DILLUNS, 6 DE GENER DEL 2014: DIA DE REIS

La nit de Reis és una de les que més m’agraden de l’any. Les carrosses passen per a tothom, les expectatives i les esperances també. Ahir la família es va reunir (els fills, que ja passen tots de 20 anys, també) al punt de sempre, esperant la cavalcada i les sorpreses que la nova organització havia promès. Vam reviure els moments màgics de la infantesa, la pròpia i la de la nostra mainada, i ens ho vam creure tot altre cop per un moment. Un sopar semiimprovisat i anar a dormir relativament tard, que avui era festa i ja som tots grans. 
I arriba el dia d’avui i obrim els regals. Sense haver fet uns grans extres. Els meus m’han encantat, i avui que tinc el dia tou fins i tot n’hi ha que m’han fet emocionar. El mal és que, amb el dia d’avui, els dies festius del Nadal acaben. Les figuretes dels Reis del pessebre ja adoren l’infant i demà, els que hem fet vacances tornarem a la feina amb enyorament per totes les emocions viscudes, les atencions dispensades i rebudes, el temps passat amb la família com no fèiem  de fa tant i les pel·lícules toves que ens hem empassat tot fent mitja i embolicant regals. No sé si ho fa l’edat, però aquest any he gaudit com una boja de tot aquest festival. Demà, però, és l’aterratge a la vida real: veurem com desmunten els llums dalinians, com els aparadors es transmuten amb els rètols cridaners de les rebaixes, com la mainada torna a escola i com la dieta ─quin greu!─ torna a començar. Com deia aquell, l’important és que ningú hi prengui mal. 


Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà.