Etiqueta: Nadal

Aspre i pla

Aspre i pla

Margarita Vidal Jurado ha fet una recensió de El primer Nadal i altres contes d’Advent per a la revista Aspre i pla del municipi de la Tallada d’Empordà. A banda de veïna del municipi, Margarita Vidal és professora de Llengua i Literatura Castellana (jubilada recentment) Segueix llegint…

NOTÍCIA AL SETMANARI DE L’ALT EMPORDÀ

NOTÍCIA AL SETMANARI DE L’ALT EMPORDÀ

En l’edició del 30 de novembre passat, el Setmanari de l’Alt Empordà es feia ressò de la publicació del llibre El primer Nadal i altres contes d’Advent. Article de la periodista Cristina Vilà, disponible aquí.

Presentacions de ‘El primer Nadal i altres contes d’Advent’

Presentacions de ‘El primer Nadal i altres contes d’Advent’

27/11, a l’Escala

El primer Nadal i altres contes d’Advent va ser presentat el 27 de novembre a l’Escala. La presentació va anar a càrrec de Margarita Vidal qui, un cop passada la seva etapa a l’ensenyament secundari, ha fet una aposta decidida per l’activisme cultural a través de la dinamització de clubs de lectura, tant a la Biblioteca Víctor Català de l’Escala com a la biblioteca de l’institut El Pedró de la mateixa localitat. La biblioteca d’aquest centre duu el seu nom.

Sense haver-hi una assistència de públic elevada, Vidal va fer sentir a gust tothom, amb un repàs a la trajectòria literària de Montserrat Segura, i una sèrie de preguntes que van convertir la presentació en una mena d’entrevista molt animada i agradable.

Amb Roser Segura i Margarita Vidal
Foto: Eva Huerva

01/12, a Figueres

L’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, va participar a la presentació d’El primer Nadal… a la sala Adela Riera de la Biblioteca Carles Fages de Climent «més com a amiga que com a alcaldessa». Va expressar que el llibre, des del primer moment que el va tenir a les mans «fa per casa», en el sentit que la mateixa portada, com els textos que conté, transmeten un caliu que agrada de tenir a prop. Ricard Sayeras (pastoretaire, escriptor i empresari) va conduir la conversa amb preguntes que anaven a l’entorn de la part literària del llibre però també dels elements personals que els contes integren, amb referències al Nadal religiós, al fet familiar i també… a la manca de referència als tradicionals Pastorets!

Presentació a Figueres
Foto: Josep M. Dacosta

Magda Bosch, actriu i treballadora de la mateixa Biblioteca, va posar el contrapunt tendre a l’acte, tot i no poder ser-hi present, a través de l’enregistrament d’una mena de monòlegs desenvolupats per la mateixa autora a partir de fragments de contes. Especialment emotiu per a tots els assistents va ser el monòleg Carmeta, que va posar el punt i final a l’acte.

Presentació Figueres
Foto: Jordi Blanco
Presentacions ‘El primer Nadal…’

Presentacions ‘El primer Nadal…’

No hem volgut programar gaire presentacions, ja que d’ara fins a les festes de Nadal hi ha molts festius i també molts altres llibres a presentar. Tant biblioteques com llibreries disposen de poques dates i van de bòlit. També, tenint en compte les característiques d’El Segueix llegint…

El primer Nadal ja és aquí!

El primer Nadal ja és aquí!

El primer Nadal i altres contes d’Advent Després d’uns quants mesos de feina, El primer Nadal i altres contes d’Advent ja està disponible per a tothom. Es tracta d’un llibre petit, però fet amb el cor. Consta de 13 narracions, quatre de les quals són Segueix llegint…

EL CALENDARI D’ADVENT. CONTE DE NADAL

EL CALENDARI D’ADVENT. CONTE DE NADAL

Un carrer per Nadal

EL CALENDARI D’ADVENT. CONTE DE NADAL.

Tinc una amiga de fa molts i molts anys. Venia de lluny i va arribar a la meva ciutat amb la pell tibant, els ulls frisosos de llum i l’ànima oberta a l’aventura. Ni sé com ens vam trobar, jo amb un sarró ple d’il·lusions però amb por de fer fins la passa més petita sense llar i sense escalf. Érem quasi unes criatures, amb la vida com un llençol blanc estès al davant. I vam anar fent camí. Trobant-nos i destrobant-nos, relacionant-nos amb intensitat durant un temps i deixant-nos pauses que a voltes duraven anys. No vam complir tots els objectius, no ens vam ajustar al relat original i potser tampoc els solcs que hem llaurat no són tan drets com els volíem: arrugues i taques damunt la pell que parlen de qui som i de com hem viscut.

Avui, els solcs a la pell de la meva amiga m’han semblat més profunds. O potser eren els meus ulls, cansats rere els vidres d’augment, que m’han traït. Ens hem assegut davant la pau d’un te, al cafè més buit de tota la ciutat. M’ha dit que se’n va. Que torna a casa, aquella casa familiar que potser ja no li és tan casa ni tan familiar. Però hi ha deures que de jove no esperava i que se li han posat al davant. Ara toca resoldre’ls, abans que el temps li arrabassi ─ens arrabassi─ la força, l’empenta, fins i tot la raó.

No sap quan marxarà. O potser no m’ho vol dir. Em somriu i em fa prometre que la visitaré regularment al seu país. Jo li torno el somriure, una ganyota trista i aigualida. Entenc els seus arguments, és clar; qui no els entendria? Jo, al seu lloc, faria el mateix. Ens escriurem, em diu. Ens enviarem fotografies, intercanviarem textos i bons desitjos. Tenim la tècnica a favor, esbosso amb veu tremolosa. Ens acabem el te amb melangia, les mirades que es troben, silents, i que s’estenen, humides, més enllà dels finestrals.

Encara té coses a fer, aquí. Decisions a prendre i accions a emprendre. Mentre torno a casa, amb una tristor egoista que m’aixafa el pit, m’adono que algunes botigues ja encenen llums de Nadal. Nadal, altre cop! Per què,  per a qui… No em sembla que hi hagi tant a celebrar.  Amb l’amiga, reflexiono, ens hem fet molts regals d’aniversari, però gairebé mai no ens han calgut per Nadal. Tret d’un any, als primers temps de la nostra amistat: a primers de desembre, em va regalar una tradició del seu país, un calendari d’advent.  I si és el meu torn, ara, de tornar-li el regal?

No vull un calendari comprat en una botiga. No em plau gens una caseta de cartró amb xocolatines o un mural de roba, amb butxaquetes per a petits regals; no em plau una cosa tangible. Voldria donar-li una cosa meva. Un calendari fet de records. Que cada dia del mes remeti aquesta persona que m’estimo tant a un moment compartit. A un instant que tal vegada ella no serva, i que per a mi és un tresor. Poso les mans a l’obra amb delit, febrosament, que no vull perdre ni un sol dia ni un mínim record. Redactaré tots aquests moments i en cercaré testimonis. I quan hagi donat forma al poti-poti, què? Si no ens hem de veure, com li faré arribar? No haig pas de pensar-m’hi gaire: el correu electrònic serà el meu missatger. Cada dia li enviaré un correu, un full d’aquest calendari d’Advent.

L’últim full, on explicaré com és per a mi d’important, per lluny que fugi, serà el del dia de vint-i-cinc de desembre. Com un conte de Nadal.

 

LA FÀBRICA DELS SOMNIS

LA FÀBRICA DELS SOMNIS

  Obra de Roser Segura Fa temps, vaig treballar en una fàbrica de somnis.   Solia somiar amb els ulls oberts. Algun dia faria la volta al món, descobriria una cultura antiga, trobaria la cura per a alguna malaltia terrible, acabaria amb la fam… De Segueix llegint…

DILLUNS, 6 DE GENER DEL 2014: DIA DE REIS

DILLUNS, 6 DE GENER DEL 2014: DIA DE REIS

La nit de Reis és una de les que més m’agraden de l’any. Les carrosses passen per a tothom, les expectatives i les esperances també. Ahir la família es va reunir (els fills, que ja passen tots de 20 anys, també) al punt de sempre, Segueix llegint…

DIMECRES, 25 DE DESEMBRE: CARMETA (BON NADAL)

DIMECRES, 25 DE DESEMBRE: CARMETA (BON NADAL)

La Carmeta es prepara per anar a dormir. El dia de Nadal ha passat i ara, cansada, vol allitar-se per fer repàs del dia abans que la son no la venci. Al lavabo es desfà el monyet a poc a poc. Cada cop li costa més d’alçar els braços i extreure les agulles que li subjecten els cabells. Una trena prima, llarga i grisa, li cau per una espatlla, damunt de la camisa de dormir. Es mira al mirall i es recorda d’aquella seva trena, que ja fa molts anys havia estat gruixuda i rossa com un feix de fils d’or. El blau dels ulls encara és ben viu sota el pes de les parpelles que  els enxiqueixen, i li ve a la memòria com de grossos i rodons havien estat aquells ulls blaus. Havia tingut una cara fina, una pell blanca i tibant i unes mans fermes que cosien, que brodaven i no com ara, que només fan que tremolar. La Carmeta, però, ho accepta amb la saviesa que donen els anys i espera que, quan li arribi el moment, la Mort no la faci patir.
 La Carmeta es desfà la trena. Tots els moviments són pausats, lents. Com han de ser els moviments d’una persona que avui ha fet noranta-cinc anys. La Joana, la filla petita, amb qui viu, li diu que té molta sort, que la majoria de gent que hi arriba no té ni el cap tan clar ni la seva autonomia. I és veritat: ahir va passar-se la tarda a la cuina preparant una part del dinar. Aquest matí ha estat ella qui ha planxat les tovalles blanques, qui ha parat taula, qui ha fregat els coberts i les copes amb un drap fi, qui ha fet la picada per al rostit. A poc a poc, sí, però anar fent. L’esforç s’ho val: el dia de Nadal és l’únic dia que veu tota la família d’un sol cop. Hi ha les tres filles, l’Anna, la Mercè i la Joana, amb els seus homes; els deu néts entre nois i noies, però no tots amb les parelles. Els néts se separen i es tornen a ajuntar amb una facilitat que ja no li permet recordar ni tots els noms ni totes les cares dels qui conviuen amb ells. I els besnéts. Ara són els que li fan més il·lusió, sobretot la Nina, que només té dos mesos, i la Joana petita, que amb divuit anys vol ser dissenyadora de roba i aprèn de cosir i de fer ganxet a la vora de la besàvia. Potser perquè tenen por que es mori aviat, fa uns quants anys que han trobat la manera de reunir-se tots a la casa pairal, on viu la Carmeta amb la Joana i en Pere, i celebren el Nadal i l’aniversari de l’àvia, que tothora tracaneja per la casa gran.  

Quants regals!, pensa mentre es fica al llit. Ni tan sols els ha obert tots. No els necessita; ha tingut prou bona vida, si ho pensa bé, i no cal res més. Malgrat tot el que ha hagut de passar. Sent una escalfor entre costelles i dóna les gràcies no sap ben bé a qui per tot el que té, pel que la vida li ha donat encara que més tard li hagi pres. Per aquest dia i per la família, per la casa gran, pel que ha estimat i també pel que ha perdut. Pel que ha après i pel que potser ha oblidat. Feliç, acomoda el cap damunt del coixí i tanca els ulls. Eixampla els llavis en un somriure i pensa que estaria bé viure encara un altre Nadal.
Jessica Tandy com a Carmeta.