LES HISTÒRIES DEL MAG SETNE I ALTRES RELATS SOBRE L’EGIPTE FANTÀSTIC

El tast a l’atzar 

Érem en temps de guerra i el Gran Rei havia enviat els seus soldats a la frontera oriental per aviar els hikses. En representació del rei, també es va enviar un governador a Avaris. Jo havia sentit a parlar molt de la bellesa de la filla d’aquest governador, i un dia, mentre passejava amb Parmes, la vam veure passar transportada per uns esclaus. Me’n vaig enamorar a l’instant. El cor em va fer un salt i de poc que no em llanço als peus dels seus portadors. Era la dona de la meva vida. Ja no podia viure sense ella. Vaig jurar pel cap d’Horus que seria meva. Ho vaig jurar al sacerdot de Thoth. Però ell em va girar l’esquena amb cara de pocs amics.

(De l’Anell de Thot, d’Arthur Conan Doyle)

Cop d’ull

Les histories del mag setne i altres relats

Les històries del mag Setne i altres relats sobre l’Egipte fantàstic és, en realitat, un recull de textos d’autors i gèneres molt diferents; les peces són força humorístiques ─i iròniques─, en general, de gènere fantàstic i ben fantasioses, sobre fets i fenòmens màgics o de natura gens convencional i que tenen a veure amb l’antic Egipte. O amb certa idea que ha quedat fixada a l’imaginari col·lectiu del país dels faraons. O més ben dit, amb certa idea que cada època ha aportat sobre el que pensava de l’antic Egipte i que ha quedat arrelada a l’imaginari col·lectiu.

La tria dels contes, fragments i reports sorprèn molt pel que té d’eclèctica, ja que reuneix autors de totes les èpoques i de tradicions molt allunyades: de les històries de Setne (Setne fou un dels fills de Ramsès II, s. XIII a.C.), recollides per la rica tradició literària egípcia, al contemporani Rafael Llopis, passant per Llucià de Samòsata, Al-Massudí, Edgar Allan Poe, H. P. Lovecraft (ben acompanyat), Ada Goodrich-Freer, Schiller, Apel·les Mestres o Ishmael Reed. Val a dir que és absolutament imprescindible llegir el pròleg del responsable de l’antologia, Roger Fortea, que historia la passió pel país de les Dues Terres (o, si ho voleu, del friquisme/fal·lera a l’entorn d’Egipte) i també, tot i que d’una manera succinta, ens explica el naixement de l’egiptologia com a ciència. Alhora, cada relat o fragment està precedit per una introducció del mateix Fortea, ben erudita (en ocasions, fins i tot massa) i sovint deliciosa, que ens situa en el context en què fou escrit el relat.

 

Roger Fortea

Roger Fortea
L’autor entrevistat al canal 324

Podeu veure una entrevista de Roger Fortea parlant de Les històries del mag Setneaquí.

És llicenciat en Filosofia i màster en Egiptologia. Forma part de Usted es un colectivo, associació de remenament cultural. Ha publicat poesia i relats, ha organitzat espectacles amb la literatura com a protagonista, ha fet recitals de poesia i també ha tocat la guitarra baixa en bandes com Mil Pesetas, la Bel Canto de Pascal Comelade, etc.  També organitza seminaris sobre literatura de l’antic Egipte.

 

Les històries del mag Setne

Setne

Es podria dir que Les històries… té dues parts. La primera és la que dona nom al volum, encara que és la més breu, amb només unes 80 pàgines que inclouen el pròleg; es tracta de dos contes sobre Setne, fill del faraó, un savi o un màgic, o totes dues coses alhora. En una, Setne s’encaparra amb un llibre de fórmules màgiques escrit pel mateix déu Thoth, i no para fins que troba la tomba del príncep Naneferkaptah, lloc on el llibre estava dipositat. L’esperit d’Ihweret, l’esposa del difunt,  li explica per què no s’ha d’endur el llibre, però Setne no l’escolta, i per això passa algunes peripècies. En la segona història, Setne té un únic fill, Si-Osiris, que té un do molt especial tot i ser només un nen. Tanmateix, aquest nen té un origen insospitat.

Val a dir que els contes egipcis rares vegades es troben (actualment) en forma completa. Els papirs que els contenen, maltractats pel pas del temps o per la cobdícia dels qui els van posar a la venda en les èpoques dels saquejos i els descobriments, es presenten en fragments o amb desperfectes que fan que alguns cops els traductors se’n vegin una per donar-los forma. En aquest sentit, les anotacions a peu de pàgina seran imprescindibles: per entendre el vocabulari, que de vegades es refereix a conceptes que avui ens són estranys, o per les referències contextuals.

Per a qui no hagi llegit mai un conte egipci (vull dir de l’època faraònica), la lectura potser no serà del tot fluïda. Hi ha algunes fórmules repetitives, invocacions als déus, jocs dels quals desconeixem les normes, bromes que són diferents de les que fem avui en dia. Recursos que costa d’entendre. Però paga molt la pena fer l’esforç; entre les històries n’hi ha de molt boniques, algunes són també alliçonadores, i alguns arguments ens resultaran, segur, ben coneguts.

Les històries del mag Setne - Osiris
Estatueta d’Osiris, Museu del Caire

 

Altres relats sobre l’Egipte fantàstic

Hi ha exactament 19 textos entre contes, poemes, un informe, readaptacions de llegendes, contes amb mag contemporani inclòs i un intent no reeixit.

