DIVENDRES, 2 D’AGOST (TARDA)

Em plantejo posar aquest diari en un blog (i ho faig). Sense comptar el de la feina, tinc tres o quatre blogs a Internet. Dos els vaig cultivant, però de vegades em fa mandra. Tinc el Lletra-ferida (lingüística d’estar per casa i amor a la llengua catalana); aquest em va bé per dinamitzar la meva web i em ve de gust, però sense anar més lluny, fa un mes que no hi escric res. Això, per a un blog, és tan dolent com regar les plantes del balcó un cop al mes. Fa un any vaig proposar-me’n un altre on explicava quins llibres tinc per llegir a la biblioteca per, així, anar-los llegint: l’excusa. No en feia cap crítica, no me’n veig capaç; tan sols era qüestió de llegir el llibre seleccionat i expressar-ne l’opinió i el que em suggeria. Llegir era gratificant; explicar, no tant. I si els unificava, els dos blogs? Sóc poc metòdica per a l’escriptura (i per a d’altres aspectes). Potser la manera d’assolir el mètode és escrivint un diari. Vet aquí.
Sóc en un lloc on no hi ha wifi, i no puc accedir a Internet. Això em frustra -una mica- perquè ara, per exemple, podria accedir al Viatge al voltant de la meva cambra. Em ve molt de gust. N’he llegit alguna cosa i sembla que és un llibret deliciós. De moment, només gràcies al títol, m’he permès d’imaginar viatges que, probablement, no faré mai. Això ve a tomb d’una proposta que vaig fer al mitjà on faig de correctora. Aquest mitjà viu les hores més baixes de la seva llarga existència. A diferència d’altres publicacions periòdiques, a l’estiu continua amb les mateixes seccions, i l’única diferència amb la resta de l’any és que la plantilla de redactors fa vacances i els supleixen, per torns, amb estudiants en pràctiques i becaris que fan prou bona feina. En aquest estat de coses, en una conversa em van convidar a fer una proposta per al mes d’agost. Hi vaig reflexionar, i en vaig presentar una: una mena de Hawaiï-Bombai (aquella cançó de Mecano que deia: Hawaiï-Bombai/son dos paraísos/que alguna vez/me monto en mi piso/Hawaiï-Bombai es lo mejor que hay… i altres boniques i treballades rimes d’aquest estil) barrejat amb el Viatge…. Al final no ha pogut ser, què hi farem. Hauria estat una volta al món -en quatre llibres, quatre autors i trenta dies (o quatre edicions)- d’un/una lector/lectora que agafava aquests quatre llibres i en recorria els escenaris. Punt de partida: Paradisos oceànics, de la gran i encara no prou llorejada Aurora Bertrana, que descriu l’estada de l’autora a la Polinèsia francesa; hauria seguit l’Índia, de la mà de l’anglesa Rumer Godden i El riu; el tercer destí hauria estat l’Àfrica, no tinc gaire clar si amb Hemingway i Les neus del Kilimanjaro, si Kapucinsky i Eben o bé el Caire del meu adorat Naguib Mahfuz i El carreró dels miracles. L’últim punt del periple hauria estat el Far West, amb una novel·la del gran escriptor de novel·la de l’Oest Zane Grey (i no pas Lafuente Estefanía). Per què? Aurora Bertrana i Zane Grey es van tractar a la Polinèsia i Bertrana va ser convidada al iot del multimilionari escriptor. Tot lliga. No dono la idea per perduda, i a més tinc un deute de gratitud amb un company que em va assessorar per a muntar aquest viatge imaginari i literari. Igualment ho tiraré endavant.
Tot i que no tinc Internet al note, en tinc al mòbil, i m’arriba el correu d’un editor amb qui m’he d’entrevistar per La reina faraó. Posposa l’entrevista fins al setembre. No em menjaré les ungles, perquè no en tinc costum, però el temps passa i necessito donar el tema per tancat. Tinc la sensació que no puc començar projecte nou si no tanco aquest. Fa set anys que la vaig escriure i l’he revisada i reescrita diverses vegades. Ara l’escriuria de manera diferent. Sigui de la manera que sigui, m’agradaria publicar-la abans de Nadal -amenaço-. Hi haurà manera?
Viatge, dins de Blau, de Lola Casas 
L’esperança
                         (Simfonia del Nou Món)
dibuixa el mar
                  d’onades llargues,
passatgera
                      d’un vaixell
on Dvorák n’és
                                 capità i vigia.


Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà.