CÒMIC I GROTESC

Còmiques i grotesques. Així veu el senyor Santiago Vila i Vicente, alcalde de Figueres, les més de cinc mil persones que van votar a la consulta independentista del 25 d’abril. Algunes d’aquestes persones, no ens n’hem d’oblidar, són votants del partit que l’ha fet alcalde. Totes cinc mil són conciutadanes seves. Aquesta valoració tan taxativa la va fer en un mitjà de comunicació escrit. Cal dir que ell no es va referir específicament a la gent que hi va participar, sinó a les consultes en sí. Ara, nosaltres fem una regla de tres ben senzilla que dóna que el que es va aplicar al fet mateix per força ha de repercutir en les persones que d’una o altra manera, col·laborant-hi i votant-hi, s’hi van implicar. 

Ens ha calgut temps per pair-ho. No ens podem estar de sorprendre’ns amb els continus jocs de cintura, giragonses, circumloquis i fineses diverses amb què l’alcalde atribola la ciutadania cada dos per tres: ara no tinc diners per a arreglar les voreres -que prou que els cal- però pacifico (?) les cruïlles (i el trànsit va cada dia més estressat i els botiguers més emprenyats perquè entre la crisi i les obres no fan calaix); ara aturo les obres del Casino  però em trec una fantàstica escultura de Sant Jordi de la màniga que només valdrà 290000€; ara dono suport a la consulta i ara la titllo de còmica i grotesca, tot i que em poso a la boca el vers d’Espriu: Escolta, Shepharad: els homes no poden ser / si no són lliures.” N’hi ha que pensen que l’alcalde és calculador, que res del que expressa en públic no és gratuït i es pronuncia pensant en quants votants treurà si diu això o quants en podria aconseguir si fa allò. Vaja, que és maquiavèl·lic en el sentit que dóna l’accepció 3 del DIEC al mot maquiavel·lisme: actitud del qui cerca aconseguir els seus fins amb astúcia, mala fe i sense declarar obertament les intencions.  Les Boges, que som de bona fe, veiem el senyor Vila com a un article indefinit: en les seves pròpies paraules, catalanista però còmode amb Espanya i el món; liberal (deu ser per això, que es fotografia amb el constructor del pis on viu?),  però sensible a la sort dels més febles; modern, però alhora conservacionista. Senyor Vila, no es pot agradar a tothom. O s’és viu o s’és mort, o s’està embarassada o no se n’està. Còmode amb Espanya, que no para d’engaltar-nos-les pel broc gros cada cop que pot? Una mica sí però gaire no, com deia una amiga nostra a l’edat de 3 anys, això sí que és còmic i grotesc.



3 thoughts on “CÒMIC I GROTESC”

Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà.