Montserrat Vayreda, 100 anys i objectius complerts

Montserrat Vayreda va néixer el 8 d’agost de 1924 a Lladó. L’any que acabem de deixar enrere, doncs, es complien cent anys del seu naixement, fet que va motivar que el departament de Cultura de la Generalitat decidís celebrar-ho amb tots els ets i uts. Els actes del centenari de Montserrat Vayreda han estat comissariats per Anna Maria Velaz i Sicart, escriptora i biògrafa i estudiosa de la poeta, amb antologies i estudis publicats amb anterioritat. Ara que ha acabat l’Any Montserrat Vayreda, arriba el moment de passar balanç.

Apunt biogràfic

En una de les primeres conferències ofertes en el marc del centenari, Velaz va donar unes quantes claus biogràfiques sobre Montserrat Vayreda i Trullol. Era la més petita d’onze germans, entre els quals hi havia la també escriptora Maria dels Àngels Vayreda i els pintors Lluís i Francesc Vayreda. Era neta del botànic Estanislau Vayreda i del poeta Sebastià Trullol,  i filla de Joaquim Vayreda i Josefa Trullol. La família es va instal·lar a Figueres l’any 1927, però en va marxar arran de la Guerra Civil. L’educació de Montserrat fou interrompuda per la contesa; la noia es va bolcar en la lectura dels clàssics de l’extensa biblioteca familiar, especialment els autors russos, tot i que per edat no li pertocava. El pare, passada la guerra, va fer reconstruir la casa pairal del Noguer de Segueró, al terme de Beuda, i hi va fer també un hort com un jardí. La Montserrat Vayreda adolescent va començar a dedicar-se a la poesia a recer d’aquest hort, de la natura que l’envoltava i de la biblioteca, i es va construir una cambra pròpia a la torre de la casa, on estudiava i escrivia. La poeta va passar un temps a Barcelona, on va publicar el seu primer llibre, i va tornar a Figueres als anys 50, on es va establir, i va freqüentar els poetes de la ciutat: Carme Guasch, Carles Fages de Climent, Pilar Nierga, Jaume Maurici, Maria Àngels Anglada… Amb Guasch, va posar en marxa la Festa de la Poesia, organitzada per l’Agrupació de Cultura del Casino Menestral, que era tot un esdeveniment ciutadà i que va durar més de deu anys. Va mantenir una gran relació d’amistat amb artistes destacats de la Garrotxa i de l’Empordà, que donaria lloc a diversos llibres i a col·laboracions en l’edició de catàlegs i llibres d’aquests artistes. Va morir a casa seva, a Figueres, el 8 de novembre de 2006.

Premis

Al llarg de la seva vida, va ser reconeguda amb diversos premis; als anys 60 del segle XX n’obté alguns als Jocs florals de la Companyia de la Ginesta d’Or, i el 1966 va rebre el títol de Mestre en Gai Saber de l’Acadèmia dels Felibres Provençals. La ciutat de Figueres li va atorgar el títol de Filla adoptiva (1986) i més endavant, la Fulla de Figuera de Plata (2004), i és Filla predilecta de Lladó (2004). També li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999); el premi Sirena del Consell Comarcal de l’Alt Empordà (2003) i la Distinció al Mèrit Cultural per la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (2005).

Claus de la poesia de Montserrat Vayreda

Segons Anna Maria Velaz, les claus per interpretar la seva poesia es troben al poema “Autoretrat” . Montserrat Vayreda volia que la seva poesia fos clara, diàfana, gens críptica. Alhora, el treball que va fer amb la llengua dels seus poemes era ben minuciós. Ella havia dit que la forma ─és a dir, la mètrica del poema─ no la preocupava. I, observadora com era, habituada des de petita a posar l’atenció en cada detall que la natura li posava al davant, sabia traduir els colors en paraules. 

Per a ella, la poesia havia de fer pensar i se n’havia d’extreure forces. La seva poesia era descriptiva, gens romàntica, i si alguna cosa li sabia greu era no poder poetitzar les olors i altres aspectes vitals. La seva poesia tenia les qualitats que Horaci reclama: provecte et delectare (ser útil i delectar).

Mots clau

Bestiari: Amb el sol a la mà és el bestiari més complet i més bonic de la literatura catalana.

Poemes del mar: són molt importants, amb una gran musicalitat.

La terra: el seu vessant ecologista és primerenc; patia per la terra i pels boscos cremats. Afirmava que la natura és l’única cosa que ens pot salvar de morir ofegats per l’asfalt.

Visió intemporal: a la seva poesia afloren les qüestions consubstancials a l’ésser humà.

Ironia: tota la seva obra està impregnada d’una fina ironia.

Mètrica: tenia un gran domini de totes les formes mètriques i els recursos fònics. Utilitzava també paraules del camp i de la pagesia que ara són en desús.

Amistat: És una gran amiga dels seus amics. Els últims anys de la seva vida, l’amistat amb Maria Perxés i Santomà (antiga bibliotecària de les biblioteques de Figueres) fou molt important, fins al punt que vivien al mateix immoble. En la dedicatòria de l’antologia Poemes de Montserrat Vayreda (Antologia de 1945 a 2004), la situa amb aquests mots: «A Maria Perxés i Santomà, exemple d’amistat i generositat. Per definir-la exactament puc afirmar que és un àngel sense ales».

L’Any Montserrat Vayreda

Objectius

Els objectius que es marca el departament de Cultura de la Generalitat en decretar la dedicatòria de l’any són situar el literat en qüestió en el marc de la cultura catalana contemporània i que la seva obra depassi el seu àmbit natural per ser conegut arreu de  Catalunya. En el cas de Montserrat Vayreda, tal com la comissària Anna Maria Velaz va detallar en l’acte oficial de cloenda a l’Ateneu Barcelonès, eren els següents:

• • la divulgació, tant de la personalitat com de l’obra de la poeta, per tot el domini català
  • difusió de la seva vida i obra en associacions veïnals, biblioteques, escoles i instituts
  • situar l’obra de Vayreda en el context poètic contemporani
  • fomentar la publicació d’obra inèdita i la reedició d’obra ja publicada
  • incentivar l’estudi de l’obra i de la personalitat de Montserrat Vayreda.

Els llibres reeditats (i els que no es reeditaran)

Són quatre les reedicions que s’han dut a terme de l’obra de Vayreda al llarg de 2024. Resten encara poemes inèdits que l’estudi del seu llegat traurà a la llum. Precisament, durant aquest Any, un altre aspecte de la producció literària de Montserrat Vayreda que ha quedat ressaltat és el seu vessant d’autora teatral. Per ara, s’han trobat dues peces: Follies d’amor (text de 1945) i De l’Empordà a la Garrotxa (1959), un text en vers que no va arribar a ser representat perquè, essent de caire costumista i amb l’acció situada al segle XIX, no va ser ben acollit pels ambients teatrals figuerencs, que en aquell moment portaven a escena obres en castellà i més aviat avantguardistes. Aquí teniu els quatre llibres, i em satisfà constatar que els han publicat editorials independents i de proximitat.

• 

• Els pobles de l’Empordà (Brau Edicions). Aquesta obra va ser publicada l’any 1984 per primer cop (va ser reeditada diverses vegades durant els anys 80) amb il·lustracions de Lluís Roura; en aquesta ocasió, s’ha posat l’èmfasi en el fet de recollir els poemes en un volum manejable.

• Un color per cada amic (Llibres del Segle): Reedició del llibre que es va publicar a Olot (Miquel Plana), el 1977 i que no havia estat mai reeditat. Tal com explica l’editorial, «A través de poemes en acròstics, Montserrat Vayreda mostra en aquest volum el seu afecte i estima per la terra, pel seu paisatge, per la natura».

• 

  La cinta del camí (Diputació de Girona): En aquest cas, es tracta d’una reedició de Poemes de Montserrat Vayreda (Antologia de 1945 a 2004), editat igualment per la Diputació de Girona el 2005,  amb la  diferència que ha calgut disminuir el nombre de poemes antologats, però a canvi se n’hi ha afegit algun d’inèdit.

• Vayreda & Sibecas (Brau Edicions): En aquest cas, es tracta de 53 poemes inèdits de resposta a un nombre igual de dibuixos i aquarel·les que l’artista Joan Sibecas li va dedicar amb motiu del seu aniversari. El llibre recull, per primera vegada, tant les obres artístiques com els poemes que Vayreda va dedicar al seu amic Sibecas.

Accions que s’han dut a terme durant l’Any Montserrat Vayreda

S’inicia el 14 de febrer de 2024 amb un acte d’obertura a l’auditori dels Caputxins. Seguiren diverses conferències, entre la qual una a l’inici de l’any a la Biblioteca Carles Fages de Climent; la Biblioteca, com a dipositària de l’obra de la poeta, també organitzà exposicions del llegat que custodia. El 12 de novembre, la Universitat de Girona ─a través de la càtedra Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent─ organitzà una jornada d’estudi al voltant de Vayreda. S’ha organitzat també l’exposició itinerant “Somio obrir camins entenedors” (títol extret d’un dels versos del poema “Autoretrat”), que es va inaugurar el 5 d’agost de 2024 a Figueres i ha recorregut diverses biblioteques de tot el país. Igualment, s’ha creat un espai web per a les escoles i els instituts, amb propostes i materials didàctics. L’Ajuntament de Figueres, a més, ha posat plafons en destacats indrets de la ciutat amb poemes de Vayreda i imatges de destacats fotògrafs que il·lustren els poemes. Al desembre, es va cloure l’any amb una taula rodona a l’Ateneu Barcelonès, amb participació de la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, i la comissària de l’Any, Anna Maria Velaz. A primers de 2025 tindrà lloc la inauguració de la ruta literària que du el seu nom per la ciutat de Figueres i que ha estat dissenyada, també, per Velaz.

Més accions que han anat sorgint a mesura que avançava l’any

• Lletres al Parlament: es van portar poemes dels quatre homenatjats enguany: Montserrat Vayreda, Àngel Guimerà, Joan Salvat-Papasseit i Vicent Andrés Estellés. Poemes que van llegir la consellera de Cultura, la presidenta del Parlament, els comissaris respectius i altres convidats a l’acte. Alhora, es van editar targetons amb els poemes.
• Els Ferrocarrils de la Generalitat van dedicar un vagó a l’Any Montserrat Vayreda, amb la retolació corresponent.
• S’han creat un total de cinc espectacles musicals i literaris a càrrec de destacats representants de l’escena teatral i musical catalana, al voltant de l’obra poètica de Montserrat Vayreda.
• S’han fet conferències per tot Catalunya.
• L’Ajuntament de Figueres ha creat la Ruta Literària Montserrat Vayreda, amb textos seleccionats per Anna Maria Velaz.
• Les reedicions dels llibres que comentàvem a l’apartat corresponent.

El llegat, doncs, d’aquest Any Montserrat Vayreda és important: un total de més de cent accions i activitats al llarg de tot el territori català i que han posat el nom  de la poeta empordanesa en la nòmina de poetes nacionals catalans, avui i per sempre.