Etiqueta: sort

LA FÀBRICA DELS SOMNIS

LA FÀBRICA DELS SOMNIS

  Obra de Roser Segura Fa temps, vaig treballar en una fàbrica de somnis.   Solia somiar amb els ulls oberts. Algun dia faria la volta al món, descobriria una cultura antiga, trobaria la cura per a alguna malaltia terrible, acabaria amb la fam… De Segueix llegint…

2016, PLANS I PROJECTES

2016, PLANS I PROJECTES

Des de fa alguns anys, tenia el costum de felicitar l’any nou a les meves coneixences amb un conte. Aquest any, sense voler-ho, se m’ha passat el temps i no he acabat de trobar una historieta que no repetís arguments. De manera que començo el Segueix llegint…

FELIÇ 2015 A TOTHOM!

FELIÇ 2015 A TOTHOM!

ELS MILLORS DESITJOS

Sóc d’aquelles persones a qui no agradava gaire que li felicitessin les festes o l’any nou. No em tinc per antisocial, però només donava aquestes manifestacions per bones si venien de bons amics o de família propera. De vegades, qui més èmfasi posa en la felicitació és, precisament, qui al llarg de l’any fa veure que no et coneix, qui no et saluda pel carrer, qui ni tan sols sap com et dius. I llavors, si no vols quedar malament, has de tornar els bons desitjos. Encara és pitjor si s’hi afegeixen els refotuts dos petons: a voltes molls (ecs!), a voltes sencers, amb estampació de llavis a les galtes incloses. La major part dels cops, però, sense ni tocar galta amb galta. Petons falsos que no calen i que, si jo tingués cap poder, prohibiria per llei.
I això sense esmentar l’ensucrament generalitzat dels dies de festes. Veure tothom somrient perquè sí, perquè toca un cop l’any i és precisament ara, em sulfurava una cosa de no dir. Les pel·lícules idiotes i toves sobre el Nadal, l’atabalament per comprar regals que ens agafa a tots de cop, les corals infantils amb gorrets de llana vermells inclosos que desgranen nadales a la plaça major… No ho puc sofrir. Vaja, no podia sofrir-ho. Fins ahir.
Ahir, 31 de desembre, em va tocar una picossada a la Grossa de Cap d’Any. No ho he dit a ningú. Encara. Demà, discretament, aniré a ingressar els meus bitllets a aquell banc on cada primer de mes ingresso el just per anar tirant. Parlaré amb aquell director tibat, que tancarà la porta del despatx, demanarà que no el molesti ningú fins al migdia per estar només per mi i em farà portar un cafè i pastes del bar del davant mentre jo exposaré les meves idees sobre aquests diners tan desitjats. Acabo de fer-me’n un llistat: deixaré la feina, liquidaré la hipoteca, em canviaré el cotxe. Em reservaré un fons que em servirà per a fer els viatges que fins ara m’han estat vetats i un altre que m’arribarà per a viure fins que sigui molt gran. Arreglaré unes quantes vides al meu voltant. Posaré diners en projectes solidaris. Potser em faré cooperant.

O sigui que, a partir de demà, de bon grat acceptaré felicitacions, faré dos petons a tothom, repartiré els millors desitjos a tort i a dret i esperaré i desitjaré que qui sigui, fins i tot el veí que no saluda mai, em doni la mà i em desitgi un bon any.