LA INÉS VOLIA UN DICCIONARI… (II) ELS CRITERIS

Si la setmana passada fèiem unes consideracions generals sobre el recentment publicat Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, avui ens entrentidrem a  comentar els criteris usats en la selecció dels biografiats.
A la pàgina 9 del Diccionari i primera del pròleg, el doctor Lluís Maria de Puig ens defineix l’obra. Textualment, “…notícies de la quasi totalitat dels altempordanesos que han deixat alguna petjada en aquest món.” En llegir aquesta frase, ens admiràvem de la valentia de l’autora, ja que entre els vius i els morts, els altempordanesos són molts i una gran part deu haver deixat alguna petja visible. 
A la pàgina 12, però, el prologuista adverteix que “…tots, tots, no hi són.” I també “… només que hagin fet alguna cosa coneguda i remarcable n’hi ha prou per ser citats. Ara, aquells dels quals no ens consta res, que han simplement viscut i seguit sense fer-se remarcar personalment en res, sense excel·lir particularment en la seva societat, malgrat que siguin tan subjectes històrics com els que han reeixit en alguna cosa, aquells, és clar, no hi són.” A continuació, cita exemples de qui no hi ha de ser i diu: “Un empresari pur i simple, no hi és.”
A la pàgina 14 torna a especificar els criteris emprats en la recerca: “…només hi ha aquelles persones que han nascut a l’Alt Empordà o aquells que sense ser-ne originaris, o bé hi han fet estada permanent (i fins hi han acabat els seus dies) i que en tot cas han deixat alguna petjada en el país o sobre el país que mereix ser destacada (…). Els que no reuneixen aquestes condicions han quedat, doncs, fora.”
A la introducció (p. 23), és la senyora Padrosa mateix qui explica els criteris emprats en la confecció del Diccionari: “…A l’obra s’hi hauran inclòs els altempordanesos de naixement, sigui quina sigui l’àrea geogràfica on hagin desplegat llur activitat, i (…) els empordanesos d’adopció. Ensems, s’hauran inclòs totes aquelles persones traspassades o actives, l’excel·lència de les quals hagi quedat reflectida en produccions i en pràctiques o conductes comunament valorades, com poden ser les obres, les publicacions, els premis i les distincions o la seva tasca social.)
Uns criteris tan simples i d’un abast tan ampli, doncs, que ens sorprèn que aquest recull consti d’un únic volum i no d’un centenar.
Les boges, que no som historiadores ni documentalistes ni arxiveres ni bibliotecàries, basant-nos en aquest procediment, trobem que hi manca molta i molta de gent, essent com és l’Empordà una comarca d’emprenedors (en l’accepció pura del mot), a banda que es dediquin a la cultura,  la pagesia, al transport o a la pesca salada. 
Modestament, trobem que en l’elaboració d’una obra d’aquest caire caldria filar més prim, especialment amb els personatges vius. D’entrada ens sobta que la senyora Padrosa s’inclogui ella mateixa en l’obra i es dediqui generosament tres columnes (sense negar-li els mèrits). Trobem que és una manca de modèstia notable. Però encara ens sobta més que biografiï igual de generosament la seva família, discutiblement si apliquem els criteris que tant el doctor de Puig com l’autora proposen.
Hi ha una bona colla d’exemples  que il·lustren el poc rigor que transmet tanta amplitud de marges. No els detallarem tots, ja que també necessitaríem un volum de 900 pàgines. Si parlem de “fer alguna cosa visible i remarcable”, és evident que formar part d’una companyia teatral és “visible i remarcable”, però no s’han inclòs tots els ciutadans que han fet i fan teatre arreu de la comarca. Si “un empresari pur i simple, no hi és”,  nosaltres n’hi hem trobat uns quants, d’empresaris purs i simples. I molts més han resultat injustament oblidats. Si les obres i publicacions determinen que s’hi citin alguns ciutadans, d’altres amb el mateix mèrit han resultat obviats. Complir amb la feina, si un és periodista, és tan meritori com fer de pagès, però els periodistes, per ser-ho, són biografiats i els pagesos, no.
Ens hi estendríem més, però els exemples anteriors ja mostren la mesura del pa que s’hi dóna. Properament analitzarem l’estilística dels textos: el tema també promet.


Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *