FIGUERES CAPITAL DE QUÈ? (II)

Realment, el tema de Figueres CCC 09 dóna per a molt. Avui hem llegit el newsletter n.66 de l’Organització de la Capital de la Cultura Catalana (podeu llegir-lo i descarregar-vos-el a www.ccc.cat) que recull l’acte de cessió de la capitalitat a favor de Badalona per a l’any 2010. En aquest butlletí també s’hi ha ressenyat una mena d’entrevista que ha fet la Revista de Badalona a les sis primeres ciutats que han ostentat la capitalitat i que es concreta en tres preguntes:

1- Què us ha deixat la CCC?

2- Esteu satisfets d’haver estat CCC?

3- Què recomanaríeu a Badalona 2010?

No detallarem el que contesten les cinc predecessores de la nostra vila; si aneu a la web, ho podreu llegir de primera mà. Ara bé, les seves respostes van en la línia de destacar la col·laboració i la complicitat AMB LA CIUTADANIA I LES ENTITATS (seria bo poder parlar amb banyolins, esparguerins, ampostins, lleidatans i perpinyanencs, i constatar si hi estan d’acord). Figueres respon les tres preguntes amb vaguetats, amb aquest tipus de frases modernes i políticament correctes que ocupen molt d’espai escrit però que no expressen res, com ara sacsejar dinàmiques (el terme dinàmica apareix tres vegades en aquesta minientrevista, ens permetem de suggerir a qui l’hagi contestada l’ús de manera de fer, conjunt de forces, ritme i fins i tot, depenent del context, idiosincràsia) , crear iniciatives, acoblar-se al tempo de la ciutat i d’altres. 

Aquest tipus de tòpics buits creen confusió i no ajuden gens a difondre el missatge. 

Parlant d’expressions trivials, cada cop que té lloc algun esdeveniment de difusió àmplia, Figueres i l’Empordà es converteixen en el festival dels tòpics. El primer que hi apareix és l’acció  de la Tramuntana com a modeladora del caràcter empordanès. Així, amb majúscula inicial, com si fos un personatge. En podem estar contents o no, de tenir aquest vent com a visitant; té els seus avantatges (qui té el cabell arrissat en diu bé i s’eixuga la roba, si l’ordenança nova la deixa estendre) però també molts inconvenients. Ara, d’aquí al cofoisme, com si fos el vent que tria el nostre paisatge per a fer-nos arrauxats… El vent, amigues i amics, ÉS UN FENOMEN METEOROLÒGIC i punt. A l’Empordà hi bufa la tramuntana, a Lapònia hi ha neu, a Galícia hi plou a cor què vols. I ja està! I per cert, la tramuntana bufa a molts més llocs. A part que això d’arrauxats, ja ens agradaria conèixer algun figuerenc arrauxat (si pot ser, viu, si us plau). Tret d’una lleva de joves que pugen i que protesten en favor dels seus drets,  es pot dir que a Figueres hi regna l’apatia, cultural i en tots els àmbits -tret del comercial, sempre parlant del centre de la vila, evidenment.

Si les boges ens expressem en aquests termes, que ningú es pensi que és per odi a la nostra ciutat. Tot el contrari: ens l’estimem de tot cor i ens agradaria veure-la evolucionar. Però no creixerà dreta si es continua mirant tant el melic.

En continuarem parlant.