Autopublicar o autoeditar?

Autoeditar o autopublicar? Heus aquí la qüestió! Ah, però que no és la mateixa cosa? Doncs no. T’ho explico.

Som escriptores i escriptors i tenim la sort d’haver nascut al segle XX o a primers del XXI. A més del nostre art, tenim a favor el coneixement que ens ha proporcionat una educació en altre temps inimaginable i un progrés tecnològic que ha democratitzat l’accés a la cultura. Tant si el que volem és gaudir-ne, com si desitgem crear-ne i divulgar allò que fem.

Escriure és una cosa, publicar n’és una altra

Com a creadores i creadors que som, hem escrit un llibre i volem publicar-lo. És a dir, volem que el major nombre possible de parlants del nostre idioma conegui aquella obra magnífica que hem construït amb la suor del nostre front i el desgast dels nostres capcirons. El drama arriba quan hem de decidir què en fem.

Opció 1: enviar el nostre llibre a les editorials

L’edició tradicional és l’opció que tothom té al cap, especialment quan es tracta del primer llibre. Un llibre publicat per una editorial, sobretot si no és d’aquelles tan menudes (o que bàsicament publiquen els llibres de l’editor, que n’hi ha més de les que us penseu), té distribució fora del lloc on viu l’autor i una certa aura de prestigi: «si apareix en un catàleg editorial, és que el llibre és bo». És el que tot autor novell desitjaria:

• perquè et corregeixen l’obra (n’hi ha que sí i n’hi ha que no)
• perquè et fan el màrqueting (ei, però tu hauràs de posar-hi força de la teva part, i més ara, que tothom té xarxes socials)
• perquè s’ocupen de la distribució i et col·loquen el llibre en llibreries (però no a totes les grans i tampoc per gaire temps).

Si vols intentar aquesta via, però no saps com posar-t’hi i necessites un cop de mà, parlem-ne. Et puc ajudar.

Opció 2: fer-t’ho tu

Si et fa mandra posar-te a enviar correus electrònics a una o a mil editorials (error! en tots dos casos!), o vols tenir el control total (ara que es pot) sobre la teva obra, autopublicar-la pot ser una bona opció. Millor que no pas autoeditar-la. Ep! Autoeditar i autopublicar poden semblar sinònims ─i de fet s’utilitza sovint un verb en comptes de l’altre─ però no ho són.

Llavors, en què consisteix el procés que es coneix com a autoeditar? Molt senzill. Avui en dia, i gràcies al progrés tecnològic, existeixen plataformes de distribució en les quals podem publicar el nostre llibre amb la seguretat que estarà disponible per a tothom que el vulgui comprar des de qualsevol lloc. Si estàs llegint aquest article, t’haurà vingut al cap immediatament la reina de les plataformes, Amazon. Però n’hi ha d’altres. Un dia d’aquests en parlarem.

Publicar en una plataforma

És una possibilitat relativament fàcil. Dic relativament perquè no tothom està preparat (jo tampoc) per jugar a aquest joc. En primer lloc, has d’obrir un compte a la plataforma i dipositar-hi les teves dades. Tot seguit, hauràs de crear el llibre com a concepte, amb les seves paraules clau, preu, etc. Segurament, el primer que has d’escollir en totes és el format que tindrà un cop estigui editat: en tapa tova o dura, la mida, pàgines, etc. Després, et demanarà que hi pugis la coberta i el document (vaja, el contingut) del llibre. Si no tens ja preparada una coberta, podràs accedir a un software a la mateixa plataforma que et proporcionarà cobertes predeterminades o t’oferirà possibilitats de fer la coberta, tipografies a escollir, etc.

L’autoedició

Si tens un mínim de coneixements sobre aquests aspectes, és possible que t’ho puguis organitzar tu, sense l’ajut professional de ningú més. Això és exactament l’autoedició, autoeditar un llibre. Però, què passa si ets una persona negada per al disseny, o no tens ni idea de quina tipografia escollir, o tot plegat t’ataca els nervis? Pot ser que acabis engegant-ho tot a dida i el llibre es quedi al calaix o a la carpeta sine die.

Una altra possibilitat és que tinguis les idees molt clares i habilitat en el maneig d’aquestes eines, però no et dediques ni a la correcció ni a l’edició i no ets conscient dels defectes que enlletgeixen el teu llibre, si el compares amb un llibre sortit d’una editorial (que normalment sí que tenen correctors i correctores, per més que algunes els estalvien). No passa res, no aniràs a la presó, però a un lector experimentat i amb una mica de gust li poden fer mal els ulls.

O sigui, parlem d’autoedició quan la mateixa persona que escriu el llibre l’edita en l’estructura de la plataforma de distribució i s’ocupa de totes les fases del procés d’edició.

L’autopublicació

El procés d’autopublicar un llibre és el mateix, si fa no fa, però més polit. Et poso un exemple. Soc un zero a l’esquerra en disseny, però considero que un llibre ha de tenir una bona coberta, atractiva, i una tipografia llegidora i clara, que no enganyi respecte a les intencions del contingut (no se m’acudiria posar mai lletra gòtica en un títol, i encara menys al contingut, per donar un exemple aclaridor). Per això,

• encarrego la coberta a un il·lustrador o il·lustradora. Sempre és molt millor i dona moltíssima més qualitat al teu llibre que demanar-li a una IA.
• Com que treballo de correctora, me’l corregeixo jo abans i després de fer la maquetació del llibre, més d’una i més de dues vegades. Em diràs: després de la maquetació? Per què, si ja l’havies corregit? Doncs, perquè en el procés de maquetació de vegades es produeixen errors de tota mena, i és completament normal que sigui així. Si puc, però, també m’ho faig revisar: quatre ulls hi veuen més que dos.
• La maquetació, me la faig fer: prefereixo encarregar-la; jo m’hi passaria un munt d’hores i no em quedaria bé. La maquetació inclou la tria de tipografies, el disseny de la coberta (integrar la il·lustració o fotografia i els títols en la composició), la disposició de capítols, la confecció de l’índex, etc. A més, la maquetadora em posa el llibre a la plataforma, amb la qual cosa m’estalvio disgustos: si algun element queda fora de lloc, el o la professional ho pot arreglar en un tres i no res.

És a dir: autopublicar és ocupar-se un mateix de la publicació del llibre però encarregant les diferents fases a professionals qualificats.

El resultat d’autopublicar és un llibre d’acabat professional, bonic i de qualitat. Surt més car que si l’autoedites, sí, però és la millor opció si pots fer l’esforç. Per si t’interessa veure com han quedat els meus llibres autopublicats, els pots trobar aquí.