DIMARTS, 31 DE DESEMBRE: GRÀCIES 2013!

Si alguna cosa cal ser en aquesta vida, és agraït. La gratitud és un sentiment que escalfa per dins, que s’alegra del que té i del que rep, sigui molt o sigui poc. Un sentiment que vol ser compartit i repartit. I que retorna a qui l’expressa, generalment amb afecte i entre somriures. No vull dir amb això que no hi hagi d’haver ambició, però sí que aspirar a més és més fàcil i millor si expressem gratitud per les fites aconseguides.

Ara, tocant al final de l’any, si ens fem propòsits per a l’any vinent, també cal tancar l’any que mor dignament. I potser la millor manera de fer-ho és agraïnt allò que l’any vell ens ha donat. 

Jo estic agraïda per ser al món. Per ser dona malgrat tot el que això comporta. Per haver nascut al segle XX i per morir, com moriré -espero que ben tard, però-, al segle XXI. Per no haver conegut la Guerra Civil i cruel, per no haver passat mai fam, per haver tingut accés a les coses que tant m’agraden. Per la feina. Per viure el procés que ara vivim i per la llibertat que estic convençuda que ben aviat ens pervindrà com a poble. Pels amics. Per la bona salut de les persones que m’estimo. Per la meva família (en concepte ampli). Per haver pogut escriure, ni que sigui sense la cambra pròpia i la renda que reclamava la Woolf. Pel 2013, que m’ha anat prou bé. I també per poder-ho explicar.