FIGUERES, CAPITAL DE QUÈ? (I)

Ara que s’ha clos la capitalitat cultural, que havia de ser un revulsiu cultural per a la nostra ciutat, ens ve de gust fer-ne un parell de reflexions.

En primer lloc, cal saber què és i per a què serveix la capitalitat cultural. Per dir-ho molt resumidament, hi ha una organització independent anomenada Organització de la Capital de la Cultura Catalana que promou la cultura i la llengua catalana -a més de la cohesió dels territoris de parla catalana i promocionar el municipi elegit anualment tant dins com fora de Catalunya- a través d’aquest projecte que és la capital de la cultura catalana, segons un model internacional que va començar amb Atenes l’any 1985. Tot plegat ho trobareu explicat convenientment a la web www.ccc.cat.

Entrem en matèria. El que s’ha explicat més amunt, ens fa la sensació que no ho sap gairebé ningú. En les converses de carrer, el que més se sent és que es tracta d’una cosa que existeix però que no serveix per a gaire res i que tampoc no s’hi han matat.

Anem a pams. Si la capitalitat havia de servir per a promocionar la nostra vila dins i fora del país, la utilitat era indiscutible;  per tant, s’havia d’explicar molt bé i molt i arreu. Ignorem quines actuacions s’han fet per portar Figueres fora del límit natural de la comarca; potser algú ens ho hauria d’explicar. Per exemple, la web de l’esdeveniment, www.figueres2009.cat en fóra el marc ideal.

Parlant de la web, hi trobem sis pestanyes amb els apartats: portada, programació, Figueres, arxiu, filosofia i equip. A la portada hi trobem les activitats en curs. A programació, exactament el mateix; a Figueres, s’hi reflecteixen les dades d’interès per a les persones que vénen de fora (llocs per a menjar-hi i dormir-hi, accessos per carretera, enllaços amb Renfe i transports, etc.). L’arxiu recull tota la programació anterior, organitzada per mesos. A l’apartat  filosofia hi trobem articles dels responsables de la capitalitat, l’últim dels quals data de juliol -a data d’avui, on ja tot ha conclòs, no hi ha ni una miserable nota de comiat. Finalment, equip: s’han deixat les senyores de fer feines.  A la dreta de l’equip, hi ha els organitzadors (Figueres CCC-09 i Ajuntament), el suport, els patrocinadors i els col·laboradors. Si el tema us interessa, compareu el llistat de col·laboradors amb les activitats que s’han dut a terme i fixeu-vos qui les ha organitzades. Les boges ens hi hem passat una bona estona i fa feredat veure la quantitat d’activitats que figuren al programa de la CCC. Però, ah, senyores i senyors nostres, la majoria d’aquests actes ja s’organitzaven molt abans que Figueres fos CCC. En podem citar uns quants a tall d’exemple: els cursos de literatura d’Òmnium, les conferències del Museu de la Tècnica, les projeccions de Diòptria, les actuacions de Gresca a la fresca, rebatejat per a l’ocasió com a Xefla -per cert, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, una xefla és un àpat abundós, per tant el mot no és gaire adequat si ens referim a una actuació a l’aire lliure-, el festival Festicurts, la presentació de projectes becats amb beques Agita, el festival de Jazz, l’Acústica, les sardanes dels divendres d’estiu i tants d’altres actes.

En aquesta web es troben a faltar notes de premsa, comentaris, enllaços amb fotografies i vídeos… Especialment, trobem a faltar una referència als pressupostos de partida i la distribució que se n’ha fet. No perquè ens agradin els números, sinó per la transparència que projecten. 

La nostra anàlisi és més llarga i detallada. Per això hem posat l’indicatiu (I) al títol.  Suposem que, per a una primera entrada, ja n’hi ha ben bé prou.

Fins ben aviat.



Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà.