REIVINDICACIÓ DEL CANT

Fa uns dies, les Boges vam tenir la satisfacció d’assistir a un programa de música, cant i poesia. Es tracta del XVIII Festival Música 13, impulsat per Nau Côclea Centre de Creació Contemporània. El programa era engrescador: inauguració del primer campanar civil i bateig de les campanes, tot plegat amb sopar inclòs (arròs, gaspatxo i fruita fresca a un preu molt econòmic), música, poemes i cant. Anem a pams. La Nau Côclea està situada a Camallera, tot i que fora del nucli urbà, en un indret idíl·lic amb la vista oberta als quatre punts cardinals. Obrí la vesprada la gran Clara Garí (sòcia fundadora i “líder carismàtica” del projecte Côclea) tot explicant que ella sempre havia volgut una campana i vet aquí que ja en té tres, la principal, d’una foneria portuguesa, que va rebre el nom de Maria Asunçao; de les dues més petites, una procedeix d’un vaixell i l’altra, la Ping, és tibetana. El campaner valencià Llorenç Barber va ser qui va iniciar el festival amb un recital de campanes: quin so tan dolç escampà per la plana!
Després, l’arròs, de peix, boníssim. Tot seguit, després d’unes postres de préssecs i enormes cireres actuà la Big Bang Valona, que aportà una música barreja de swing de Nova Orleans i festa major catalana, el Cor País Meu, en Xavier Maristany amb el saxo… El Laboratori d’Art Sonor de la UB, ja a l’hora foscant, va aportar una dosi d’humor experimental en convidar els assistents a penjar-se uns esquellots de diferents sonoritats al coll i pasturar una estona pel prat. Ester Xargay va reivindicar el cant per gaudi, no pas com a opció professional; va referir-se a aquells temps en què tothom cantava per tot arreu i tothora. Ella mateixa va cantar unes corrandes valencianes amb molt de goig. Més tard, Clara Garí ens oferia una divertida interpretació d’unes albaes també valencianes dictades per l’Ester a cau de micròfon. També vam poder assistir a una interpretació de dansa en què, alhora, la poeta Anna Aguilar Amat declamava un poema sobre els colors.
Vàrem marxar massa d’hora per poder veure i escoltar tot el que la nit oferia. Sabem que ens vam perdre grans actuacions, però els cossos tenen les seves raons. Amb tot, no ens podem estar de donar les gràcies a Na Clara i Na Montserrat Herrera, amb els seus col·laboradors, per la qualitat del programa i la idoneïtat d’oferir-lo a l’aire lliure en un vespre d’estiu. 

El festival, però, continua. A la web de la Nau Côclea hi trobareu més informació sobre totes les activitats que aquestes dues santes dones tenen l’encert d’organitzar. 



Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà.