Etiqueta: La reina faraó

DOS ANYS I TRES SANT JORDIS

DOS ANYS I TRES SANT JORDIS

Quan es va publicar La reina faraó l’any 2014, jo no tenia ni idea de què passaria a continuació. El fet d’haver-ho tirat endavant (en part) amb una campanya de Verkami, li va donar molt de ressò als mitjans locals; la presentació a la biblioteca Segueix llegint…

JOVES QUE LLEGEIXEN (ii): BOOKTUBERS I BLOGAIRES DE LLIBRES

JOVES QUE LLEGEIXEN (ii): BOOKTUBERS I BLOGAIRES DE LLIBRES

Capçalera del blog de la Joana Fa pocs mesos, la paraula booktuber no em deia ben bé res. Tanmateix, la Biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres va tenir l’encert de convidar Laura Borràs, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, a fer la Segueix llegint…

JOVES QUE LLEGEIXEN: EL CLUB DE LECTURA DE L’INSTITUT RAMON MUNTANER

JOVES QUE LLEGEIXEN: EL CLUB DE LECTURA DE L’INSTITUT RAMON MUNTANER

    No sé com viuen les presentacions o les sessions de club de lectura els escriptors amb una experiència llarga. A mi m’encanten. És molt bonic i extraordinàriament gratificant trobar-se amb persones que han llegit l’obra que tu has confegit amb il·lusió, amb esforç, abocant-hi sentiments i fets a través de les paraules. Per la part que em toca com a autora d’una novel·la que jo interpreto com a “juvenil”, encara em fa més goig que qui me’n dóna el parer sigui gent molt jove. Agraeixo molt que aquest jovent que estudia i té molts deures, que fa tantes activitats extraescolars, que té accés a videojocs plens d’emocions fortes i a les distraccions que proporciona Internet, destini una part del seu temps lliure a llegir ─entre moltes altres─ una novel·la d’aventures d’un estil tan clàssic i allunyat del seu dia a dia com és La reina faraó.

    Aquest dijous passat, dia 4 de febrer, el Club de Lectura de l’Institut Ramon Muntaner ens va convidar, a la Roser Segura i a mi, a participar a la sessió en què es comentava la lectura de La reina faraó. Aquest club, que fa 6 anys que funciona, és una iniciativa dels professors Maria Mercè Martí, Irene Cordero i Joan Manuel Soldevilla, amb el suport i la implicació de tot el claustre de professors i també del director Francesc Canet. Se celebra a la biblioteca del centre, a raó d’un llibre cada mes, i sempre que és possible hi conviden els autors dels llibres. Hi participen alumnes de tots els cursos, de primer d’ESO a batxillerat, en un nombre d’entre 20 i 40 alumnes i fora de l’horari lectiu. No puc menys que felicitar els professors per aquesta iniciativa i desitjar, a alumnes i professors, molta salut per a aquest club, sort i llarga vida.

   L’experiència va ser excepcional. L’exposició general la van fer dues alumnes de batxillerat, que van aprofitar per comunicar les novetats al voltant del club de lectura, i tot seguit van donar la paraula a dos alumnes, Josep Batlle i Helena Savall, que ens van fer una presentació calorosíssima i molt personal i emotiva, ja que tots dos havien participat a les classes i casals de l’Antaviana. Vam parlar de moltes coses: sobre el llibre, sobre nosaltres, el procés creatiu, com es documenta una acció que té lloc a Egipte, l’escriptura, els alumnes que escriuen, la necessitat de compartir el text amb altres persones, consells diversos a l’hora de fer una revista… L’Andrea i la Mireia ens van fer una entrevista. Espero aquesta revista amb impaciència!!!

   La sessió va acabar amb la lectura d’un capítol extra que no figura al llibre, amb un regal extraordinari que ens van fer el centre i els alumnes i la foto de grup, molt bonica i que guardarem sempre amb molta il·lusió.

    Gràcies a aquests joves que llegeixen tant i aquests professors que els estimulen i els esperonen per la meravellosa estona que ens van dedicar. Si us plau, no canvieu.

