada al dia. Que s’ha trobat amb tota mena de pals a les rodes, com ara no disposar de tècnic durant set mesos per decisió del màxim gestor de la ciutat. Ciro ha donat la cara abans i l’està donant ara tot defensant la seva honestedat, quan d’altres probablement s’haurien amagat sota les pedres (o sota les catifes). És injust, doncs, que l’alcalde agafi el regidor de cap d’esquila. Nosaltres no ens el creiem i ja no ens en podrem refiar. Ens el creuríem si espolsés les estores municipals i tragués els morts -molts- que hi deu haver a sota. I de passada, ens hauria d’explicar -a la ciutadania- per què punyetes la ciutat s’ha de gastar 375.000 euros en càrrecs de confiança designats a dit i no pas per les urnes, en bé de la claredat i la transparència de què tant s’omple la boca.