ROGER FORTEA, L’EGIPTÒLEG QUE VA RESSUSCITAR EL MAG SETNE

Entrevista

Roger Fortea
Roger Fortea en una entrevista al 324 de TV3

 

Roger Fortea és el culpable que, a finals del 2020, es publiqués un llibre monumental: Les històries del mag Setne i altres relats sobre l’Egipte fantàstic.

Llicenciat en Filosofia per la UAB i màster en Egiptologia per l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient de la mateixa universitat, Fortea fa part de Usted es un Colectivo, associació que es defineix com ‘de remenament cultural’. Ha publicat poesia (a l’antologia Nueve fresquíssimos d’Espanya)  i relats (El llibre dels bèsties, amb el desaparegut Víctor Nubla); ha organitzat espectacles amb la literatura com a protagonista, ha fet recitals de poesia i també ha tocat la guitarra baixa en bandes com Mil Pesetas, la Bel Canto de Pascal Comelade, etc.  Actualment, i de manera paral·lela amb el seu doctorat ─que té a veure amb la filosofia i amb Egipte─, organitza seminaris sobre literatura de l’antic Egipte i el mite de la mòmia. Val a dir que és una persona cordial i modesta, amb un gran sentit de l’humor, a més d’un bon conversador.

Vaig dedicar una entrada a Setne ja fa un temps; quan em va caure a les mans (un preciós regal de Reis) i el vaig començar a llegir, vaig pensar que havia de fer-ne alguna cosa més que gaudir-lo i per això vaig demanar aquesta entrevista. Aconseguir-la no ha estat gens difícil; els editors de Males Herbes van facilitar-me’n el contacte i Roger Fortea ha estat una persona molt accessible i propera, la qual cosa agraeixo profundament.

  • Roger, d’on et ve aquesta passió per Egipte? 
  • Doncs mira, com a molta gent, em ve de petit, ja des dels set o vuit anys. Egipte té aquella cosa que atrau a tothom, i a les criatures també. A més, a casa meva em compraven aquells llibres de mitologia de l’editorial Barcanova; el primer era sobre la mitologia grega i el segon sobre l’egípcia, i aquí ja vaig perdre l’oremus. Cal dir que eren uns llibres molt ben fets; el dedicat a la mitologia egípcia era una adaptació de Geraldine Harris, egiptòloga del Museu Britànic.
  • Ets llicenciat en Filosofia i màster en Egiptologia. Com es va de la filosofia a l’egiptologia?
  • Jo vaig continuar interessat per Egipte, però quan estudiava Filosofia, al cap d’uns anys, en travessar la contemporaneïtat, amb la crítica de la raó i el paper d’Occident, vaig fer una mena de retorn a Egipte, repensant l’Egipte antic des de la contemporaneïtat. I quan vaig acabar la carrera, en triar el màster, vaig decidir fer el d’Egiptologia que oferia l’IEPOA, que és l’únic que existeix a Espanya.
  • Què s’hi aprèn, en un màster d’Egiptologia?
  • Sobretot llengua; t’ensenyen a llegir els textos antics en escriptura jeroglífica i hieràtica, perquè sense poder llegir els textos, no vas enlloc. En aquest màster no es treballa l’escriptura demòtica, perquè és molt difícil, una tasca molt dura. També s’hi aprèn història, evidentment, i religió i gènere. En definitiva, se senten les bases per al doctorat i que després puguis marxar a fora.
  • Aquesta pregunta te l’haig de fer tant sí com no. En altres entrevistes, i també al llibre, et refereixes sovint al personatge d’Indiana Jones. Al cinema veiem sovint com els egiptòlegs es planten en un temple o tomba i en desxifren immediatament les inscripcions. A la realitat, és així?
  • Bé, si et trobes en una tomba, les inscripcions a les parets sovint són fórmules estereotipades: invocacions als déus, etc., fórmules que et pots trobar a molts altres llocs, i llavors les reconeixes sense gaire dificultat. També reconeixes noms, paraules… I pots presumir molt amb els amics [riem]! Es pot dir que sí, que és possible. Ara bé, si et presenten un papir que no saps d’on surt i que no saps a què es refereix, t’ho has de prendre amb calma, és molt més difícil.
  • Ets músic, poeta, egiptòleg… Tot això com es conjuga?
  • Bé, de músic no en soc pas! He tocat el baix en alguna banda i m’ho he passat bé tocant el baix, però no puc dir que sigui músic. D’egiptòleg, sí que en soc. I poeta també, perquè escric i vaig fent. A més, la poesia és una manera d’acostar-se a la realitat. I en l’enfocament de la meva tesi de doctorat també m’hi ha ajudat. Va, et diré una cosa que no he explicat…

[Parem màquines!]

  • Però es pot explicar?
  • [Vacil·la] Va, sí, explica-ho si vols. Sobre això de ser poeta… Saps que al llibre hi ha uns versos d’un tal Tomàs Rúfol.
  • Sí, molt curiosos, per cert.
  • Doncs Tomàs Rúfol no existeix, soc jo.

