DIANA PALMER: LA FI DE LA INNOCÈNCIA

(Ressenya publicada al setmanari Hora Nova)
 
Diana Palmer és l’última obra de Costa-Pau Manuel (Garriguella, 1936). Publicada per Llibres del Segle a finals del 2015, es tracta d’una novel·la de ficció, amb un cert aire autobiogràfic,  ambientada en la postguerra. Costa-Pau ens descriu un període concret de la infantesa de Nun, un nen nascut a l’exili i retornat a Catalunya que s’estableix, amb la família, al Portbou dels anys 40 del segle passat.
El punt de partida és una fotografia retallada d’un diari, en què les autoritats civils i militars es disposen a acudir a missa en la celebració del dia del cop d’estat. Aquesta instantània dóna peu a Nun ─ja adult─ per explicar al seu fidel amic Casademont el que va significar per a ell d’infant la presència pertorbadora de Flora, veïna d’un amic, i com l’amistat amb aquesta veïna enterbolirà la relació de l’infant amb Diana Palmer, la mare. Flora, esposa i filla de militar i primera consciència de la sensualitat per al petit Nun, deixarà el poble quan el marit sigui destinat a una altra plaça. El nen no la tornarà a veure, però no per això deixarà de pensar-hi.
 
Aquest despertar de la carn serveix a l’autor per retratar el retorn dels exiliats, les escenificacions del poder militar, la vida a Portbou, el protagonisme del tren ─columna vertebral de la comarca─, l’absència dels homes (uns morts a la guerra i altres treballant de sol a sol), les depuracions, la religió com una cotilla que estrenyia tots els àmbits. El cinema i els patufets (còmics) com a vàlvula d’escapament de la grisor i la monotonia que el règim autàrquic imposava.
La novel·la atrapa, enganxa. Però això no significa que es pugui llegir de pressa: el registre lingüístic és elevat, fet que reclama un cert esforç del lector. Un esforç amb recompensa implícita. En alguns moments, el llenguatge és altament poètic. “Puc comptar les pagellides d’infinita paciència en la roca, i dins l’aigua límpida d’una petita anfractuositat em sobta un popet de tons versàtils fluint amb els llargs i miraculosos vuit braços”, diu el narrador. I de fragments d’aquest tipus n’hi ha uns quants. També els diàlegs, especialment amb la mare i amb Flora, en són, de poètics, i força. Amb els salts endavant i endarrere en el temps, els aclariments entre claudàtors, les invocacions a Casademont que serveixen d’excusa per a expressar opinions i successos diversos i les referències metaliteràries i cinematogràfiques constants, conformen un text extraordinari del qual reca de sortir.
 
Títol: Diana Palmer
Autor: Costa-Pau Manuel
Editorial: Llibres del Segle
Pàgines: 281
Adquirit a: Llibreria L’Auca, Figueres

 



Deixa un comentari

Que t'ha semblat?

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *