NOTÍCIA BOMBA!

Per a l’entrada d’avui, les Boges ens hem permès de manllevar la traducció del títol d’una novel·la d’Evelyn Waugh (Scoop en l’original). Consti que no ens referirem a la neu.

En aquesta novel·la, publicada el 1938, Waugh s’acarnissa amb el món del periodisme, que va conèixer bé, ja que ell mateix en va formar part durant un temps, per tal com va treballar com a enviat especial del diari Daily Mail a Etiòpia durant la guerra (anys 30). 

De vegades, en llegir la premsa local no ens podem estar de recordar aquesta novel·la, tenint en compte les notícies que s’hi publiquen. Cap al final del llibre primer dels tres que conformen la novel·la, un dels personatges diu al protagonista, que s’acaba d’estrenar com a periodista i corresponsal de guerra: “Una notícia es allò que interessa a un paio a qui gairebé res no importa. (…) A nosaltres ens paguen per donar notícies.” (Hem de demanar disculpes per la traducció, que hem obtingut del castellà i no pas de l’anglès, com seria de desitjar. Esperem que no s’hagi produït cap lost in translation. )

Decidir els continguts d’un setmanari de caire comarcal no ha de ser fàcil. En les ocasions que hem tingut de parlar amb redactors i redactores dels dos setmanaris, tots s’han mostrat molt receptius a acceptar continguts que els arribin per via extraperiodística. “De vegades ens sobren temes, de vegades ens falten notícies” vindria a ser el comentari que ens han fet més d’un cop.  No carregarem contra la línia editorial, perquè cadascú té les seves fílies, fòbies i servituds. El tractament dels temes polítics, municipals i socials, sigui des d’una òptica, sigui des de l’altra, es fa. Ara bé, una altra cosa és el criteri amb què es tracten els temes culturals, entesos en sentit ampli: els articles d’opinió, els personatges d’interès, els apunts de societat, l’agenda setmanal, la guia d’exposicions artístiques, etc. Per donar només uns quants exemples, posem foto i ressenya d’una trobada d’exestudiants de primària de l’any 50 i ni esmentem una conferència interessantíssima pronunciada per personatges d’anomenada. Fem el gran reportatge sobre la fira de la mongeta, el brunyol, el calçot o l’oli d’oliva i en destaquem, amb grans titulars, qui ha menjat més mongetes o calçots, qui ha fet el pet més sorollós o qui ha llançat el pinyol d’oliva més lluny, però ens oblidem d’una exposició artística de qualitat. Consignem totes les exposicions que tenen lloc en carnisseries, barberies, cafès i creperies; tanmateix fem cas omís d’alguns llocs naturals on és més propi de portar l’art. Dels articles d’opinió, què us en diríem: alguns desperten gran interès, d’altres ni expressen opinió ni tan sols s’expressen. Voleu dir que mereixen atenció general les trobades dels enyorats de Figueres, quan s’hi planten abans de tenir temps de dir vuit càrrecs de confiança? L’entrevista al personatge: sovint omple planes de preguntes forçades i respostes tòpiques i banals que interessen, amb sort, la família i els veïns. És bonic de veure els nens a la falda dels Reis d’Orient, o els grups escolars a final de curs ( i deu ser bonic a la caixa dels setmanaris), però potser no cal que la cavalcada sigui titular de portada, que ja ho sabem de cada any. Ens agrada constatar que s’ha premiat  alumnes dels nostres instituts per un projecte, sempre i quan se’ns digui qui són. Som defensores de la premsa local: ningú no ens assabentarà millor del que passa a casa nostra. Ara, seria bo de ser més crítics, des de dins i des de fora, i vigilar quines notícies bomba publiquem. Sense oblidar-nos de la sintaxi i de l’ortografia, tan menystingudes, pobretes,  també a la premsa local.