2016, PLANS I PROJECTES

2016, PLANS I PROJECTES

Des de fa alguns anys, tenia el costum de felicitar l’any nou a les meves coneixences amb un conte. Aquest any, sense voler-ho, se m’ha passat el temps i no he acabat de trobar una historieta que no repetís arguments. De manera que començo el Segueix llegint…

QUÈ ÉS UN BOOKTRAILER?

QUÈ ÉS UN BOOKTRAILER?

Fa un parell de mesos, vaig tenir una il·luminació: fer un tràiler del meu llibre. És a dir, una filmació que recull alguns moments del llibre amb la intenció d’enllaminir els possibles espectadors d’aquest filmet per llegir/comprar el llibre. Com que em va semblar una Segueix llegint…

DIMECRES 29 DE GENER: MECENES DEL SEGLE XXI

DIMECRES 29 DE GENER: MECENES DEL SEGLE XXI

Em recordo escrivint des de força petita, i també volent ser escriptora des de sempre. La vida, però, ens porta per viaranys insospitats i, tot i haver anat escrivint relats, parts de novel·les que mai no han acabat, articles i altres mandangues, dedicar-m’hi, allò que se’n diu dedicar-m’hi, no m’hi he dedicat mai. Amb tot, aquesta mena de corc o de rau-rau que tot creador duu a dins, tampoc no m’ha abandonat mai.I ara, mira, estic a punt de publicar la primera novel·la.
No serà una publicació “normal”: no ha rebut el premi a cap certamen literari, no he aconseguit encisar cap editorial, no he arribat a persones influents en aquest món tan complicat de les lletres. Quan el llibre estigui imprès i hagi sortit a barallar-se pel seu nínxol de mercat, ho haurà fet perquè, cansada de ser i no ser, hauré buscat i aconseguit publicar per una via alternativa.
I la via alternativa es diu VERKAMI. O, dit d’altra manera, el finançament bàsic per a publicar el llibre haurà sortit del micromecenatge, un fet social que fora de les nostres fronteres ja fa temps que es practica i que aquí hem descobert fa relativament poc. El mecanisme és senzill: tothom que tingui una targeta de crèdit pot fer una donació per un import determinat i estipulat a un projecte, amb el compromís de l’impulsor d’una contraprestació. El portal Verkami, en aquest cas, és el vehicle que permet la relació entre el creador i els seus mecenes. Només que el mecenes dels temps moderns no cal que sigui un potentat, pot ser qualsevol: un estudiant, una mestressa de casa, un pare de família, una advocada, un dependent de ferreteria, un jubilat, una institució. I, de la donació, n’obté alguna cosa a canvi. Si s’arriba a l’objectiu fixat, la persona que empeny el projecte obté els diners demanats menys una comissió per despeses bancàries i honoraris de la plataforma, i el projecte tira endavant. Si no s’hi arriba, ni el promotor del projecte, ni la plataforma ni el banc no cobren res i els mecenes no fan cap inversió. Si no existís aquest sistema i aquest portal, molts creadors continuarien fent la seva feina com sempre: fora d’hores, en silenci i sense cap mena de repercussió. Si mireu els portals de micromecenatge, per contra, veureu projectes que es mereixen veure la llum.
En el meu cas,  la campanya va acabar dissabte passat. Amb èxit. La reina faraó, aquella novel·la que tanta suor m’ha costat, si tot va bé i la impremta no s’hi adorm, per Sant Jordi sortirà a competir amb els llibres editats per la via normal. Gràcies a vosaltres, mecenes dels nous temps, i gràcies al portal Verkami.
http://www.verkami.com/projects/5701-la-reina-farao

DIVENDRES, 2 D’AGOST (TARDA)

DIVENDRES, 2 D’AGOST (TARDA)

Em plantejo posar aquest diari en un blog (i ho faig). Sense comptar el de la feina, tinc tres o quatre blogs a Internet. Dos els vaig cultivant, però de vegades em fa mandra. Tinc el Lletra-ferida (lingüística d’estar per casa i amor a la Segueix llegint…