[Apa, que bona, aquesta. Perquè, a més, dedica mitja pàgina ben bona de la presentació que precedeix els versos a fer-ne una aproximació biogràfica].

  • Ostres, quin gol!
  • Hi ha algun expert que se n’ha adonat, però ha passat força desapercebut.
  • És que l’apunt biogràfic és molt convincent… Per què heu triat traduir els contes de Setne i no pas algun altre més conegut, com ara el Conte del Nàufrag o el Conte de Sinuhè?
  • Els contes de Setne són molt interessants perquè, d’alguna manera, són les llavors de l’imaginari que s’anirà construint sobre Egipte: en aquests contes, Setne ─que va ser un personatge real, el príncep Khaemwaset, fill de Ramsès II (sacerdot i com a tal, segurament, un savi)─ és un mag. Egipte sempre és l’estranyesa, és l’altre per excel·lència. I això els feia molt atractius.
  • Estic molt empipada amb Amenti, el quasi-conte d’Eduard Toda.
  • I ara, per què?
  • Per com el deixa. Jo tenia Toda idealitzat i feia molta il·lusió trobar un conte seu…
  • Sí, feia il·lusió i feia molt bona cara. Però ves a saber per què el va deixar així… I ell mateix va posar-hi la frase final que m’ha fet molta gràcia de reproduir. Apuntava maneres…
  • En fi… Com ha estat la tria dels textos?
  • Me’ls he anat trobant, he anat enllaçant textos. Durant el màster, vaig conèixer l’obra d’Erik Hornung [egiptòleg suís de gran prestigi], que ha treballat el tema de l’herència secreta de l’Egipte occidental i parla de molts textos d’arreu amb influència egípcia. He anat estirant el fil. El poema d’Apeles Mestres que he inclòs a l’antologia ja el coneixia perquè Apeles Mestres m’agrada molt i l’havia llegit molt; quant a Espriu [del qual Fortea parla en el text introductori de Tomàs Rúfol], que abans de la guerra civil estava molt vinculat amb la Universitat Central de Barcelona, si no hagués estat per la guerra hagués estat becat per la Universitat per a formar-se en Egiptologia fora de Catalunya, i hi hauria hagut una càtedra d’Egiptologia… Espriu coneixia molt bé l’antiguitat egípcia, en la seva obra pesa molt el món bíblic i oriental i aquest coneixement el trobem en molts dels seus poemes…
  • A qui va destinat Les històries del mag Setne?
  • Sens dubte, a tothom a qui interessi Egipte!
  • Parla’ns una mica sobre la gènesi del llibre
  • Conec els editors de Males Herbes i els vaig comentar la idea de traduir els dos contes de Setne. No s’havia fet mai una traducció directa d’aquests contes en català ni en castellà. Vam fer la traducció, i llavors vam veure que quedava una mica curt [ocupen les primeres 84 pàgines del llibre comptant-hi el pròleg i la introducció]. Tenint en compte quin tipus d’editorial és Males Herbes i com treballen i es preocupen pel gènere fantàstic, se’m va acudir que podríem proposar a uns quants escriptors de fantàstic d’escriure cadascun un conte relacionat amb la temàtica d’Egipte. Als editors no els va acabar de convèncer la idea i llavors se’m va acudir de fer aquesta antologia. Van començar a sortir textos i al final em van haver de frenar… El que sí que demanaven era de defugir els textos acadèmics, i quan van veure el que anava sortint, es van anar animant; hi creien molt.
  • Qui t’hauria agradat incloure i no vas poder?
  • A mi m’hi falta Algernon Blackwood, que tracta el tema d’una manera molt diferent a com ho fa, per exemple, el seu contemporani Lovecraft. Blackwood submergeix les trames i els personatges en una mena d’encanteri envolvent, inefable, una mena de cosa que sura per allà, fins que els personatges desapareixen absorbits. El problema és que els contes són molt llargs. Per a la versió castellana, que ara estic corregint, he trobat un article sobre la seva estada a Egipte molt interessant. També m’hauria agradat incloure-hi un conte de l’escriptor argentí Alberto Laiseca sobre mòmies.
  • En aquesta obra hi ha diversos traductors: Joan Giralt, Hara Kraan, Eduard Mont, Ignasi Pàmies i Mireia Font. Explica’ns com ha anat treballar amb tants traductors
  • Ha anat molt bé, perquè tots són amics meus, però ha estat potser el més difícil del llibre: coordinar els traductors. Per això mateix, perquè són amics… Joan Giralt viu i treballa a Perpinyà i era molt difícil, de vegades, localitzar-lo. Amb ell ha estat el treball més complex: és el traductor del text de Setne, perquè traduïa directament del demòtic. Ell feia l’aproximació literal al text, que quedava il·legible; entre tots dos vam fer la construcció del text literari.
Roger Fortea a Exipto (Galícia). Foto de R.F.

 

 



Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *