ACÚSTICA, ARA I TANT DE BO SEMPRE

Entrevista publicada a la Revista Mira’m (juliol).

El passat 12 de juliol es va presentar la programació de l’Acústica 2016. Una edició especial que celebrarà els 15 anys de festival i que comptarà, no només amb un concert apoteòsic ─que reunirà el bo i millor del pop rock català que hi ha actuat al llarg de la història d’aquest esdeveniment─, sinó també amb novetats destacades com els nous espais a la plaça Ernest Vila i plaça Josep Pla, el gintònic de l’Acústica (creació de Gerard Ruiz) i les complicitats amb entitats (Castellers de Figueres) i escoles de la ciutat (E.M. Pep Ventura i coral de l’Escola Sant Pau), sense oblidar la campanya de suport endegada per Comerç Figueres Associació i que es condensa en l’eslògan #Acusticaaraisempre.
Revista Mira’m: A la festa de presentació als jardins del Consell Comarcal, l’alcaldessa Marta Felip aprofitava l’eslògan d’enguany per afirmar amb rotunditat que l’Acústica es quedarà a Figueres ara i sempre. Però vostè no es mostra tan optimista. Quin és el desllorigador que permetria un “ara i sempre” definitiu? I si no és possible, contempla la possibilitat de portar l’Acústica 2017 a algun altre lloc?

Xavier Pascual: L’única manera d’assegurar l’Acústica o qualsevol projecte a la ciutat, és a través d’un conveni, o contracte que obligui a les dues parts implicades ─en aquest cas Ajuntament i empresa privada─ a una sèrie de prestacions i contraprestacions, entre les quals hi hagi la de fer l’Acústica a Figueres; a partir del 04 de setembre quedem desvinculats de qualsevol lligam les dues parts. El festival té una grandària i unes necessitats temporals i econòmiques molt complexes. Si al novembre no sabem si es farà el festival o no, és molt complicat mantenir la grandària actual de l’Acústica. Tot apunta a què al novembre serà complicat saber alguna cosa; en aquest cas, haurem d’estudiar que és el millor per al projecte, si fer-lo més reduït o buscar un nou emplaçament que entengui les necessitats de l’Acústica. És una situació molt desagradable. Deixar-te la pell per un projecte que no saps si continuarà, i en cas que ho faci no saps com. La incertesa no és bona companya de viatge.

R.M.: En 15 anys, l’Acústica s’ha convertit en una referència importantíssima en el panorama del pop rock català. De 3.000 espectadors, s’ha arribat a la xifra de 95.000 en la passada edició, i creixent. Hem tocat sostre, o es pot anar encara una mica més enllà? I de quina manera creu que es pot aconseguir? L’Acústica, deixant de banda consideracions administratives, podria morir d’èxit?
X.P.: Hi ha ciutats que intenten consolidar projectes invertint molts més diners que els que s’invertexien en l’Acústica i no aconsegueixen tenir èxit. A Figueres, tenim la sort que aquest projecte ha agradat als ciutadans i als visitants, prop d’un 65% és públic forani a la ciutat. Hem d’aprofitar el tresor que tenim a la ciutat, mimar-lo i cuidar-lo. Enguany redecodarem dos nous espais, la Font Lluminosa i la plaça Josep Pla; es tracta que entorn dels concerts puguin passar coses, i que el passeig per la ciutat sigui el màxim d’atractiu possible. Si la llei ens ho permetés, necessitaríem un espai més reduït per poder programar grups emergents i un espai amb cabuda per a unes 4.000 persones per poder programar artistes de pagament que no volen fer concerts gratuïts i que el Teatre és massa petit per a ells. Com veieu, tenim moltes idees, i confirmem que l’Acústica encara té molt camí per recórrer i que no ha mort d’èxit. Si ens deixen, això acaba de començar!

R.M.: En aquesta edició, hi ha una programació espectacular, amb un concert de celebració dels 15 anys de festival, gratuït i a la Rambla. I la presència internacional coberta per Marky Ramone’s. Ens pot explicar com ha anat la tria dels artistes d’enguany, i dels directors de l’espectacle de l’aniversari, Josep Thió i Valen Nieto?
X.P.: Enguany tenia clar que volíem recuperar l’esperit de l’Acústica, que és el carrer; els actes de celebració dels quinze anys s’havien de viure al carrer. Com fer-ho? Per una banda, apujar el llistó de la programació i per l’altra, fer un espectacle on es donés cita el dream team de la música en català per commemorar aquesta efemèride i també per deixar clar el paper del festival en el sector de la música dels darrers quinze anys. Vam aconseguir que Josep Thió i Valen Nieto, els productors del darrer disc de Sopa de Cabra, acceptessin el repte de la direcció musical de l’espectacle. Volem que la Rambla es converteixi en un karaoke, ja que tots els artistes cantaran les seves cançons més populars, les cançons que han marcat la història musical del nostre país dels darrers quinze anys.
Quant a Marky Ramone, cada any intentem tenir un artista internacional. Enguany, el darrer membre dels Ramones feia una gira i coincidia per dates. L’hem volgut programar a les 22:00, perquè els pares puguin viure amb els seus fills un dels mites vivents de la música internacional. Creiem que pot estar molt bé.

R.M.: Aquest 2016 han sumat esforços amb entitats de la ciutat, com la Fundació Gala Dalí, Castellers de Figueres, Comerç Figueres Associació─impulsors de la campanya de suport #acusticaaraisempre─, l’Escola de Música Pep Ventura, la coral de l’Escola Sant Pau… Qui hi falta, de la ciutat, a l’Acústica?
X.P.: L’Acústica, des de fa anys, hem treballat perquè sigui un projecte de ciutat. Tothom que ha volgut implicar-se amb el festival ha estat rebut amb els braços oberts. Com diu la cançó de Jaume Sisa, Oh Benvinguts, passeu, passeu, que casa meva és casa vostra si és que hi han cases d’algú.

R.M.: Les activitats que envolten el festival també han crescut.  Ens en pot fer cinc cèntims?
X.P.: Com apuntava abans, tenim dos grans escenaris, el de la Rambla i el de la Plaça Catalunya, per on passen els artistes més populars del festival. Però això no s’acaba aquí: entorn d’aquests dos grans escenaris, tenim una primer espai de food trucks que aquesta edició augmenta al costat de la plaça Catalunya; una Acústica Club, a l’altell de la plaça Catalunya, on tothom pot accedir-hi pagant un xic més per la consumició; un Market novetat d’aquest any, la Font Lluminosa es convertirà en un espai on joves dissenyadors exposaran i vendran les seves col·leccions, amb un estil vintage i música de DJ, i còctels per ambientar-ho. Finalment, la plaça Josep Pla acollirà la Fira del Disc de Col·leccionista més un segon espai de food trucks i, com a novetat, programarem concerts en format acústic i DJ des del balcó del Teatre Jardí.

R.M.: L’Acustiqueta presenta un programa amb tot de noms que més d’un adult hi anirà sense tenir mainada. A més de les Macedònia i l’espectacle de dansa del Club Super 3, Heavy per Xics amb guitarristes infantils de l’Escola de Música Pep Ventura, Tortell Poltrona amb Albert Pla, Lluís Gavaldà amb Trau i la coral del Sant Pau, l’Orquestra Di-versiones… Tallers, jocs… Pot ser que l’Acustiqueta s’estigui fent (massa) gran? Pot arribar un moment en què Acústica i Acustiqueta vagin cadascun pel seu cantó?
X.P.: L’Acustiqueta sempre l’hem treballada com un projecte diferent al de l’Acústica, amb la seva propia campanya de publicitat, els seus propis patrocinadors, però amb finançament de l’Acústica. Aquesta programació de tarda s’ha convertit en la més multitudinària de festivals familiars de Catalunya, i possiblement sigui el moment que pugui començar a caminar sola. Enguany, l’Acustiqueta ha patit una retallada de més del 50% del seu pressupost. Hem hagut de fer una programació més reduïda, incorporar espectacles de pagament perquè el festival no sembli tan redimensionat. En fi… la nostra intenció és anar a més amb un projecte que funciona i sí, mirarem si a algú més li interessa i entén el projecte, per poder dur a terme una Acustiqueta més gran i una de més petita.

R.M.: Enguany, a la plaça Gala Dalí no s’hi ha programat cap espectacle.
X.P.: Com he dit a l’anterior punt, hem patit una retallada municipal en aquesta edició. El festival necessita uns 550.000 euros per poder mantenir la grandària actual, un pressupost que pot semblar molt, però que és molt menys del que costen altres festivals com el MMVV, 1.200.000 euros, Cap Roig prop de 3.500.000 d’euros, o Peralada 4.200.000… En ser un esdeveniment gratuït en el 95% dels concerts, els ingressos propis són molt complicats d’obtenir, amb la qual cosa el projecte es nodreix d’administracions, patrocinadors i fons propis de risc de Promo Arts Music. Enguany l’Ajuntament està assumint un 38% del pressupost, la resta som l’empresa privada els que hem d’aconseguir els diners, més de 300.000 euros. Aquests deu punts menys que l’any passat teníem d’aportació municipal ens han dut a haver de fer algunes modificacions, com fer l’Acustiqueta més petita i prescindir de la plaça Gala Dalí com a escenari del festival, ja que no hem trobat finançament aliè per a poder fer front a aquestes despeses.

R.M.: Si s’aconsegueix que l'”ara i sempre” sigui realitat, creu que es podria esponjar l’Acústica cap als barris?
X.P.: L’única manera d’esponjar l’Acústica cap als barris és, o augmentant el pressupost, o fent que l’Acústica actual es redueixi per destinar els diners d’aquesta reducció cap als barris. Sincerament, ja m’agradaria que el debat fos aquest, en lloc d’haver de veure com s’engega una campanya de suport al festival.

R.M.: I, per acabar, el dia 5 de setembre, què li agradaria explicar als mitjans de comunicació?
X.P.: M’agradaria explicar que l’Acústica ha tornat a ser un èxit, que el temps ens ha acompanyat, que ─com va dir l’alcaldessa─ hem arribat als 100.000 espectadors, que no hi ha hagut cap incident que calgui lamentar durant el festival, i que tenim assegurada la continuïtat del festival a Figueres. Per sort fa 14 anys que el discurs és aquest, desitgem que pugui seguir essent el mateix.

Tots Hi Som, beneficiària del got solidari



Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà.