EDUARD TODA, UN ‘INDIANA JONES’ CATALÀ
Article publicat a www.figueres.com (amb una mica de torna).
Dimecres 19 d’octubre es presentava a la Biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres el llibre de Xavier Duran i Esteva Viatges per Egipte d’Eduard Toda i Güell 1884-1886. Volum I. Aquest volum i el número II ─que veurà la llum aquest novembre─ representen un considerable esforç de l’autor, dissenyador gràfic i artista, que ha trobat en Eduard Toda un objecte d’estudi o d’adoració, si no d’obsessió (més avall es justifica el perquè). En aquests dos volums, Xavier Duran ha concentrat tot el que es refereix a l’estada a Egipte d’aquest personatge. Això és: textos (el seu dietari de viatge, dos llibres, una bona colla d’articles i cròniques que Toda va redactar per a revistes i diaris), imatges (fotografies que el mateix Toda va fer o que va comprar i calcs que no s’exposen al públic) i també fotografies d’objectes de la seva col·lecció. De manera que els dos llibres conformaran un catàleg del corpus Eduard Toda que fins ara no existia, ja que la col·lecció es troba dividida: una part, venuda per ell mateix, és al Museo Arqueológico Nacional de Madrid i l’altra es troba a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. La importància d’aquest recull, doncs, és inqüestionable: alguns documents i peces, pel seu estat de conservació, es poden arribar a perdre, i és l’única manera de gaudir de tots els textos i de la col·lecció referida a Egipte en una sola obra.
No m’estranya que Xavier Duran s’enamorés d’aquest personatge i li dediqués més de dos anys d’una manera quasi exclusiva. Documentant un llibre, em vaig trobar dues o tres vegades amb aquest nom; em va fascinar tenir un egiptòleg ─que, a més, va ser important i reconegut al seu moment─ a la història del meu país, fins al punt de guardar-me aquest nom a la memòria per disposar-ne, qui sap com, en un altre moment. Eduard Toda i Güell no es va limitar a ser un Indiana Jones d’estar per casa. Va néixer a Reus el 1855 i va morir a Poblet, on és enterrat, el 1941. Fill natural d’un advocat i diplomàtic (que el va reconèixer però que mai no en va voler saber res), va cursar estudis de Dret a Madrid i va ingressar a la carrera diplomàtica. Aquest fet el va portar a la Xina amb només 21 anys; s’hi va estar durant set anys, que va aprofitar per viatjar pel Japó, les Filipines i diversos llocs de l’Extrem Orient. Va començar a col·leccionar objectes i va escriure un tractat sobre numismàtica. Quan torna a casa, l’amistat amb Víctor Balaguer el posa en contacte amb destacats intel·lectuals de la Renaixença, i a partir de llavors va escriure regularment en català. Després d’un període sabàtic, retorna a la diplomàcia i és nomenat vicecónsul al Caire. Només tenia 29 anys. Durant els dos anys que va romandre a Egipte, Toda va tenir temps de viatjar amunt i avall pel país, resseguint jaciments i fins i tot participant de manera molt activa en el descobriment de la tomba del dignatari Sennedjem.
Després de l’etapa a Egipte, Eduard Toda exerceix com a diplomàtic per diversos llocs d’Europa i, durant aquest temps, publica nombrosos articles en diaris com “El Globo” de Madrid o “La Renaixença” a Barcelona, entre altres. El 1901 deixa la carrera i s’incorpora a la direcció comercial d’una naviliera amb seu a Anglaterra. Allí hi estarà durant 20 anys, i quan torna a Catalunya, ho fa convertit en un potentat. Llavors compra el castell d’Escornalbou, que restaura, i es dedica a la gran obra de la seva vida, la restauració del monestir de Poblet, a més de formar part d’un bon nombre d’entitats, com ara la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.
Aquesta semblança biogràfica no li fa gens de justícia. Enguany fa 75 anys que va morir, i Reus ha dedicat el 2016 a recordar-lo. Reus sí, però, i la resta de Catalunya? Em sembla que el comú dels catalans no ens n’hem assabentat gaire o gens. Potser perquè la dictadura ens va esborrar la memòria de país i encara no ens n’hem refet ─o no ha interessat que ens en reféssim. Un biopic amb aires de superproducció hollywoodiana no aniria malament per popularitzar un personatge extraordinari com Eduard Toda. Mentrestant, Ramon Masip, Toni Orensanz i Manuel Vinuesa presenten arreu un documental que els ha costat tres anys de feina, Les 7 vides d’Eduard Toda. Amb una mica de sort, el podrem veure a Figueres ben aviat.
Montserrat Segura
1 thought on “EDUARD TODA, UN ‘INDIANA JONES’ CATALÀ”