2016, PLANS I PROJECTES

Des de fa alguns anys, tenia el costum de felicitar l’any nou a les meves coneixences amb un conte. Aquest any, sense voler-ho, se m’ha passat el temps i no he acabat de trobar una historieta que no repetís arguments. De manera que començo el 2016 d’una manera inusual. En tot cas, vagin per davant els meus millors desitjos per a tothom i que aquests propers tres-cents seixanta-dos dies vinguin plens de felicitat, d’amor i de sort.

Tres dies de l’any i encara no he fet la famosa llista de propòsits. Deu ser que tinc tantes coses a mitges, que acabar-les ja serà tot un full de ruta. Aviso: a partir d’aquí, només explicaré els projectes més o menys literaris que tinc al davant. 
Cap a finals del 2014, vaig començar a escriure el que podria ser la segona part del llibre La reina faraó. Quan, ja fa uns quants anys, n’elaborava pacientment la primera versió, havia fet broma amb la família amb la possibilitat de fer-ne una saga (eren els anys de triomf de Harry Potter!). No em veia fent-ne set o vuit, entre altres raons perquè considerava que havia de ser molt avorrit per a un autor treballar sempre amb els mateixos escenaris i personatges. Però els primers lectors de La reina em van començar a demanar per a quan, la segona part. De manera que cap a l’octubre o novembre del 2014 vaig començar a jugar-hi i a trencar-m’hi el cap, i aquest 2015 la possibilitat ha progressat força. Diem que ja tinc el fil narratiu i una estructura força plausibles. Avançaré només que treballo molt el personatge de Hassan, que a la primera novel·la hi és sempre present (en el pensament i els temors dels altres personatges) però que només apareix d’una manera efectiva a la part final del llibre. També que els protagonistes viatgen molt, sobretot en vaixell. I que el títol del llibre podria ser El llibre dels morts (pensant tant en el text sagrat egipci com en les persones que els protagonistes troben a faltar tan sovint). Per anar bé, haig de poder acabar aquest llibre durant el 2016. No m’atreveixo a dir si serà a l’estiu o a final d’any.
El 2015, per a mi, també ha estat un any de descobertes. He tastat la poesia, però no seré tan cruel com per reproduir aquí (ni enlloc més) les meves provatures. És un camp per recórrer, i tot just hi he fet un parell de passes. Passes lentes i vacil·lants. També aquest any que acabem de deixar enrere, algunes coneixences noves m’han portat a experimentar en un territori per a mi completament verge: el del retrat literari. Una mena de descripció o estudi de personatge que n’integra la personalitat, la biografia, l’obra (sigui literària o d’altre caire). Els models més clars són els Homenots de Josep Pla ─glups!─, però també els extraordinaris Retrats literaris de Domènec Guansé o els Escriptors i editors del Nou-cents, d’Albert Manent. Fa pocs dies, una servidora ha acabat el primer, dedicat a l’insigne escriptor, editor, activista i savi Manuel Costa-Pau, ara d’actualitat arran de la recent publicació de la seva més que excel·lent novel·la Diana Palmer (que aprofito per recomanar encaridament). Ha estat una experiència extraordinària, perquè ha inclòs llargues converses, visites i alguns dinars i sopars amb el personatge retratat. I el més important, una amistat que aprecio molt. Només aquest enriquiment ja compensa i recompensa. A més, el gènere és apassionant. No en tinc prou i ara ja treballo en el segon, del qual no puc donar encara el nom. En el segon i en la llista de personatges que vaig fent i que ja comença a ser llarga.
I el 2016 podria veure la llum un llibre de contes infantils. Aquest llibre té un eix temàtic, però no l’explicaré ara. Tot arribarà…
Bon 2016 a tothom. Que els vostres desitjos es compleixin i que mai no us faltin il·lusions i projectes.


Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà.