LA POLÍTICA I JO

Jo, Montserrat Segura i Feliu, vaig entrar a la política ara fa quatre anys, pocs mesos abans d’unes eleccions municipals. Després de l’experiència de la consulta del 2010 sobre el dret a decidir, en l’organització de la qual vaig participar, m’havia quedat amb ganes de fer més activisme, i quan em van proposar anar a la llista d’ERC, vaig dir que sí. Tenia les ganes de treballar intactes i molta energia per gastar.
Ara em torno a presentar en una candidatura del mateix partit. Durant quatre anys, amb els companys hem donat forma a un projecte que ara està a punt de concretar-se i que crec que és l’únic que pot tornar Figueres al lloc que es mereix. I per això hi sóc.

No tinc ambicions polítiques ni vull viure d’un càrrec públic. Tinc molt clar que el meu pas per la política, si es materialitza amb els resultats del 24 de maig, es limitarà a un màxim de dos mandats (ja que el projecte està pensat per ser desenvolupat en aquest termini). Els republicans de cor no entenem la política com a ofici i menys com a poltrona.
No consideraré mai l’accés a una regidoria com a premi o reconeixement. És un dret de tot ciutadà que, automàticament, quan els votants l’atorguen, es converteix en un deure durant quatre anys. I els deures, per definició, s’han de complir.
Si el meu partit no obté prou vots perquè una servidora entri a l’Ajuntament, no canviarà res. Aniré a la feina com cada dia i dedicaré bona part del meu temps a les entitats on sóc, com ja faig ara. Això també és fer política, encara que no es treballi sota el paraigua de cap partit. O no és fer política treballar per al bé comú: fent de voluntaris, tirant endavant el club de bàsquet, d’hoquei o de futbol, mirant que hi hagi sardanes sempre que es pugui o procurant millorar el barri des de l’associació de veïns?



Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà.