La correcció del text: molt més que ortografia

La correcció del text, sobretot de cara a publicar, és molt més que una qüestió d’ortografia. Fa uns dies, en aquest mateix blog, animava a tothom que produeix textos a què activi el corrector automàtic del seu processador. Ja que hi és, per què no el fem servir? Amb la mateixa feina, ens podem estalviar algun disgust. Ara bé: podem substituir la feina de correcció del text havent activat el corrector automàtic al nostre processador? La resposta és no. Te n’explico les raons.

La correcció ortogràfica

Si fem cas del que ens marca el processador, una bona part de la feina de correcció ortogràfica ja estarà feta. És a dir, accentuació, dièresis, intercalació de la hac, apostrofació i altres particularitats, ja ho tindrem bé. El corrector també ens detecta paraules mal escrites (lletres amb l’ordre canviat) i aquelles que el seu diccionari intern no coneix i que ens obligarà, amb el subratllat vermell, a revisar-les. Per aquest cantó, no caldrà patir. Si ets un autor amb un domini mitjà ─i fins i tot precari─ de l’ortografia, amb aquesta repassada en tens per donar el teu text per bo, ortogràficament parlant.

La correcció sintàctica

Això ja són figues d’un altre paner. Produir textos correctes des del punt de vista de la sintaxi, o sigui, des de l’ordenació correcta dels mots dins de l’oració gramatical, i de la imbricació mesurada i raonable de les oracions dins del text, és una altra història. El corrector automàtic, en algunes ocasions, detecta errors, però no pas sempre. Fins i tot escriptores i escriptors amb bon domini de la gramàtica, han de recórrer a serveis professionals de correcció, perquè quan algú que escriu ha treballat durant hores, dies i setmanes en un text, el coneix tant, el té tan interioritzat, que ja no en detecta incorreccions. També, de vegades, ens deixem endur per la inspiració ─cal aprofitar-la quan passa─ i no vigilem la forma. En aquest tipus de revisió, ja es tracta d’aspectes més subtils, com la puntuació, els connectors, els calcs d’altres idiomes…

Llavors… de què parlem quan parlem de la correcció d’un text?

Depèn. Una cosa és la correcció que encarreguem per al nostre text o que fem nosaltres mateixos i una altra cosa força diferent és el procés de revisió que se segueix (o s’hauria de seguir) quan s’edita un text. De la primera, ja n’hem parlat a bastament. Ara anem per la segona.

La feina del corrector editorial

Has presentat un llibre a una editorial i els ha agradat tant que te’l volen publicar. Enhorabona! Ara comença tot un procés que és tan emocionant per a l’autor com treballós per a l’empresa editorial. Deixem de banda temes annexos a la publicació com les dimensions, el disseny de coberta i altres que no depenen del corrector, i ens centrem en allò que en l’argot editorial se’n diu la tripa: el contingut del llibre. O sigui, el que tu has escrit més els crèdits, les pàgines de cortesia i tot, tot, tot, el que hi ha entre les cobertes del llibre. Fins fa un temps, o encara ara en les editorials grans, les funcions de correcció les feien diverses persones. Nosaltres suposarem que el llibre es publica en una editorial mitjana o petita i el corrector o correctora serà una mateixa persona.

La correcció d’estil

Per més ben escrit i revisat que sembli el text, hi ha una primera revisió que posarà de manifest si la puntuació es pot millorar, si hi ha un excés de repeticions de mots, si s’ha produït algun calc sintàctic o algun ús del gerundi no està ben aplicat (per esmentar els problemes més habituals dels textos en català). Aquesta és la que es coneix com a correcció d’estil. Per més que el nom es presta a equívocs, no es tracta de corregir l’estil de l’autor, sinó de polir els defectes del text. En aquesta fase, cal tenir molta prudència i no anar més enllà del que és necessari. Un cop acabada la correcció d’estil, caldrà que l’autor la revisi, al seu torn, per respondre als dubtes i les consultes del corrector (construccions alternatives, mots substituts en cas de repeticions, etc.).

La correcció de galerades

Amb el text ja maquetat i incorporades les esmenes de la revisió d’estil, es passa a una revisió més específica. Aquí es tracta de fer una feina que una amiga m’ha descrit com «de metge forense». Jo diria, més aviat, de detectiu privat ─amb lupa i tot, i això no és broma. Qui fa la revisió en aquesta fase ha d’estar atent a tot allò que pot anar en detriment de la qualitat del llibre imprès. Així, s’ha de fer atenció a les faltes d’ortografia i de puntuació que hagin pogut passar per alt, i a les de «picatge», però també s’ha de mirar la partició de mots a final de línia, que no quedin espais blancs entre les línies que facin que la vista els segueixi (allò que es coneix com a carrers). Igualment, la coincidència de mots o síl·labes a final de línia o a l’interior de les línies.

Amb lupa

Que ja et sembla molt? Doncs encara n’hi ha més. S’ha de vigilar que el tipus i cos de la lletra es mantingui al llarg del text; que l’espaiat i l’interlineat no canviï, que no hi hagi ratlles blanques on no toca, que la separació dels paràgrafs sigui harmònica al llarg del text, que la numeració de les pàgines sigui correlativa; els peus de les il·lustracions (imatges, taules, etc.) i que les il·lustracions siguin les que toca; el sagnat dels paràgrafs i la justificació de les línies; els títols de capítol, apartat, subapartat: que siguin correctes i que vagin on han d’anar, a més de respectar la jerarquia (si el títol del capítol va en versals o majúscules, el títol de l’apartat pot anar en negreta i el del subapartat en negreta però en un cos de lletra més petit).

No ens descuidem de mirar-nos l’índex o el sumari amb lupa. Que la lletra sigui la que correspon, que l’ordre dels capítols sigui el correcte, que es respecti la jerarquia de títols i subtítols, que la numeració sigui correcta… I si l’obra ha de dur notes a peu de pàgina i llista de bibliografia, doncs també s’han de revisar amb cura i amb amor, i s’ha de vigilar que les citacions siguin correctes i completes.

La correcció de compaginades

Hi ha editorials que en fan alguna de més, després de les compaginades, però sovint, i sobretot si hi ha pressa, aquesta és l’última fase de la correcció.

Un cop incorporades les correccions que resulten de la revisió de galerades, s’ha de comprovar que totes les esmenes han estat incloses. Cal comparar, doncs, les proves noves amb les de galerades. D’aquesta comparació, sortiran les esmenes que no han estat incorporades al text i també les que puguin haver passat per alt en la revisió anterior. D’altra banda, cal revisar de nou la paginació i també que el text no s’hagi mogut (si es canvien aspectes com particions errònies, un espaiat amb una mica més d’aire, línies d’inici o final de paràgraf que no poden anar soles al final o a l’inici de la pàgina ─òrfenes i vídues─, és molt fàcil que canviï la paginació d’un capítol, per exemple, i que s’hagi de revisar de nou la pàgina o pàgines que quedin afectades, també a l’índex).

Després de tres correccions, el text hauria de ser impecable

Normalment, ho és. Ara bé, per més bé que treballi qui fa les revisions del text, sempre pot quedar algun error per esmenar, perquè la detecció la fa una persona que ha d’examinar molts milers de caràcters, d’un en un. Per això, moltes empreses que es dediquen a la correcció de textos treballen amb dos correctors. Mai treballant simultàniament en el mateix text, però sí en dues correccions successives. Cuidar-se de totes les fases una mateixa persona és possible, tanmateix. Però no aconsellable.

A mena de conclusió

La revisió del text és importantíssima de cara a editar un llibre de qualitat, per delicada i especialitzada. Obviar la correcció d’estil suposa molta més feina per al corrector en les revisions de proves (galerades i compaginades), i més possibilitats d’errors fàcilment detectables, fet que causa mala imatge en el lector, destinatari del producte final. Negligir la correcció de galerades i compaginades és un suïcidi, per més que estalviï el cost econòmic. Perquè aquesta tasca vol molt de temps, i el temps són diners. Però encara representa un cost molt més alt repetir una edició perquè no ha sortit com cal. Així que sí, la correcció del text implica molt més que l’atenció a l’ortografia. Tinguem-ho en compte.