JOVES QUE LLEGEIXEN: EL CLUB DE LECTURA DE L’INSTITUT RAMON MUNTANER

    No sé com viuen les presentacions o les sessions de club de lectura els escriptors amb una experiència llarga. A mi m’encanten. És molt bonic i extraordinàriament gratificant trobar-se amb persones que han llegit l’obra que tu has confegit amb il·lusió, amb esforç, abocant-hi sentiments i fets a través de les paraules. Per la part que em toca com a autora d’una novel·la que jo interpreto com a “juvenil”, encara em fa més goig que qui me’n dóna el parer sigui gent molt jove. Agraeixo molt que aquest jovent que estudia i té molts deures, que fa tantes activitats extraescolars, que té accés a videojocs plens d’emocions fortes i a les distraccions que proporciona Internet, destini una part del seu temps lliure a llegir ─entre moltes altres─ una novel·la d’aventures d’un estil tan clàssic i allunyat del seu dia a dia com és La reina faraó.

    Aquest dijous passat, dia 4 de febrer, el Club de Lectura de l’Institut Ramon Muntaner ens va convidar, a la Roser Segura i a mi, a participar a la sessió en què es comentava la lectura de La reina faraó. Aquest club, que fa 6 anys que funciona, és una iniciativa dels professors Maria Mercè Martí, Irene Cordero i Joan Manuel Soldevilla, amb el suport i la implicació de tot el claustre de professors i també del director Francesc Canet. Se celebra a la biblioteca del centre, a raó d’un llibre cada mes, i sempre que és possible hi conviden els autors dels llibres. Hi participen alumnes de tots els cursos, de primer d’ESO a batxillerat, en un nombre d’entre 20 i 40 alumnes i fora de l’horari lectiu. No puc menys que felicitar els professors per aquesta iniciativa i desitjar, a alumnes i professors, molta salut per a aquest club, sort i llarga vida.

   L’experiència va ser excepcional. L’exposició general la van fer dues alumnes de batxillerat, que van aprofitar per comunicar les novetats al voltant del club de lectura, i tot seguit van donar la paraula a dos alumnes, Josep Batlle i Helena Savall, que ens van fer una presentació calorosíssima i molt personal i emotiva, ja que tots dos havien participat a les classes i casals de l’Antaviana. Vam parlar de moltes coses: sobre el llibre, sobre nosaltres, el procés creatiu, com es documenta una acció que té lloc a Egipte, l’escriptura, els alumnes que escriuen, la necessitat de compartir el text amb altres persones, consells diversos a l’hora de fer una revista… L’Andrea i la Mireia ens van fer una entrevista. Espero aquesta revista amb impaciència!!!

   La sessió va acabar amb la lectura d’un capítol extra que no figura al llibre, amb un regal extraordinari que ens van fer el centre i els alumnes i la foto de grup, molt bonica i que guardarem sempre amb molta il·lusió.

    Gràcies a aquests joves que llegeixen tant i aquests professors que els estimulen i els esperonen per la meravellosa estona que ens van dedicar. Si us plau, no canvieu.