Editorials catalanes: Spècula

Manifest de Spècula (última pàgina ‘Les causes invisibles’)

Una nova editorial catalana

De les editorials catalanes de nova creació, la més recent és Spècula. El seu nom ja defineix força quines són les seves línies d’actuació: els gèneres especulatius. Però specula també vol dir ulleres en llatí. O sigui, si ens deixem arrossegar cap als reialmes de Spècula, veurem el món amb les ulleres de la ficció fantàstica. Si, a més, ho fem en català, de la mà d’autores i autors catalans i a través de llibres d’una qualitat literària indiscutible… no es pot demanar res més. O sí?

Per a conèixer millor aquesta nova editorial catalana, hem parlat una estona amb el seu editor, Jordi Casals; a continuació, trobareu el que va donar de si la conversa.

D’on va sortir la idea?

La idea surt del Marc Moreno, de Llibres del Delicte, que tenia ganes de fer una col·lecció de fantàstic. Vam estar parlant, i llavors hi vaig entrar jo.

Ja eres editor a l’Editorial Laertes, però també tenies l’experiència com a autor de fantàstic amb “Fes picar els anells”

El Marc em va dir una cosa com ara: «estic pensant a fer això. Coneixes algú que ho pugui portar?», per whatsapp. I jo no sabia si realment m’ho estava enviant a mi, i li vaig dir: «doncs ara mateix estic embolicat amb moltes coses». Perquè sí, també col·laboro amb la col·lecció L’Arcà, d’Editorial Laertes. I ell contesta: «no t’ho deia a tu, però ara que ho dius…». A partir d’aquí, en vam anar parlant, ens vam engrescar i així és com va sortir. Probablement, sí: el fet d’haver fet “els anells”, l’experiència amb L’Arcà, que continuarà igualment, que ens haguéssim trobat al Festival 42… deu haver estat tot plegat.

Jordi Casals, en diferens moments de la conversa.

Què és per a tu, ser editor?

Mira, jo t’explico la meva experiència. El que faig és buscar originals, parlar amb els autors sobre l’original i deixar el text llest per a què vagi a correcció. Cercar el text que a mi m’agradaria llegir: que tingui una altíssima qualitat literària, que et faci dir: «ostres, això ha de ser un llibre!».

No sé com deuran ser els següents llibres, però el primer és fantàstic!

És molt bo, oi?

Ara traieu dos llibres, però n’aneu anunciant tres

Sí, el 24 de setembre surt Les causes invisibles, de Jaume Valor; a mitjans d’octubre surt Mare, d’Isabel del Río, i el de la Inés (Macpherson) sortirà a finals de gener del 23.

Tres llibres que, tot i ser de gènere fantàstic, no tenen res a veure entre ells

No, hem tocat tres pals diferents. El primer és una ucronia, una peça d’orfebreria magnífica [en parlarem aquí molt aviat]. El segon és de ciència-ficció, que comença essent arquetípica: la terra és un lloc que ja no es pot habitar i llavors salven un progenitor (la mare, si només hi ha un fill; el pare també, si n’hi ha dos) amb un fill i els envien a l’espai en una càpsula reduïda. Cap a la pàgina 40 fa un gir i ja entraríem en un subgènere de terror còsmic, amb una construcció de la novel·la complexa i esfereïdora. I ja parlant de temes esfereïdors, a la novel·la de la Inés hi ha monstres, dones d’aigua marines, però no són elles les que fan por, sinó la gent del poble on viuen. És un llibre molt simbòlic on, a través dels monstres, es parla de la llibertat de les dones, de les noies, i de la seva sexualitat. I situada al cap de Creus, tot i que no hi ha cap topònim. Vindria a ser una barreja de La casa de Bernarda Alba, L’ombra sobre Innsmouth de Lovecraft i L’home de palla. Relata fets molt durs, que et remenen, perquè arriben al gore, però escrits amb una dolçor que fa un contrast… fantàstic!

Els haurem de llegir tots tres!

És que són tres llibres boníssims!

Llavors, continuar en aquesta línia, serà difícil…

També em feia patir, això, però ens estan arribant molts originals. Volíem publicar quatre títols a l’any i ens estem trobant molts textos que són publicables; com que només en podem fer quatre, n’hem de descartar. Abans que em preguntaves per la tasca de l’editor: justament és aquesta, anar buscant fins que trobes alguna perla. Però perla, perla.

En els textos que us arriben, en general trobeu bona qualitat literària?

Déu n’hi do! Sí, sí que n’hi ha. De vegades trobes llibres que tenen bones idees però no estan prou ben escrits, o que estan molt ben escrits però hi falta acció, que la narració tingui més força, però sí, hi ha nivell.

Al moment de fer aquesta entrevista, el vostre primer llibre encara no ha sortit. Quina percepció teniu del que pot ser la recepció de les vostres publicacions?

Sí, el llibre es distribuirà ara al setembre, i ja hem tingut molt de feed-back amb les llibreries. Els llibreters que hem anat a veure estan molt interessats en l’editorial i estan engrescats amb els llibres i les portades.

La premsa us ha tractat molt bé

La premsa ens ha fet cas i ens ha tractat bé, els ha semblat interessant. També és veritat que és un segell que surt de Llibres del Delicte; Llibres del Delicte ja té una distribuïdora, la mateixa que tindrà Spècula, i per tant ja es coneix a les llibreries. Aquesta editorial, en gènere negre ja tenia aquesta idiosincràsia de treure només llibres d’autors que publiquen en llengua catalana, i a Spècula es tracta d’autors que publiquen en llengua catalana i de gènere fantàstic. De la distribució se’n cuida en Marc, però jo he parlat amb força llibreteres i llibreters i la recepció és molt bona, com la de la premsa. M’ha sorprès: en positiu!

Però no creus que sou moltes, les editorials catalanes, i us heu de repartir més els lectors? O és una percepció equivocada, aquesta?

No, i ara, editorials de fantàstic n’hi ha i els lectors som els que som. Però jo crec que un bon llibre ha de tenir un recorregut, i a més, tu també ho has vist, els lectors de fantàstic hem passat de ser quatre friquis a què el gènere fantàstic hagi agafat volada. Hi ha un boom: el boom de les editorials i també el de l’assistència a festivals, per exemple.

Parlant de festivals, el Festival 42, que aviat celebrarà la segona edició, n’és una bona mostra, no?

El 42, el Celsius que ja fa temps. I el que dic sempre: la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia fa molts anys que pica pedra, l’Antoni Munné-Jordà fa molts anys que pica pedra, L’Arcà de Laertes ara farà 40 anys, Pagès Editors fa molts anys que fa ciència-ficció en català… Que hi ha moltes editorials? Bé, ja veurem com se situa tot plegat. No m’agrada parlar de públic ni del verb consumir quan parlem de literatura, però també cada cop hi ha més lector generalista que llegeix fantàstic.

És una bona notícia, perquè el fantàstic pot ser tan bona literatura com qualsevol altre gènere…

Tan bona o tan dolenta!

I quant als vostres llibres com a objectes. Heu triat una presentació molt característica: un tipus d’il·lustració de portada, amb la vora gastada i el darrere destenyit, que recorda molt alguns llibres dels anys 70

El disseny i les portades són de l’Àlex Santaló. L’Àlex va fer uns quants dissenys de cobertes, i quan vam veure aquest ens en vam enamorar a primera vista per això mateix: perquè té aquest punt d’envellit, aquest punt de literatura pulp… Hem cuidat molt l’objecte. Com a objecte, són llibres bonics, agradables de llegir, i el disseny és molt maco. Les altres dues portades conserven el mateix estil de disseny i són molt impactants.

Coberta de ‘Les causes invisibles’, de Jaume Valor

I si em permets, si continueu amb la línia de preus, no els trobo gens cars!

Les causes invisibles val 18,50€, i els que vindran seran una mica més econòmics. Aquesta no és pas una novel·la curta, té 418 pàgines! Les altres dues seran més a prop d’una novel·la tipus, unes 200 pàgines, i tindran un preu d’uns 15€.

Hi ha algun gènere que us agradaria tenir al catàleg i en català no se’n troba?

No és que no se’n trobi; en català, per exemple, de distopies n’hi ha força, però de fantasia no n’hi ha tanta. Un Brandon Sanderson, un George R.R. Martin… M’agradaria trobar-ne una de fantasia èpica. De terror, també. La veritat és que no ens preocupa tant el subgènere. Hem trobat tres novel·les de tres subgèneres diferents, però no hem anat a buscar-ne una de cada, sinó el que dèiem abans. Una de fantasia, sí.

I, a banda del fet de publicar només autors catalans, us heu proposat algun altre repte?

El següent mur que haurem de trencar és el d’associar el fantàstic només amb la ciència-ficció,  quan el gènere fantàstic comprèn molts més gèneres.

Per acabar, com a autor literari, veurem alguna obra teva aviat?

Tinc una novel·la empantanegada de fa temps, però és que no trobo temps per a posar-m’hi. És una novel·la força negra. Hi apareix un cadàver i la policia diu que és un suïcidi malgrat tenir dos trets en comptes d’un. Havia llegit que hi havia suïcidis per arma de foc amb més d’un tret, vaig remenar una mica i, un cop em vaig poder apartar del drama que és, vaig pensar que podia ser un fet literari interessant. I que podia donar molt de joc. Potser és la primera novel·la d’enigma que faré, si l’acabo, perquè això és un bon disparador, mai tan ben dit.

Jordi Casals

Amb Jordi Casals ens vam conèixer a l’extinta i enyorada llibreria Low Cost l’any 2014, i des de llavors, ens hem anat trobant; per exemple, en aquesta meravellosa ressenya d’El contracte Wong que Casals va fer per a El Biblionauta, després que ell mateix presentés la novel·la a Figueres. Jordi Casals i Merchán (Barcelona 1976) és escriptor i professor d’institut. En literatura, és autor de Muerte por funky  o el Eutanasio, Telecaster Circus, Ratafia supernova i Fes picar els anells. És codirector de la col·lecció L’Arcà d’Editorial Laertes i, amb l’escriptor Sebastià Roig, conformen el duet satíricorocker Homes de Filferro.