ANTAVIANA S’ACOMIADA

El setze de gener de 2004, Antaviana obria portes. Les germanes Segura vam ubicar el nostre negoci al carrer Pere III, número 16: l’antiga Llibreria Pau. En principi ens dedicàvem a la venda de material de Belles Arts, papereria, quiosc i una modesta secció de llibreria. De seguida, perquè el local era gran i ho permetia, vam incorporar les classes de pintura. Però no en teníem prou. Ben aviat, la botiga es va convertir en la nostra manera d’accedir a la vida cultural de la ciutat. O, almenys, d’intentar-ho. Al llarg d’aquests set anys, hem fet tota mena d’accions: concursos, lectures públiques, presentacions de llibres, exposicions, la revista VOLSKETPIKI (un fanzine a càrrec dels alumnes de còmic), clubs de lectura, xerrades… En molts d’aquests projectes vàrem intentar involucrar, d’una banda, a l’Ajuntament, i de l’altra, les escoles de primària i secundària de la ciutat. Gairebé mai hi vàrem reeixir, tot i que les nostres propostes eren interessants i inèdites, i gratuïtes per al públic. Però això ja és aigua passada. De tot n’hem après i tot ens ha servit per al propòsit actual. Fa poc més d’un any, vàrem decidir tancar l’espai de botiga; no es pot fer tot i, bé ho hem de dir, la crisi va ajudar força a prendre la decisió. Mentrestant, els nostres projectes personals havien anat avançant en paral·lel, encara que sempre en un segon pla. En aquell moment, vàrem començar una activitat nova, la sala d’exposició. Altre cop vàrem topar de cap amb l’Administració. La nostra proposta hauria d’haver estat engrescadora: oferíem la sala a artistes novells, gratuïtament; a Figueres diuen que agrada molt l’art però cap institució, cap fundació, no tenen el més mínim interès per potenciar els nous talents. Ara bé, el nostre Ajuntament es gasta molts milers d’euros muntant un festival d’art efímer que, si el veu gent, és perquè el planten al mig de la Rambla i en cap de setmana. Però no era d’això, que volíem parlar. La qüestió és que, sense ajuts, i per les seves característiques, aquest projecte demanava una dedicació exhaustiva, que cap de les dues no ens podíem permetre. Per això, en aquest moment, la Roser i la Montserrat Segura ens hem replantejat el sentit de tot plegat. Hem reflexionat sobre el que volem ser quan serem grans, per adonar-nos que allò que ens importa de debò són les activitats que sempre havien restat en segon terme. A partir d’aquest moment, doncs, ens trobareu al mateix local, dedicades a les activitats respectives, ja sense signes de l’antiga Antaviana. Amb tot, l’escola continuarà en funcionament. Per Internet ens trobareu en aquest mateix bloc, que esperem que duri molt de temps, i també als llocs www.som2.cat, www.cetrencada.cat i http://rosersegura.blogspot.com/ .

I, abans d’acabar d’acomiadar-se, l’Antaviana vol donar les gràcies a totes aquelles persones, amigues, que ens heu estat fidels i ens heu acompanyat al llarg d’aquests set anys. Als que no ens heu acompanyat, mala sort. I als que ens heu ignorat, també gràcies, perquè de la vostra indiferència manifesta n’hem extret grans lliçons.



Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà.