Edicions Cal·lígraf: els primers deu anys

Llampaies és un poble format per veïnats dispersos, on el nucli més gran i més antic s’arrecera prop de l’església de Sant Martí. A Llampaies, hi ha una particularitat no pas gaire comú als pobles de l’Alt Empordà, i és que compta amb una editorial de llibres, Edicions Cal·lígraf. A la seva web hi diu que l’editorial té la seu a Figueres, però quan volen fer una festa, la fan a Llampaies i no s’estan de res. A can Cal·lígraf, fa pocs dies estaven d’aniversari: deu anys des de l’inici de la seva activitat, que aviat és dit.

Edicions Cal·lígraf

Fa uns anys, vaig tenir la sort de publicar un llibre en aquesta editorial, El quadern d’Osiris. Vam tenir un parell de reunions amb els editors a la seu oficiosa de l’editorial, durant les quals vaig conèixer la filosofia de l’empresa: publicar els llibres que els agraden, fer-ho amb qualitat i amb un segell característic ─el triangle que apareix a la majoria de portades i que emmarca el títol i els noms dels autors─ i utilitzar sempre el mateix paper, amb el mateix to de color crema i la mateixa tipografia. Un segell que identifica els llibres d’aquesta editorial des dels inicis. El seu propòsit inicial era publicar uns deu llibres a l’any, majoritàriament en català i en diverses col·leccions que van de l’infantil a la poesia i l’assaig. Si anem al seu catàleg, veurem que la quantitat mitjana supera ja els quinze. Tota una fita, en els temps que corren.

La festa d’aniversari

La festa va ser informal però ben lluïda. A banda de l’equip de Cal·lígraf (Jaume Torrent, Ramon Moreno, Mercè Riba, Mercè Torrent Riba), a l’esdeveniment s’hi van donar cita amics de l’editorial i també bona part dels autors de la comarca que han publicat amb l’editorial, com Joan Manuel Soldevilla, Maria Mercè Cuartiella, Henar Galán, Juan Jesús Aznar, Dani Torrent, Joan Armangué, etc. I una servidora.

La taula rodona

L’acte central va ser una taula rodona amb Jaume Torrent, Ramon Moreno i Mercè Riba per l’editorial, que van presentar les novetats de la casa per a la represa literària; també amb la periodista de cultura del Setmanari de l’Alt Empordà Cristina Vilà i el director comercial de l’empresa distribuïdora Nus de Llibres, Francisco Javier Pérez. A la taula van sortir aspectes i dificultats del món editorial, dificultats d’entrada fàcilment deduïbles de la xifra de 80.000 títols nous anualment (mercat espanyol). Ramon Moreno oficiava de moderador, però no es va estar de comentar que cada cop hi ha menys temps i pàgines per al llibre als mitjans, i que el que existeix és més aviat un catàleg dels grans grups editorials. Cristina Vilà va exposar que, en el seu cas, essent un mitjà comarcal, no hi ha pressions de grans editorials i, en canvi, la dificultat és rebre llibres per poder-los llegir abans d’entrevistar els autors. El fons de les llibreries, la curta vida de les novetats editorials i els retorns que pateixen els editors van ser també alguns dels temes que van sortir en la conversa. Es van fer comparacions  entre segells de grans grups i les editorials independents en la promoció. Un punt important i ben interessant va ser el del paper dels periodistes de cultura i dels opinadors a les xarxes (glups!); val a dir que el tema donava per més d’una sessió.

El paper dels autors

Francisco Pérez va alçar certa polèmica en parlar del paper actiu que han de tenir els autors. Segons ell (i els gurús del màrqueting del ram), s’ha acabat que els autors  ─a banda d’escriure el llibre─ enviïn el llibre a l’editor i se n’oblidin.  Cal ser presents a les xarxes, tant com sigui possible, i treballar la marca personal per tal que el llibre es vengui, independentment de la feina que faci l’editorial en aquest sentit. Confesso que, malgrat no haver-hi intervingut (perquè allà es parlava d’editorials, i no d’autors), en aquell moment em vaig sentir molt interpel·lada, i aquí es pot llegir per què.

La parada i el fons d’armari de l’editorial

Els editors van aprofitar l’avinentesa per mostrar ─i vendre!─ el seu fons editorial. Durant tot l’acte vam estar molt ben acompanyats pels llibres que han anat publicant al llarg d’aquests deu anys (els no exhaurits!) i per les novetats, així com alguns números de la revista Encesa Literària, una revista molt interessant de crítica i literatura que va llançar l’editorial el 2015 (semestralment) però que, després de deu edicions, han hagut d’abandonar. Tots els presents vam aprofitar l’avinentesa per comprar llibres com si no hi hagués un endemà.

Les novetats

A la parada, els assistents també vam trobar les novetats que l’editorial ha començat a distribuir aquest setembre:

Trànsit

Trànsit és un llibre de poemes sobre la infantesa, obra del cantant i poeta Pau Riba, editat el 1985. En realitat, es tractava d’un llibre de bibliòfil del qual, en el seu moment, se’n va fer una producció limitada per a galeries d’art. El llibre va il·lustrat amb dibuixos i gravats de Mercè Riba, artista plàstica i germana del cantant, i també implicada en l’editorial com a directora d’imatge. Un llibre històric, aquest cop posat a l’abast de tota mena de públic, i editat en un format poc habitual a l’editorial (fora dels àlbums il·lustrats): en tapa dura, que converteix el llibre en un objecte preciós i cobejat.

Us escric des d’una presó de Grècia

Us escric des d’una presó de Grècia és un llibre també de poemes, preciós i alhora esfereïdor. L’autor és Aléxandros Panagulis, un heroi grec contemporani que va lluitar contra la dictadura dels coronels  (1967-1974) al seu país, i va ser capturat i torturat cruelment per aquest mateix règim. Diuen que aquest llibre, Panagulis el va escriure a les parets de la presó amb la seva sang. La traducció és d’Antoni Piqué i Eusebi Ayensa, i Ayensa n’ha fet també una introducció breu però molt necessària i aclaridora.

Himnes Òrfics

Es tracta d’unes versions lliures o adaptacions dels Himnes Òrfics originals grecs confegides pel poeta de Bunyola Pere Suau Palou.

Tot això va donar de si una nit de llibres i aniversaris a Llampaies… I un berenar final a càrrec dels cuiners i autors de llibres de cuina de l’editorial que ni us ho explico!