Obelisc de Ramsès II a París
Obelisc de París, foto de calgran.net
  • Llucià de Samòstata, a Philopseudeis, o Els Qüentistes (m’agrada aquest títol, malgrat no ser normatiu), fa una narració encantadora ─sens dubte, la traducció de Roger Fortea hi deu ajudar─ i irònica que es basa en un episodi que li succeeix a un dels personatges amb un màgic egipci.
  • Conversa amb una mòmia, d’Edgar Allan Poe, reprodueix el que sembla que va ser un costum o una moda entre certs sectors benestants al segle XIX, de desembolicar una mòmia en el curs d’un esdeveniment social. No tot ha de ser terror i sang…
  • De Théophile Gautier son dos poemes bessons com els obeliscos als quals van dedicats. Dos poemes nostàlgics
  • Amenti. Ha estat una decepció: una peça de l’egiptòleg català Eduard Toda. Que acaba… com acaba. En fi.
  • L’anell de Thoth, d’Arthur Conan Doyle: un conte preciós.
  • D’Ada Goodrich Freer és La sacerdotessa d’Amon-Re. Un estudi sobre coincidències. Goodrich Freer fou una mèdium, parapsicòloga i escriptora anglesa, amb una vida envoltada de polèmiques. Aquí reconstrueix les desgràcies que van  patir personatges que van tenir relació amb dues mòmies. Gairebé no queda ni l’apuntador…
  • Tomàs Rúfol: Els seus poemes són tota una perla. Com el d’Apel·les Mestres, una cançó de bressol preciosa com ella sola.
  • Fins i tot hi ha un Lovecraft! Que, acompanyat per Houdini, déu n’hi do! Ep, que ni així deixa de ser Lovecraft…

Tot això i moltes més meravelles! Passeu i gaudiu!

Les il·lustracions

Una part del llibre que m’agrada molt és el recull d’il·lustracions. Des de la que esmento més avall de la portada fins a la que clou el recull de Florence Kinsford, just abans del petit poema de Salvador Espriu, tan adequat. La meva preferida, la que m’ha robat el cor és la de la pàgina 21: un gravat de Dominique Vivant Denon ─un personatge amb una curiosa habilitat per sobreviure als temps de la guillotina i amb una vida digna d’una sèrie de Netflix─. Gravador notable (1747-1825), va publicar el Voyage dans la Basse et la Haute Égypte (que no està traduït al català).

Per aquestes pàgines, doncs, a  banda del de Vivant Denon, hi podrem veure gravats del llegendari Gustave Doré, el no menys llegendari Howard Carter, Virgil Finlay, Eduard Lear, Max, Josep Riudavets… S’agraeixen moltíssim. Si algú creu que les il·lustracions fan de conte de nen petit, passegeu-hi la vista sense dubtar-ho. Descansareu i xalareu.

L’objecte llibre

És un volum esplèndid, de 465 pàgines, amb una il·lustració de portada inquietant, extreta d’una obra de Max Ernst anomenada Une semaine de bonté. Podem veure-hi un home amb cara d’ocell assegut en el que sembla un vagó de tren. Rere la finestra i la porta obertes, l’esfinx de Giza és a tocar, amb uns ulls molt vius i oberts i una mirada que esfereeix.

L’enquadernació és de tapa dura, amb les guardes ben elegants en cartolineta negra i pàgines de respecte davant i darrere.  El paper és gruixut, amb textura i color crema, imprès amb un tipus de lletra d’impremta clàssiques, elegants i molt legibles, amb una bona mida que permet una lectura còmoda.

Com a objecte, és un d’aquests llibres dels quals només et voldràs desprendre un cop morta i que, a més, fan molt de goig en una biblioteca.

Fitxa tècnica

  • Títol: Les històries del mag Setne i altres relats sobre l’Egipte fantàstic
  • Editorial: Males herbes (col·lecció Distorsions)
  • Curador: Roger Fortea
  • Traduccions: Roger Fortea, Joan Giralt, Hara Kraan, Eduard Mont, Ignasi Pàmies i Mireia Font
  • Any de publicació: 2020
  • Preu: 32€
  • Procedència del volum: llibreria Edison de Figueres

L’opinió

No crec que Les històries del mag Setne… sigui un llibre per a tots els públics. És a dir, tothom el pot llegir, és clar, i les pàgines introductòries de cada relat ajuden a contextualitzar-lo. Però, per més que la disposició dels textos obeeixi a un ordre cronològic, que el primer que el lector es trobi sigui la part de Setne fa que la lectura pugui no avançar amb fluïdesa. Potser, en alguna de les introduccions, hi ha més aclariments dels que lectors no avesats al tema egipci o egipci fantàstic demanarien. Ara bé: és un llibre ideal per a friquis d’Egipte i per a malalts del fantàstic en general i espero que, d’uns i altres, n’hi hagi molts. Per part meva, estic encantada d’haver-lo conegut i llegit. El rellegiré, segur. Esperem que editors i autor ens sorprenguin aviat amb un nou volum.

 

 



3 thoughts on “LES HISTÒRIES DEL MAG SETNE I ALTRES RELATS SOBRE L’EGIPTE FANTÀSTIC”

Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *