NO ENS MEREIXEM LA PREMSA QUE TENIM

La frase no és nostra, però les Boges la subscrivim completament. Si el lector/la lectora no hi està d’acord, que faci un repàs al tractament que la campanya per la consulta sobre la independència de Catalunya ha obtingut dels mitjans locals (tret, naturalment, de Tramuntana TV que s’ha anat fent ressò de tots els actes que han tingut lloc al llarg de la campanya, a més de fer un seguiment de tota la jornada electoral del 25 d’abril).
Anem als fets:
1. La plataforma Figueres Decideix, al llarg de dos mesos, ha estat organitzant actes informatius, públics, dels quals ambdós setmanaris locals rarament n’han informat a les agendes ni s’han dignat enviar-hi periodistes a fer la crònica, per la qual cosa una gran part de la població que els llegeix no se n’ha arribat a assabentar.

La lògica ens diu que la missió d’un setmanari local ha de ser informar del que passa a l’àmbit d’actuació del periòdic, la comarca en el nostre cas, al llarg de la setmana, i la funció de la secció Agenda, d’assabentar els lectors del que s’hi esdevindrà durant la setmana següent.

Les Boges, en cas de dubte, solem recórrer al diccionari. En aquest cas, com que dubtàvem del terme informar, hem anat al DIEC: posar (algú) al corrent d’alguna cosa; donar-ne notícia (a algú). Aquesta definició ens ha suscitat un dubte raonable sobre el mot notícia, que és descrit textualment com a Anunci d’alguna cosa esdevinguda de poc a qui no en té coneixement. I també com a Gènere del periodisme d’informació que consisteix en la relació estricta dels elements bàsics d’un esdeveniment actual. També, per extensió, com a treball d’aquest gènere. Tenim la sensació que alguns figuerencs que diuen que són periodistes fa temps que no es miren el diccionari.
2.-El tractament de la diada electoral és de pura pena. No ho pensem només com a Boges, sinó com a voluntàries que hi hem participat. Un dels dos setmanaris es permet fer l’editorial sobre la consulta del 25A10 i esmenta la consulta com “una de les que ha registrat una participació més baixa” Vostès perdonin, però havíem tingut mai una consulta ciutadana, abans? En virtut de què n’analitzen la participació, doncs? També esmenta que tot i comptar amb pocs recursos “segurament tampoc s’ha gestionat el procés de la millor manera possible.” Senyor/senyora editorialista, se’n recorda, que rere l’organització de la consulta no hi ha institucions oficials amb una metodologia de treball consolidada per l’hàbit i un pressupost assignat, sinó ciutadans i ciutadanes sense cap experiència prèvia ni partida pressupostària? S’ha dignat demanar per la feina feta, barri per barri, durant un darrer mes frenètic? I ho rebla amb l’expressió “cal ser realistes i no autoenganyar-se en les valoracions”. Que descansat/-ada s’ha quedat, oi? Això no és tot, però. Quan anem a l’article de la pàgina següent, el redactor comenta la valoració de les dades que feia un dels portaveus de la plataforma com que “es consolava”. Senyor periodista, on va veure cares de decepció, de desengany, d’autoconsol? És que no va saber copsar l’eufòria que regnava tant a la seu de Figueres Decideix com a la festa que tenia lloc a la Rambla? No va restar-hi uns minuts per veure com els voluntaris ballaven a ritme d’ska, tot i que alguns no eren precisament jovencells? Vostè creu que això s’hauria esdevingut amb un sentiment de desconsol al pit? No ha pensat que només el fet de mobilitzar tots aquests voluntaris i votants ja és un èxit?
El cas de l’altre setmanari encara és pitjor. Els tres signants de l’article (tres!) només esmenten Figueres per parlar molt de passada del vot immigrant. Als observadors internacionals, només s’hi refereixen per dir que, a Borrassà “els ha agradat molt la nostra ratafia casolana”. D’això se’n diu coherència informativa (en la línia habitual de les informacions de festes majors, amb llançament de pinyol d’oliva o altres llançaments més escatològics inclosos).
Per descomptat, els que vam anar a votar i els que vam participar a la campanya hauríem volgut obtenir resultats més concloents. Ara bé, els percentatges no es poden valorar en funció d’altres comicis. No hi ha paràmetres que permetin comparacions amb consultes anteriors (a la ciutadania no se li ha demanat mai opinió sobre cap obra faraònica de les que estem a punt d’encetar, per exemple, ni sobre cap altra cosa). És més, abans de dir si els municipis grans fan baixar els percentatges de participació, potser caldria analitzar que, en un municipi petit, tots els veïns es coneixen i la campanya es fa amb tres voluntaris i una botifarrada popular, mentre que a la nostra vila, dos-cents voluntaris i un bon nombre d’actes públics no van ser prou per arribar a tot arreu. I, tot i així, s’ha aconseguit desdramatitzar el fet de l’independentisme i portar-lo al carrer, a la conversa quotidiana; s’han sensibilitzat barris i sectors de població als quals mai ningú no s’havia apropat, s’ha treballat colze a colze amb immigrants i se’ls ha donat una veu que per llei els és negada. De tots aquests aspectes, els nostres estimats periodistes no se n’han fet ressò. Per tot plegat, cal anar amb compte amb la manera com es donen les notícies, perquè si el que han fet els setmanaris amb la consulta popular del 25 d’abril és informar, el que fem les Boges en aquest bloc és literatura russa del segle XIX.





4 thoughts on “NO ENS MEREIXEM LA PREMSA QUE TENIM”

  • només volia comentar que, pel que fa a una de les dues publicacions que esmenteu, l'agenda és CULTURAL, no política. Per a aquests tipus d'actes hi ha altes canals per anunciar-se

  • el mal que pot fer un tiu com el que heu anomenat a una comarca com l'empordà no es pot mesurar ni amb diners ni amb res de res, que se'n vagi definitivament a la llista electoral d'en santi vila i deixi en pau el quart poder

  • ja ja ja!!!
    i ja sabeu que si us agafa mania redactarà un breu de dues línies sobre la vostra activitat al costat de les dues pàgines a tot color il·lustrant els concursos de pets!!!

    em temo que sí, que ens mereixem la premsa que tenim

  • valentes insensates! ara en Santi Coll us agafarà mania! Mama por!

Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà.