ELS PREMIS RECVLL 2017

A finals dels anys 80, em vaig presentar als Premis Recvll de Blanes. Tenia poc més de 20 anys i per primera vegada, una consciència clara de voler ser escriptora. El fet de presentar-me a un concurs era un al·licient per aconseguir conjugar la meva vida i una passió per explicar històries que s’anava fent més i més gran. No vaig guanyar, naturalment (va guanyar Gemma Lienas), i la decepció inicial es va transformar en un delit més fort i una ànsia de millorar.
Em vaig tornar a presentar als Recvll el 2015. Aquest cop, amb un retrat literari. I tampoc no vaig guanyar. Entremig, naturalment, algunes (no gaires) convocatòries d’altres premis. No vaig guanyar-ne cap, tot i que vaig quedar finalista (10 finalistes de 120 contes presentats) dels Premis Núvol de Contes 2016 amb Phicus Pandurata.

Aquest 2017 m’he endut el premi Joaquim Ruyra de narrativa curta dels Premis Recvll. Ho escric així, amb frase sencera i marcat en negreta, perquè necessito ─encara─ interioritzar-ho. Creure-m’ho. Per a això, aplego retalls de diari, imprimeixo fotografies arreplegades a Facebook, em guardo talls de veu, entrevistes de ràdio, la notícia a la televisió pública de Catalunya. I escric aquesta nota al blog.

El premi Recvll em fa més feliç que la grossa de Nadal si mai l’hagués guanyada. Pel prestigi dels premis: una amiga llibretera em deia que s’ha fet més ressò del Recvll que no pas del Mercè Rodoreda de contes. També, perquè el Recvll és un “forjador” de carreres literàries. Joaquim Carbó, Montserrat Roig, Jaume Creus, Anna Murià, Maria Mercè Roca, Josep Valls, i un llarg etcèra de noms il·lustres de la nostra literatura l’han obtingut. La dotació econòmica proporciona un benestar material, però el fet de publicar el relat, i fer-ho amb Pagès Editors, hi afegeix un plus “espiritual” i la certesa que el relat serà a les llibreries i a les biblioteques.

Del premi Recvll, m’agrada també el nom: Joaquim Ruyra. Tot i que no m’hi podré comparar mai, ni ho pretenc, em satisfà enormement guanyar el premi que du el nom d’un gran mestre. Finalment, però no per citar aquest fet a l’últim punt el considero menys important, el premi és independent. Ho va remarcar Vicenç Villatoro, president del jurat, en la roda de premsa posterior a la concessió dels premis. Al concurs t’hi presentes amb el nom dins d’una plica tancada que només s’obre un cop s’ha fallat el premi. Això suposa les mateixes oportunitats per a qualsevol escriptor o escriptora que s’hi presenti, i significa que es premiarà la qualitat del relat i no pas el nom que el signa. Tot plegat fa que avui, al cap d’una setmana d’haver estat guanyadora del Recvll de narració per El contracte Wong, em senti extremadament satisfeta i amb ganes ─moltes ganes─ de fer-me’n mereixedora en totes i cadascuna de les obres que aconsegueixi produir d’ara en endavant.

No puc deixar de referir-me als vencedors de les altres categories dels Premis. Vam compartir un dia magnífic, una taula i una sobretaula extraordinàries i continuarem, espero, relacionant-nos i compartint vivències i èxits. Són Àngela Ribas, de Sant Feliu de Guíxols, per El bram dels dies (poesia); Eloi Falguera, de Terrassa, per El traspàs (teatre); Nazaret Romero, de Viladecans, per Irene Polo, la periodista que vesteix de sastre (retrat literari) i Ruth Tormo, de Sant Feliu de Llobregat, per Una nau de preguntes (conte infantil). Us desitjo molts èxits i que vinguin molts més premis i publicacions.

Moltes gràcies a l’Associació Recvll, a l’Ajuntament de Blanes, al jurat dels Premis Recvll i a tothom que hi ha intervingut. I enhorabona pels 53 anys de dedicació! I que per molts anys, Blanes pugui continuar sent la capital literària de Catalunya!



2 thoughts on “ELS PREMIS RECVLL 2017”

Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *