Puntuació: 10 regles bàsiques

Puntuació: 10 regles bàsiques

És cert que la puntuació no és el que més ens hauria de preocupar a l’hora de crear un text, literari o d’altra mena. Ara bé, no és menys cert que un text amb una puntuació inadequada costa de llegir i, fins i tot, fa mal d’ulls. I, en una bona correcció, us la faran revisar. Així, doncs, com hem de puntuar un text? Quins signes de puntuació hem de posar en cada situació? Quins signes existeixen, a part de punts i comes? Com i en quins casos els podem fer servir? Mirarem de fer aquí una guia, que no serà exhaustiva però que servirà per a donar algunes idees que podrem utilitzar sempre.

Puntuació

Signes de puntuació de què parlem aquí

La coma

Regla 1. Mai no posarem una coma entre el subjecte d’una oració i el verb.

La Maria, té una bicicleta. La Maria té una bicicleta.

Els nens del pis del costat de casa nostra, fan molt de soroll. Els nens del pis del costat de casa nostra fan molt de soroll.

L’excepció d’aquesta regla la constitueixen frases amb subjectes de més de dues ratlles de text, en les quals la coma ens serveix per a indicar el final del subjecte.

Els resultats de les proves d’enguany per a aquest grup subjecte de l’estudi ─que no ha tingut l’obligació d’aprendre certs continguts que fins avui eren extremadament rellevants per la seva implicació en un desenvolupament cultural integral de l’estudiant─, indiquen clarament que anem pel pedregar en matèria d’humanitats.

(Vegeu que la coma és just al davant del verb, i marca el final del subjecte).

Regla 2. Posarem una coma entre el complement circumstancial i el subjecte d’una oració.

De vegades, alterem l’ordre natural i lògic de la frase (subjecte-verb-predicat) i posem, habitualment per destacar el lloc o el moment, el complement circumstancial al davant del subjecte. En aquest cas, col·loquem una coma entre el complement i el subjecte.

De bon matí, la meva amiga fa una caminada.

Cada vespre, prenc un dit de vi negre. (En aquest cas, el subjecte està el·lidit, però per la conjugació del verb deduïm que el subjecte és jo).

Quan surten a pescar, les gavines sobrevolen la mar.

Regla 3. Alternatives de la coma als incisos

La coma és molt útil per a introduir incisos en un text, però hi ha més signes de puntuació que pots utilitzar a l’abast. Amb el mateix valor que la coma d’introducció i la de final d’incís, pots utilitzar el guió llarg i el parèntesi. Et poso un exemple:

Per la virulència de les morts, i pels signes que presentaven els cossos, d’una dona jove, una parella d’ancians, un home de mitjana edat i tres adolescents, la policia ha descartat que es tractés de l’obra d’un assassí en sèrie i atribueix el carnatge a una colla de gossos salvatges o de llops, ja que se n’han vist alguns a la zona i tot indica que podrien caçar en grup.

És possible puntuar aquest text d’aquesta manera, tot i que, a primer cop d’ull, ja detectem que hi ha moltes comes i que l’aparença del text és feixuga.

Per la virulència de les morts, i pels signes que presentaven els cossos ─d’una dona jove, una parella d’ancians, un home de mitjana edat i tres adolescents─ la policia ha descartat que es tractés de l’obra d’un assassí en sèrie i atribueix el carnatge a una colla de gossos salvatges o de llops, ja que se n’han vist alguns a la zona i tot indica que podrien caçar en grup.

El guió llarg dona elegància al text escrit i explica que hem introduït una informació complementària a la proposició immediatament anterior, cosa que també fa el text més llegible.

Per la virulència de les morts, i pels signes que presentaven els cossos (d’una dona jove, una parella d’ancians, un home de mitjana edat i tres adolescents) la policia ha descartat que es tractés de l’obra d’un assassí en sèrie i atribueix el carnatge a una colla de gossos salvatges o de llops, ja que se n’han vist alguns a la zona i tot indica que podrien caçar en grup.

El parèntesi té el mateix efecte que el guió, però és preferible l’ús del guió en primera instància i del parèntesi en segona si, al text, hi hagués més incisos a fer.

El punt i coma

Regla 4. En oracions que contenen moltes comes, podem separar els sintagmes amb punt i coma

A l’hort, hi ha plantat patates, cebes, tomàquets, bledes, alls, també mongetes tendres i pèsols.

La frase s’entén bé, però, com en la regla 3, resulta feixuga.

A l’hort, en Pere hi ha plantat patates, cebes, tomàquets, bledes, alls; també mongetes tendres i pèsols.

El punt i coma alleugereix l’enumeració (i la puntuació).

Regla 5. Utilitzem el punt i coma com element de separació entre dues proposicions amb plantejaments oposats

Quan t’ho vaig dir, no esperava que ho xerraries; ara ja ho sap tothom i ja ho puc deixar córrer.

Sovint, el punt i coma precedeix l’adverbi tanmateix.

Quan t’ho vaig dir, no esperava que ho xerraries; tanmateix, ho vas escampar.

Regla 6. El punt i coma introdueix una proposició que expressa un resum de la proposició anterior.

El capteniment, el somriure, la manera com abaixava el cap davant els elogis; tot en ell era innocent.

En aquest cas, podem utilitzar també els dos punts.

El capteniment, el somriure, la manera com abaixava el cap davant els elogis: tot en ell era innocent.

Punts suspensius

Regla 7. Com i quan podem utilitzar els punts suspensius en la puntuació d’un text

En primer lloc, convé recordar que els punts suspensius són tres i prou. Si marquen el final d’una frase, no s’afegeix un quart punt de tancament. Després de punts suspensius, generalment, si el text continua, la inicial del primer mot l’escriurem en majúscula.

Peres, pomes, prunes… Fruites dolces de flor delicada.

Sovint, es podrien substituir per la locució adverbial etcétera (també per la seva forma reduïda etc.); tanmateix, els punts suspensius aporten un aire poètic al text.

Els punts suspensius marquen diverses actituds en un text:

  • Una enumeració inacabada: El jardí era ple de flors: roses, clavells, malves…
  • Una reticència, un dubte:  Prou m’ho temia, que l’Andreu no era de fiar, i mira…
  • Un diàleg inacabat: ─Si et dic la veritat…

Cal tenir en compte que un excés de punts suspensius, també en els diàlegs, trenca la unitat del text i l’enlletgeix.

Punt i seguit

Regla 7. Separem amb punt i seguit frases que es refereixen a un mateix aspecte del text

La tonada que l’acompanyava és la mateixa que la d’El bon caçador. Així ens la va cantar l’Antònia Colomer, filla de Figueres i casada a Llers. L’Antònia explicava que, en la seva joventut i amb diverses variants quant a la lletra, havia sentit a cantar la cançoneta a diverses àvies del veïnat, sobretot a l’estiu, quan a l’hora foscant treien les cadires al carrer i feien una mica de xerinola. Altra gent de Figueres, en canvi, ens ha dit que no l’havien sentida mai, però que sí que coneixien algun rodolí amb el mateix caire, més aviat maliciós o per prendre el número a jovenets que es creien massa espavilats.

En textos literaris, el punt i seguit emfasitza proposicions que en altres contextos podrien anar puntuades amb comes.

Sang. Vull la teva sang. La teva sang és la meva vida. Vida. La meva vida.

El punt i a part

Regla 8. El punt i a part

El punt i a part s’utilitza per a marcar el final d’un raonament en un text. La següent oració, doncs, pertanyerà al paràgraf següent.

Hivernen, a més, per la qual cosa durant els mesos d’agost i setembre provoquen autèntiques mortaldats en bèsties del bosc i en animals de granja o fins i tot domèstics. Frank els retrata com a solitaris. A més, per la seva ferotgia, no tenen depredadadors. Són de gran interès les fotografies que apareixen al llibre, de les primeres que es poden trobar per documentar fauna salvatge, realitzades pel mateix doctor Frank i que recullen tant les reproduccions gràfiques realitzades pels indis algonquins en elements tèxtils (cabanes, flassades, etc.) com de les restes òssies que  va trobar a les muntanyes Northern Highlands. Malauradament, no n’aporta cap dels famosos dimoniets.

Molts estudiosos han posat en dubte les teories del doctor Frank i l’existència d’aquestes bèsties, ja que ningú més, ni tan sols amb l’auge de la zoologia i de l’ecologia i la subsegüent protecció dels entorns naturals, ha estat capaç de fer-ne avistaments i molt menys seguiments. Amb tot, deixebles del doctor Frank com Herbert Markussik van aportar, a finals del segle XIX, testimonis en forma de fòssils, tot i que les proves científiques no en demostren l’autenticitat.

Noteu que, al primer paràgraf hi ha diverses oracions separades amb punts i seguit, ja que la informació que s’hi detalla es refereix a un mateix aspecte; en aquest, cas, una bèstia salvatge, mentre que, en canviar de paràgraf, el text es refereix a estudiosos de la bèstia i de la postura que adopten davant la manca de proves.

El signe d’admiració

Regla 10. El signe d’admiració, o va tot sol o bé va per triplicat

Anem a pams. El signe d’admiració o d’exclamació (!) expressa exactament el que el seu nom indica, i ho fa només al final de la frase.

Mareta meva, que reboniques que tens les mongeteres!

Si volem expressar una gran sorpresa o novetat, podem escriure tres signes d’admiració seguits, però no dos ni més de tres.

Ha nascut un nou concepte de diversió!!! 

Ep, i la resta?

Oh, hem dit que donàvem deu pautes o regles bàsiques de puntuació i ja ho hem fet! Un altre dia, aprofundirem una mica més en aquest tema apassionant i donarem algunes pautes relacionades amb altres signes.

Hi ha algun signe que us faci la guitza? O que no sapigueu com i on utilitzar-lo?

Voleu que en parlem? Deixeu-me un comentari!

 



Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *