5 llibres per a escriure millor

Escriure és fàcil. Agafes un paper i un bolígraf i ja pots començar. Tothom en sap (o n’hauria de saber, vaja). Al final, d’escriure n’ensenyen a l’escola. No sé si ara es fan redaccions i composicions, però quan se’n feien, els mestres ens donaven pautes per a confegir-les; les seguies, i amb una mica d’imaginació, ja podies explicar l’excursió al zoològic, o el que havies fet durant el cap de setmana, etc. Ara bé, si pretenem fer literatura, la cosa s’embolica. D’això, no que no n’ensenyen. Si aconseguim superar la primària i la secundària sabent llegir i entenent el que llegim, potser arribarem a batxillerat i fins i tot a la universitat i allà, en alguna carrera de lletres, podem tenir sort i que ens ensenyin alguna manera de redactar textos periodístics o literaris eficaços. Però, i per als textos literaris?

Escoles d’escriptura

I si no anem a la universitat? O no entren en el nostre pla d’estudis matèries d’aquest estil? Fora dels ensenyaments reglats, podem trobar escoles d’escriptura ─fins i tot escoles amb molt de prestigi─. Fins no fa gaire, eren totes presencials. Ara també n’hi ha online, i moltes. Si l’horari, el plantejament o el pressupost no se’ns adapten, hi ha una solució (que no garanteix l’aprenentatge d’escriure però sí l’enriquiment): llegir moltíssim. Llegim, llegim i llegim! Però llegim com a escriptors; és a dir, analitzant allò que llegim i intentant extreure’n patrons. Llegir és la principal manera que tenim d’aprendre, també d’aprendre a escriure. I, a més, existeix la possibilitat de llegir manuals de grans autors que expliquen com escriuen i donen consells que podem aplicar al nostre procés d’escriptura de manera fàcil.

Llibres per a escriure millor

Des que em vaig adonar que la meva opció de vida era l’escriptura, he anat recopilant llibres i manuals que m’han ajudat i molt (alguns, no tant). M’he convertit en una maníaca d’aquests manuals, i a la meva biblioteca particular hi ha tota una secció que engloba crítica, escriptura, assajos sobre la lectura i altres disciplines que s’hi interrelacionen. Avui, deixaré cinc títols aquí però, si tot va bé, més endavant aniré afegint mètodes i manuals, que sempre va bé tenir referències.

5 llibres que t’ajudaran

Tot i que en aquest blog fomento o intento fomentar el consum de llibres en català, en el capítol de manuals i llibres formatius em permetré esmentar llibres en castellà o en altres llengües si crec que s’ho valen tenint en compte la finalitat per a què els recomano. També veureu que les edicions que esmento són les que jo tinc a mà, però els enllaços potser correspondran a edicions més noves.

‘El camino de la escritura’, de Julia Cameron. Traducció de María del Mar López Gil (Barcelona: Aguilar, 2023)

Aquest l’hi poso i en primer lloc, no perquè sigui el millor dels manuals que recullo aquí, sinó perquè pot ajudar molt a escriptores i escriptors amb pànic davant la pàgina en blanc, sigui perquè s’han proposat algun repte, perquè s’han buidat d’energia després d’una temporada intensa o perquè mil raons més. A mena de curs de sis setmanes, El camino de la escritura proposa unes quantes eines senzilles i a l’abast de tothom que ajuden a recuperar l’energia i la confiança en un mateix i a facilitar el retorn a l’escriptura. Cameron és també autora del conegut i multitraduït El camí de l’artista. Punts negatius del llibre: al meu entendre, hi ha més pa que formatge, amb marges enormes i molta repetició dels conceptes i paraules clau, molt a l’estil dels llibres d’autoajuda d’autors americans.

‘La cuina de l’escriptura’, de Daniel Cassany (Barcelona: Editorial Empúries, 1994)

Un dels bàsics per a escriure millor; La cuina de l’escriptura no hauria de faltar a cap biblioteca d’escriptor català. Daniel Cassany, professor d’Anàlisi del Discurs de la Universitat Pompeu Fabra, ens ajuda, en aquesta obra, a comprendre conceptes teòrics importants, com ara la llegibilitat d’un text, i també ens forneix d’eines sense les quals no podem caminar pels senders de l’escriptura, com ara l’organització del text, l’arquitectura de la frase i una selecció de regles per a evitar defectes i tics. Malgrat que la primera edició d’aquest llibre és del 1993, es continua utilitzant en els àmbits universitaris: és molt vigent.

‘Zen en l’art d’escriure’, de Ray Bradbury. Traducció de Marta Pera Cucurell (Barcelona: Viena Edicions, 2019)

Ray Bradbury el coneixem molt com a autor de ciència-ficció. Val a dir que hi excel·lí perquè era un gran escriptor, en general. Bradbury va escriure poesia, assaig, teatre i guions per al cinema i la televisió. Zen en l’art d’escriure, no va ser un llibre pensat com a tal, sinó que es tracta d’un recull d’articles sobre l’art de l’escriptura que Bradbury va publicar en diferents mitjans escrits al llarg d’uns quants anys. En aquest llibre deliciós no ens dona trucs d’ofici, però sí que ens ensenya les seves fonts d’inspiració i ens dona unes quantes pistes que ens poden servir molt als que intentem fer de la literatura el nostre dia a dia.

‘Escriure. Memòries d’un ofici’, de Stephen King. Traducció de Martí Sales (Barcelona: l’altra editorial, 2018)

De Stephen King com a escriptor no cal dir gran cosa, de tan conegut com és. Ja és una obvietat presentar-lo com a mestre del terror contemporani, amb més de quaranta obres editades que s’han convertit en best-sellers i moltes de les quals han estat adaptades al cinema. A Escriure. Memòries d’un ofici, King confegeix un assaig sobre la seva escriptura que també és una obra autobiogràfica ─on no s’està de parlar del seu alcoholisme i del greu atropellament que va patir, entre altres moments dolorosos de la seva vida─ i que presenta trucs i coneixements molt útils per a escriptors, com l’apartat “Caixa d’eines” i “Escriure” on se sincera completament amb el lector per explicar tant els recursos que utilitza com d’on li ve la inspiració.

‘Sin trama i sin final. 99 consejos para escritores’, d’Anton Txèkhov, edició de Piero Brunello. Traducció de Víctor Gallego Ballestero (Barcelona: Alba Editorial, 2002)

Txèkhov no va produir cap tractat sobre l’escriptura mai de la vida, però va escriure nombroses cartes on va donar opinions o va respondre a qüestions que li posaven altres literats o corresponsals. Algunes eren de tècnica d’escriptura i d’altres més generals. El profesor Brunello, de la Universitat de Venècia, va fer-ne una selecció molt útil fent servir les mateixes paraules del mestre del conte. Sin trama y sin final està estructurada en dues parts (Cuestiones generales i Cuestiones particulares); a la primera el genial autor rus ens parla de per què escriure, per a qui, què, quan i quant, i a la segona, ens introdueix en qüestions més tècniques, com ara la construcció de descripcions, personatges, sentiments, etc.

En escriure, utilitzes manuals de tècnica literària? Quins són? T’animo a deixar-me un comentari.