LA INÉS VOLIA UN DICCIONARI…(I)

Aquests darrers dies, les boges anem més espitades que mai amb el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, compilat doctament per la senyora Inés Padrosa Gorgot.

N’havíem sentit un munt de comentaris, la majoria dels quals poc favorables, però unes servidores abans d’opinar sobre una obra han de conèixer-la. Per això, un cop vist i llegit el diccionari i fidels a la filosofia d’aquest bloc, passem a exposar els arguments que ens inspira aquesta magna i extensa obra.

Més que donar la nostra opinió sobre el llibre, el que volem és criticar-lo obertament. Criticar segons les accepcions 1 i 2 del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans; això és, examinar i jutjar com a crítiques i fer-ne notar els defectes, encara que no descartem fer ús de l’accepció 3, censurar accions o conductes.

Com que el diccionari dóna per a molt, hem pensat que anirem a pams i publicarem diverses entrades referides a temes diferenciats. Avui ens conformarem amb fer unes consideracions generals.

D’entrada, direm que la presentació de l’obra és adequada al contingut: enquadernada amb tapes dures, folrades amb tela en negre i retolada amb lletres platejades. La protegeix una camisa sòbria, en tons de gris, elaborada amb les fotografies molt reduïdes dels personatges ressenyats. El contingut es distribueix en columnes, amb les entrades corresponents als personatges o nissagues en majúscula  i amb una foto en blanc i negre que les il·lustra. Això,  juntament amb l’exhaustivitat en la recerca que mostren algunes entrades, és el millor que podem dir d’aquest diccionari. Perquè, a partir d’aquí, la nostra crítica resultarà negativa.

Per començar, discrepem de la seva necessitat. L’Alt Empordà necessita un compendi de ciutadans il·lustres, alguns dels quals ho són per haver heretat una col·lecció de postals, guanyat una medalla de taekwondo o ser enginyer de ponts i camins?

Si ja dubtem de la necessitat d’una obra d’aquesta mena, la seva utilitat encara és més discutible. Per a molts d’aquells que hi apareixen, constituïrà els seus quinze minuts de glòria de què parlava Warhol. Per als que no hi apareixen (i hi tindrien el mateix dret), serà un greuge comparatiu. Per a experts i estudiosos, les fonts documentals a les quals ha hagut de recórrer la senyora Padrosa continuaran existint.

Pel que fa al preu de l’obra, el preu de venda és de 38 euros. És un preu alt, però no pas desmesurat donades les seves característiques (si fos tan correcte com caldria esperar). Com a exllibreteres sabem que, d’aquest tipus de llibres, se’n fan tirades molt curtes i l’interès que desperten és limitat -vaja, que se’n venen pocs. De tota manera, tenint en compte que hi han intervingut quatre institucions com són la Diputació de Girona, els Ajuntaments de Figueres i Roses i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, potser s’hauria pogut ajustar una mica el preu, ja que tota la ciutadania altempordanesa ha contribuït a la seva publicació.

La presentació en societat del llibre també és sorprenent. Es va fer al Teatre Jardí, quan les presentacions se solen fer en llibreries o locals, com ara la sala de conferències de la biblioteca Fages de Climent i l’auditori del Cercle Sport. Però, és clar, com que hi apareix el todo Figueres i aquest todo, quan es tracta de remenar la cua, no se’n sap estar, és lògic que s’hagués de menester la sala més gran de la ciutat. Naturalment, la presentació va anar a càrrec de l’alcalde Vila, que va fer un panegíric de la senyora Padrosa i la seva obra, com si ambdues  vinguessin a salvar, si no els mots, la memòria dels empordanesos. Excessiu, tot plegat.

Hi ha més aspectes del Diccionari que ens criden l’atenció. Prometem parlar-ne ben aviat.



2 thoughts on “LA INÉS VOLIA UN DICCIONARI…(I)”

  • que trist és viure en un país on l'enveja fa malbaratar el temps a gent com vosaltres que podrieu ser vàlids si enlloc de criticar els qui treballen per fer avançar les coses fessiu quelcom més que criticar. És ben cert que en aquest món hi ha qui fa coses i qui simplement les critica. No sé qui és la Sra. padrosa però rebi de mi la més sincera enhorabona: he vist el llibre a la biblioteca i és encomiable la seva tasca.

  • he descobert el vostre bloc tot just avui i he llegit els tres articles sobre el diccionari de la inés padrosa

    gràcies per la vostra valentia… com diu aquell del polònia… "algú ho havia de dir"

Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà.